Qui es va casar amb Käbi Laretei?

Gunnar Oscar Staern, född 23 januari 1922 i Danderyds församling, död 19 februari 2011 i Malmö, var en svensk dirigent.

Staern växte upp i Djursholm och studerade först vid Kungliga Musikhögskolan i Stockholm åren 1940–1944. Där avlade han högre organist- och kantorsexamen samt fortsatte att studera dirigering för Tor Mann och sång för Nanny Larsén-Todsen. Dirigentstudierna fortsatte för ett par av den tidens största dirigenter, Wilhelm Furtwängler och Herbert von Karajan.

Ingmar Bergman (suec: Ernst Ingmar Bergman) (Parròquia de la Catedral d'Uppsala, 14 de juliol de 1918 - Fårö parish, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic.

Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per a la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem Harriet Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Erland Josephson, Ingrid Thulin i Max von Sydow. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.

Les seves dues passions foren el teatre i el cinema. Per aquesta última, fou reconegut mundialment fins que el 1983 es va retirar de la direcció cinematogràfica amb Fanny i Alexander (quatre premis Oscar). Des d'aleshores, va col·laborar en guions i sobretot va escriure assajos més o menys autobiogràfics: Imatges o Llanterna màgica, entre d'altres. Els temes en la seva obra són: l'existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa. També la fe, la traïció, i la bogeria.

Bergman va estar actiu durant més de sis dècades. El 1976, la seva carrera es va veure seriosament amenaçada com a resultat d'una investigació per evasió d'impostos. Indignat, Bergman va suspendre algunes produccions pendents, va tancar els seus estudis, i va marxar a un exili autoimposat a Alemanya durant vuit anys.

L'any 1997, el Festival Internacional de Cinema de Canes, que celebrava el seu 50è aniversari, li va concedir la Palma de les Palmes, una «Palma d'honor» sols atorgada en aquella ocasió, que li van lliurar tots els guardonats fins aleshores amb la Palma d'or que es van poder reunir a Canes.