Qui es va casar amb David Rose (songwriter)?

David Daniel Rose (June 15, 1910 – August 23, 1990) was an American songwriter, composer, arranger, pianist, and orchestra leader. His best known compositions were "The Stripper", "Holiday for Strings", and "Calypso Melody". He also wrote music for many television series, including It's a Great Life, The Tony Martin Show, Little House on the Prairie, Highway to Heaven, Bonanza, Leave It to Beaver, and Highway Patrol, some under the pseudonym Ray Llewellyn.

Rose's work as a composer for television programs earned him four Emmys. In addition, he was musical director for The Red Skelton Show during its 21-year run on the CBS and NBC networks. He was a member of Phi Mu Alpha Sinfonia, the national fraternity for men in music.

Martha Raye (born Margy Reed; August 27, 1916 – October 19, 1994), nicknamed The Big Mouth, was an American comic actress and singer who performed in movies, and later on television. She also acted in plays, including on Broadway. She was honored in 1969 at the Academy Awards as the Jean Hersholt Humanitarian Award recipient for her volunteer efforts and services to the troops.

Judy Garland (Grand Rapids, Minnesota, 10 de juny del 1922 - Londres, Anglaterra, 22 de juny del 1969), nom artístic de Frances Ethel Gumm fou una cantant, actriu de cinema i vodevil estatunidenca de l'època daurada dels musicals de Hollywood. Coneguda per la seva veu contralt, va gaudir d'una carrera de més de 40 anys com a actriu en papers musicals i dramàtics, com artista de gravació i a sales de concerts. Respectada per la seva versatilitat, va rebre un Premi de l'Acadèmia Juvenil i va guanyar un Globus d'or, així com un Premi Tony Especial. Va ser la primera dona a guanyar un Grammy per l'Àlbum de l'Any.

Garland va ser nominada per a l'Oscar a la millor actriu pel seu paper en la nova versió de A Star Is Born (ha nascut una estrella) i a millor actriu de repartiment per l'actuació en el film de 1961 Els judicis de Nuremberg ( títol original en anglès Judgment at Nuremberg). Encara és la més jove (a 39 anys) en guanyar el Premi Cecil B. DeMille per la seva trajectòria en la indústria del cinema.

Després d'aparèixer en vodevil amb les seves dues germanes grans, quan era adolescent, Garland signà un contracte amb la companyia Metro-Goldwyn-Mayer. Allà, va fer més de dues dotzenes de pel·lícules, entre elles nou amb Mickey Rooney, la més famosa de les quals fou El màgic d'Oz (1939). Després de 15 anys amb la companyia la deixà i adquirí un nou èxit a través d'aparicions en concerts, incloent-hi un retorn en aclamades actuacions.

Malgrat els triomfs professionals, Garland es va esforçar molt en la seva vida personal. La imatge de si mateixa va ser fortament influenciada pels executius de les pel·lícules, que van dir que era poc atractiva i criticaven constantment el seu aspecte físic. Es va casar cinc vegades. Els seus quatre primers matrimonis van acabar en divorci. També va lluitar durant anys contra l'alcohol i les drogues, una batalla que va acabar amb la seva mort per sobredosi de barbitúrics als 47 anys.

El 1997, Garland va ser guardonada a títol pòstum amb el Grammy Lifetime Achievement Award. Mantes gravacions seves formen part del Grammy Hall of Fame. El 1999, l'American Film Institute la va col·locar entre les deu grans estrelles femenines dels clàssics del cinema estatunidenc.