Qui es va casar amb Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)?

Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807). Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es maridà amb l'emperador Francesc I d'Àustria.

Nascuda a Nàpols el dia 6 de juny de 1772 sent filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. Maria Teresa era neta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia i per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.

El dia 15 d'agost de 1790 es casà per poders amb l'emperador Francesc I d'Àustria i posteriorment la unió fou ratificada a Viena el dia 19 de setembre del mateix any. Francesc era fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Maria Teresa i Francesc eren doblement cosins germans, ja que l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic era germà de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria i el rei Ferran I de les Dues Sicílies era germà de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.

La parella tingué dotze fills:

• SAIR l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, nada a Viena el 1791 i morta a Viena el 1847. Es casà amb l'emperador Napoleó I de França el 1810 en primeres núpcies; en segones núpcies amb el comte Adam Adalbert von Neipperg; i en terceres núpcies, amb el comte Charles de Bombelles.
• SM l'emperador Ferran I d'Àustria, nat el 1793 a Viena i mort el 1875 a Praga. Es casà amb la princesa Maria Anna de Savoia.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1794 i morta a Viena el 1795.
• SAIR l'arxiduquessa Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1795 i morta al Castell de Hetzendorf el 1799.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, nada a Viena el 1797 i morta a Rio de Janeiro el 1826. Es casà amb el rei Pere IV de Portugal.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, nada a Viena el 1798 i morta al Castell de Chantilly el 1884. Es casà amb el príncep Leopold de Borbó-Dues Sicílies.
• SAIR l'arxiduc Josep Francesc d'Àustria, nat el 1799 a Viena i mort el 1807 al Palau de Laxenburg.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1801 i morta a Dresden el 1832. Es casà amb el rei Frederic August II de Saxònia.
• SAIR l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria, nat a Viena el 1802 i mort a Viena el 1878. Es casà amb la princesa Sofia de Baviera.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria, nada a Viena el 1804 i morta el 1858 a Baden bei Wien.
• SAIR l'arxiduc Joan d'Àustria, nat a Viena el 1805 i mort el 1809
• SAIR l'arxiduquessa Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1807 i morta el mateix any a la mateixa ciutat.

Maria Teresa morí l'any 1807 a Viena. Posteriorment el seu marit es casà en dues ocasions.

Franz Joseph Karl (* 12. Februar 1768 in Florenz; † 2. März 1835 in Wien) aus dem Haus Habsburg-Lothringen war von 1792 bis 1806 als Franz II. der letzte Kaiser des Heiligen Römischen Reiches. 1804 begründete er das Kaisertum Österreich, das er als Franz I. bis zu seinem Tod regierte.

Um dem Hegemoniestreben des französischen Kaisers Napoleon Bonaparte in Mitteleuropa zu begegnen und einem Statusverlust vorzubeugen, nahm er 1804 den Titel eines erblichen Kaisers von Österreich an, führte aber bis 1806 den Titel Erwählter Römischer Kaiser, zu allen Zeiten Mehrer des Reiches weiter. In der Literatur wird er daher oft Franz II./I. genannt, zur Unterscheidung von seinem Großvater Franz I. Stephan.

Seine Abdankungserklärung vom 6. August 1806, mit der er „die deutsche Kaiserkrone und das Reichsregiment“ niederlegte und „die Churfürsten, Fürsten und übrigen Stände, wie auch alle Angehörige und die Reichsdienerschaft, ihrer bisherigen Pflichten“ entband, stand unter der Sorge, die Reichskrone könne in französische Hände und seine österreichischen Länder im Reich könnten de jure unter napoleonische Herrschaft gelangen. De facto wurde das Reich – ohnedies nur mehr ein sehr loser Zusammenschluss – durch den 1806 auf Betreiben Napoleons gegründeten Rheinbund gesprengt, dessen Fürsten aus dem Reich austraten. Die Niederlegung der Kaiserkrone gilt daher als Bestätigung der Auflösung des Reiches, auch wenn sie keinen entsprechenden Rechtsakt darstellte.

Bis zu seinem Tode 1835 blieb Kaiser Franz außerdem König von Böhmen, Kroatien und Ungarn. Seine Hausmacht blieben nach wie vor die habsburgischen Erblande.