Qui es va casar amb Lluís II de Vendôme?

Lluís de Borbó (París, octubre de 1612 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1669) era fill de Cèsar de Borbó i de Francesca de Lorena (1592-1669), net d'Enric IV de França, i titular de la Casa de Borbó-Vendôme.

Es va dedicar a la carrera militar, que el va portar a convertir-se en governador de Provença l'any 1640. L'herència de la seva mare el va convertir en duc de Mercoeur. El 1651 va contraure matrimoni amb Laura Mancini, neboda del Cardenal Mazzarino, qui l'abril de 1652 el nomena governador de Provença. Del matrimoni van néixer tres fills:

• Lluís Josep de Borbó (1654-1712), duc de Vendôme i Mariscal de França.
• Felip de Borbó (1655-1727), Gran Prior de l'Orde de Malta.
• Juli Cèsar (1657-1660).

La mort de la seva esposa el 1657 el van portar a la cursa del sacerdoci i la mort del seu pare el 1665 el va convertir en duc de Vendôme i duc d'Etampes. Va morir el 1669, dos anys després de ser nomenat cardenal.

Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636 - París, Regne de França, 8 de febrer de 1657) pertanyent a la família Mancini, casada amb Louis, Duc de Vendôme.

Es traslladà a París amb els seus germans Miquele Paolo i Olympe, quan només contava tretze anys, i obeint els desitjos expressats pel seu oncle. Fou promesa en matrimoni, al duc de Candale, el qual morí abans d'efectuar-se l'enllaç, i llavors casà (1651) amb el nét bastard d'Enric IV, el duc de Mercoeur, Louis de Vendôme. La boda s'efectuà a Brühl, prop de Colònia (Alemanya), on s'havia retirat Mazzarino a conseqüència dels esdeveniments de La Fronda, i en retornar aquest a França, nomenà al duc de Mercoeur governador de Catalunya i de Provença.

Laura era molt pietosa, i malgrat no ser tan bella com les seves germanes, fou molt apreciada per Anna d'Àustria i Lluís XIV.

Morí a conseqüències d'un mal part, havent deixat dos fills; el cèlebre general Lluís Josep de Borbó-Vendôme (vencedor de Luzzara) i el gran prior del mateix nom. El seu espòs, que llavors era governador de Provença, sentí tant la seva mort, que no va poder trobar consol, i més tard es va fer religiós.