Qui es va casar amb Elena di Sassonia-Coburgo-Gotha?

Elena Sassonia-Coburgo-Gotha del Regno Unito, GBE, RRC, DStJ, VA, CI (Elena Augusta Vittoria, per matrimonio Principessa Cristiano di Schleswig-Holstein; Buckingham Palace, 25 maggio 1846 – Westminster, 9 giugno 1923), è stata una principessa britannica, quintogenita e terza figlia della regina Vittoria del Regno Unito e del principe consorte Alberto di Sassonia-Coburgo-Gotha. In famiglia, Elena veniva chiamata "Lenchen".

Elena fu educata da insegnanti privati scelti da suo padre e dal suo consigliere e amico il Barone Stockmar. Trascorse la sua infanzia insieme ai genitori, viaggiando tra le varie residenze del Regno Unito. L'atmosfera intima della corte reale terminò il 14 dicembre 1861 quando suo padre morì e sua madre cominciò un periodo di lutto stretto. Al principio del decennio del 1860, Elena ebbe un flirt con il bibliotecario tedesco del principe Alberto, Carl Ruland. Sebbene la natura del rapporto è in gran parte sconosciuta, le lettere romantiche di Elena a Ruland sopravvissero. Quando la regina Vittoria scoprì il loro rapporto nel 1863, licenziò Ruland che ritornò nella sua nativa Germania. Tre anni dopo, il 5 luglio 1866, Elena sposò il decaduto principe tedesco Cristiano di Schleswig-Holstein. La coppia rimase in Gran Bretagna, su richiesta della Regina, a cui piaceva avere le figlie accanto, così Elena con la sorella più piccola, la principessa Beatrice, divenne segretario non ufficiale della Sovrana. Dopo la morte della regina Vittoria il 22 gennaio 1901, Elena vide relativamente poco i suoi fratelli ancora in vita.

Elena era il membro più attivo della famiglia reale, realizzando un ampio programma di impegni che la videro coinvolta a dispetto del fatto che a quel tempo i membri della famiglia reale non apparivano spesso in pubblico. Fu una mecenate attiva degli enti di beneficenza e uno dei membri fondatori della Croce Rossa britannica. Fu presidente e fondatore della Scuola Reale di Ricamo e presidente dell'Associazione Reale Britannica delle Infermiere e in questa veste sostenne tenacemente la creazione dell'albo delle infermiere contro il parere di Florence Nightingale. Fu il primo membro della Casa Reale a festeggiare il suo 50º anniversario di nozze nel 1916 ma suo marito morì l'anno successivo. Elena gli sopravvisse per sei anni e morì all'età di 77 anni a Schomberg House il 9 giugno 1923.

Cristià de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Augustenburg, 1831 - Londres, 1917) dou príncep de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

Les diverses famílies reials europees que encara avui es cognomenen Schleswig-Holstein són fruit de branques secundàries de la casa reial de Dinamarca. Els reis danesos posseïen els territoris dels ducats de Schleswig i de Holstein des de temps immemorials. Aquestes possessions personals es trobaven incloses dintre del Sacre Imperi. Els diferents prínceps danesos se'ls hi atorgava un ducat dintre d'aquests territoris a fi que pogués garantir un títol als seus successors i una posició econòmica i financera.

El jove príncep Cristià era fill del duc Cristià August II de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg i de la comtessa danesa Lluïsa Sofia Danneskjold-Samsøe. Descendent dels reis danesos el seu pare havia rebut el ducat d'Augustenburg i era una de les branques més importants dels prínceps danesos confinats als ducats meridionals de Schleswig i de Holstein.

L'any 1848 el duc d'Augustenburg induït per l'onada nacionalista imperant a tot Europa declara la independència dels ducats i n'estableix una capital a la ciutat portuària de Kiel. Immediatament se sotmet a la protecció de Prússia. Anys després el 1862 el rei danès ocupa els territoris que consideraven aquests propietats personals des de temps immemorials iniciant-se així una guerra entre Àustria i Prússia en contra de Dinamarca. Els territoris són dividits, mentre Àustria administrava Holstein, Prússia ho feia sobre Schleswig. Un any després la guerra esclata entre els aliats i culmina amb la batalla de Sadowa on Prússia guanyadora es queda els dos ducats. A partir d'aquest moment els Augustenburg viuen reclamant la sobirania sobre els dos territoris ducals annexionats per Prússia.

El príncep Cristià assistí a la Universitat de Bonn on feu una profunda amistat amb el futur kàiser Frederic III de Prússia.

L'any 1865 el príncep Cristià coneix l'Helena del Regne Unit a Coburg. S'enamoren i es comprometen. El permís matrimonial fou concedit a canvi que la parella s'establís a Londres, a canvi el príncep Cristià rebria el tracte d'Altesa Reial al Regne Unit. La parella tingué quatre fills:

• SAS el príncep Cristià Víctor de Schleswig-Holstein, nascut a Londres el 1867 i mort el 1900 a la mateixa ciutat.
• SAS el príncep Albert de Schleswig-Holstein, nascut a Londres el 1869 i mort a la mateixa ciutat el 1931.
• SAS la princesa Helena Victòria de Schleswig-Holstein, nascuda a Londres el 1870 i morta a la ciutat del Tàmesi el 1948. Casada l'any 1893 amb el príncep Heribert d'Anhalt se'n divorcià l'any 1900 a causa de la seva homosexualitat.
• SAR la princesa Maria Lluïsa de Schleswig-Holstein, nascuda i mort a Londres el 1872 i el 1956 respectivament.

El príncep Cristià morí a Londres l'any 1917 enmig de la Primera Guerra Mundial que enfrontava el seu país d'origen amb el seu país d'acollida a l'edat de vuitanta-set anys. És enterrat al Fragmore Royal Burial de Windsor.