Qui es va casar amb Elisabet de Görlitz?

Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443. Va ser un dels últims membres alemanys de la Casa de Luxemburg.

Elisabet era l'única filla i hereva de Joan de Görlitz, el tercer fill de Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, duc de Lusàcia i Görlitz, i també va ser elector de Brandenburg per un breu període. La seva mare, Ricarda Caterina de Mecklenburg, era la filla del rei Albert de Suècia.

El Ducat de Luxemburg estava hipotecat a Elisabet pel seu oncle el rei Segimon d'Hongria, que més tard també es va convertir en rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi. No va ser capaç de pagar el préstec, i posteriorment va abandonar Elisabet en el control del ducat.

El 1441, va fer un tractat amb Felip III de Borgonya, al que li va permetre assumir tot seguit les tasques administratives de Luxemburg i heretar el ducat a la seva mort. Encara que van estar d'acord en això, Felip va decidir llançar un atac nocturn de dos anys més tard i prendre el control immediat. Elisabet va ser posteriorment expulsada de Luxemburg per les forces de Felip.

Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.

Joan III de Baviera també anomenat Joan sense Mercè (nascut el 1374 a Le Quesnoy (Hainaut) i - mort enverinat el 6 de gener de 1425 a La Haia (Holanda) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja i duc de Baviera-Straubing a Holanda-Zelanda i a Hainaut. Era el fill d'Albert I de Baviera i de Margarida de Brieg.