Qui es va casar amb Dinamis?

Dinamis (grec antic: Δύναμις) (62 aC - 13 aC) sovint amb el malnom Philoromaios «amiga dels romans» va ser una princesa del Pont, germana de Farnaces II del Pont i I del Bòsfor, que es va casar amb el general Asandre del Bòsfor. Asandre va matar Farnaces i va usurpar el poder al Regne del Bòsfor.

Dinamis es va casar tres vegades, amb Asandre, amb Escriboni de Còlquida i amb Polemó I rei del Pont. Alguns autors diuen que va tenir un quart marit, Aspurge, fill d'Asandre.

Juli Cèsar va deposar Asandre, però August el va reposar l'any 30 aC i Dinamis, que s'havia mantingut al costat del seu marit, va tornar al tron amb ell. Cap a l'any 16 aC Asandre es va deixar morir de gana (tenia noranta-tres anys), desesperat en veure les seves forces desertar al camp d'Escriboni de Còlquida. Dinamis hauria assolit les regnes del poder per un mesos fins que Escriboni va prendre el poder, potser l'any 15 aC.

Quan Escriboni va usurpar el tron, Dinamis es va casar amb ell, potser perquè Escriboni volia legitimar el seu regnat. Escriboni pretenia ser descendent de Mitridates VI Eupator rei del Pont i a la mort d'Asandre va prendre la corona l'any 16 aC. Aquell mateix any, Marc Vipsani Agripa va enviar contra Escriboni a Polemó I. Escriboni va ser assassinat pels seus homes quan van sentir que Polemó avançava contra ells, però com que no el volien per rei van presentar resistència a les tropes de Polemó, que els va vèncer sense dificultats. La rendició de les tropes va portar al nomenament de Polemó I com a rei del Pont, de la Còlquida i del Bòsfor, i amb el permís d'August, es va casar amb Dinamis. Agripa va ser premiat amb un triomf, que no es va celebrar.

El matrimoni entre Dinamis i Polemó I no va durar gaire més d'un any. Polemó es va casar amb Pitodoris del Pont, però sembla que a la mort de Polemó, Dinamis va recuperar el regne o una part, ja que s'han trobat monedes amb la seva efigie datades a l'any 7 o 8.

Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Era fill de Zenó, famós orador de Laodicea i va rebre de Marc Antoni, pels serveis del seu pare i els propis donant suport als romans, el govern de part de Cilícia sense títol reial el 39 aC. La seva residència era a Olba i el seu nom apareix a algunes monedes d'aquesta ciutat amb el títol αρχιερεύς ("Arquiereus" Pontífex màxim) i αυνάστης ("Aunástes").

Poc després Marc Antoni li va canviar aquest principat pel Regne del Pont amb títol de rei. No se sap en quin moment va ser nomenat, però ja ho era el 36 aC, perquè l'anomena amb aquest títol Dió Cassi. Aquell any va cooperar amb Marc Antoni a la campanya contra els parts, però va ser derrotat junt amb Appi Estacià i fet presoner pel rei part, però va poder alliberar-se a si mateix pagant un rescat, segons Dió Cassi i Plutarc.

L'any 35 aC va negociar, en nom de Marc Antoni, l'aliança del rei d'Atropatene Artavasdes III, al que va aconseguir fer client de Roma. El triumvir li va donar en recompensa el regne de la Petita Armènia (sense perdre el Pont). Va enviar una força auxiliar a Marc Antoni i Cleòpatra poc abans de la batalla d'Àccium l'any 31 aC, però va saber fer la pau amb Octavi que el va confirmar com a rei del Pont i Armènia i més tard el va qualificar d'amic i aliat del poble romà, segons Plutarc i Estrabó.

El 16 aC Marc Vipsani Agripa li va encarregar de sotmetre el regne del Bòsfor, que a la mort d'Asandre havia estat usurpat per Escriboni. L'usurpador Escriboni va ser enderrocat i assassinat abans de l'arribada de Polemó, que llavors va imposar-se ell mateix al tron, eliminant els que s'hi oposaven, i Agripa el va confirmar i després el mateix August. El seu regne abraçava el Pont i Còlquida i el Regne del Bòsfor fins al riu Tanais (Don). La ciutat de Tanais que es va revoltar per recuperar la seva independència, va ser arrasada. Va fer una expedició contra els Aspurgis, una tribu sàrmata del nord de Fanagòria, on va ser derrotat, fet presoner i executat. Es desconeix la data d'aquest fet, però era posterior al 2 aC en què encara governava segons una inscripció.

Es va casar dues vegades: amb Dinamis, filla de Farnaces II del Pont i neta de Mitridates VI Eupator (de la que no va tenir fills) i amb Pitodoris que el va succeir al tron com a regent del seu fill Polemó II. L'altre fill, Zenó, va rebre principalment els territoris de la Petita Armènia i va regnar amb el nom d'Artaxes III d'Armènia. Una filla (Antònia Trifena) es va casar amb Cotis III, rei de Tràcia, com diu Tàcit als Annals.

Asandre (en llatí Asander, en grec antic Άσανδρoς) era un home d'alt rang que va arribar a ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Va començar la seva carrera política i militar com a general sota el rei Farnaces I del Bòsfor i estava casat amb Dinamis, la germana rei.

L'any 47 aC li va ser encomanada temporalment la regència del regne mentre el rei anava a combatre a Gneu Domici Calví i llavors es va revoltar contra el seu cunyat esperant així acontentar als romans per, una vegada derrotat Farnaces, esser reconegut com a rei. Farnaces efectivament va ser derrotat i es va refugiar al Regne del Bòsfor on Asandre el va fer matar i va usurpar el tron però els romans no el van reconèixer com a rei i Juli Cèsar va donar la corona a Mitridates de Pèrgam que va iniciar la guerra contra l'usurpador.

Els resultats de la lluita no són ben coneguts però segons Llucià, Asandre va ser deposat (abans del 40 aC) i després restablert per August (cap a l'any 30 aC) i hauria regnat fins a la seva mort que es pot datar potser el 17 aC.

Es va deixar morir de gana als 93 anys, desesperat en veure a les seves forces desertar al camp d'Escriboni de Còlquida. La seva dona Dinamis hauria assolit les regnes del poder per un mesos fins que Escriboni va prendre el poder aproximadament l'any 15 aC.

Estrabó diu que va construir una muralla o una rasa a l'istme de Crimea d'uns 360 estadis de longitud per protegir el regne dels atacs del nòmades.

Scribonius was a man of unknown origin, possibly Roman or Hellenistic. He claimed to be a descendant of Mithridates VI of Pontus, the earlier king of Pontus who had also ruled the Bosporus. Through this, he claimed the throne of the Bosporan Kingdom in 17 BC. Asander, the real king of the Bosporus, starved himself because of this. He somehow convinced Asander's wife, Dynamis, to marry him. When Augustus learned of what Scribonius had done, he sent Marcus Vipsanius Agrippa to remove Scribonius. Agrippa then sent Polemon I of Pontus to remove Scribonius and take the throne himself. Scribonius was murdered by the Bosporans, leaving Dynamis as sole ruler of the country. When Polemon took the throne, he married Dynamis to legitimise his claim.