Qui es va casar amb Lluís Armand de Borbó-Conti (IV príncep de Conti)?

Lluís Armand II de Borbó-Conti (en francès Louis Armand de Bourbon) va néixer al Palau de Versalles el 10 de novembre de 1695 i va morir a París el 4 de maig de 1727. Era fill del príncep Francesc Lluís de Borbó-Conti (1664-1709) i de la princesa Maria Teresa de Borbó (1666-1732). Va ostentar els títols de Príncep de Conti, Comte de La Marche, Comte d'Alais, Comte de Beaumont-sur-Oise, Comte de Pézenas i Senyor de L'Isle-Adam.

Va ser batejat a la Capella Reial del Palau de Versalles essent els seus padrins el rei Lluís XIV de França i María de Mòdena, la dona del rei d'Anglaterra Jaume II. Físicament era geperut i deformat, fins al punt que a la Cort era conegut com el mono verd. Era, a més, extravagant, compulsiu i fins i tot violent, fins i tot amb la seva dona, de la qual va estar separat uns quants anys.

Durant la Guerra de Successió Espanyola va participar en l'Armada del Rin, comandada per Claude Louis Hector de Villars, i va participar també en el setge de Landau. El 12 de juliol de 1713 va ser nomenat Mariscal de Camp. Quatre anys més tard va entrar a formar part del Consell de Regència i del Consell de Guerra, alhora que era nomenat Governador de Poitou.

Quan França va declarar la guerra a Espanya, el 1719, fou nomenat Lloctinent General i Comandant de Cavalleria. Amb tot, mai va demostrar excessives dots ni militars ni per al comandament.

Lluïsa Elisabet de Borbó, princesa de Conti (Versalles 1693 - París 1775). Princesa de sang de França de la casa de Condé amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si de la Casa principesa de Conti.

Nascuda al Palau de Versalles el dia 22 de novembre de l'any 1693 essent filla del príncep Lluís de Borbó-Condé i de la princesa Lluïsa Francesca de Borbó. Lluïsa Elisabet era neta, per via paterna, del príncep Enric de Borbó-Condé i de la princesa Anna de Baviera. Per via materna, Lluïsa Elisabet era neta del rei Lluís XIV de França i de la Madame de Montespan.

El 9 de juliol de l'any 1713 contragué matrimoni al Palau de Versalles amb el príncep Lluís Armand de Borbó, Príncep de Conti, fill del príncep Francesc Lluís de Borbó, Príncep de Conti, Le Grand Conti i de la princesa Maria Teresa de Borbó. La parella tingué dos fills:

1. el príncep Lluís Francesc de Borbó, Príncep de Conti, nat el 1717 i mort el 1776 a París. Es casà amb la princesa Lluïsa Diana d'Orleans.

1. la princesa Lluïsa Enriqueta de Borbó, nada a París el 1726 i morta a París el 1759. Es casà amb el príncep Lluís Felip d'Orleans.

Malgrat ésser extremadament agradable, molt ben educada i molt ben considerada a la Cort del rei Lluís XV de França, el seu matrimoni amb el príncep de Contí fracassà estrepitosament.

La princesa aviat prengué un amant, el marquès de La Fare, un atractiu membre de la Cort que esdevindria mariscal de França, sense que cap dels dos dissimulés ni la seva atracció mútua ni la seva relació, la qual cosa enfurismà al príncep de Conti, extremadament gelós.

La relació matrimonial arribà a limits extrems quan el prícep apel·là al Parlament per tal que la princesa retornés al domicili conjugal després que aquesta l'hagués abandonat a causa de la violència que emprava el príncep. El Parlament concedí la raó al príncep que tancà la seva dona al Castell de l'Isle-Adam, apartada de la vida cortesana i de París. Dos anys després, la princesa es reintegrà a la vida palatina.

Fou, l'any 1746, qui presentà al rei Lluís XV de França la marquesa de Pompadour. La princesa fou propietària del Castell de Voisins a Louveciennes el qual fou restaurat per ordre seva i sota la direcció de l'arquitecte Claude-Nicolas Ledoux.