Qui es va casar amb Neró?

Neró Claudi Cèsar August Germànic (llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (llatí: Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia. El seu regnat com a emperador va ser entre el 13 d'octubre de 54 i el 9 de juny de 68 i va marcar el final de la dinastia julioclàudia. Nascut del matrimoni entre Cneu Domici Ahenorbarb i Agripina la Menor, va accedir al tron després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Claudi Tiberi Germànic.

Durant el seu regnat va centrar la major part de la seva atenció en la diplomàcia i el comerç, i va intentar augmentar el capital cultural de l'Imperi a través de la construcció de diversos teatres i la promoció de competicions i proves atlètiques. Diplomàticament i militar el seu regnat està caracteritzat per l'èxit contra l'Imperi Part, la repressió de la revolta dels britànics de 60-61 i una millora de les relacions amb Grècia. L'any 68 va tenir lloc un cop d'estat en què van estar involucrats diversos governadors, després del qual, aparentment, el van forçar a suïcidar-se.

El regnat de Neró s'associa a la tirania i l'extravagància. Se'l recorda per una sèrie d'execucions sistemàtiques, incloent-hi la de la seva pròpia mare i la del seu germanastre, i sobretot per la creença generalitzada que mentre Roma cremava, ell estava component amb la seva lira, a més de veure'l com un implacable perseguidor dels cristians. Aquestes característiques es basen fonamentalment en els escrits dels historiadors Tàcit, Suetoni i Cassi Dió. Poques de les fonts antigues que han sobreviscut el descriuen de manera favorable, encara que sí que n'hi ha algunes que relaten la seva enorme popularitat entre el poble romà, sobretot a Orient.

La versemblança dels documents que relaten els tirànics actes de Neró són motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Separar la realitat de la ficció, en relació amb els escrits clàssics, pot resultar difícil.

Pythagoras was a freedman of the Roman emperor Nero, whom he married in a public ceremony in which the emperor took the role of bride.

Sporus fou un jove molt bell, d'origen servil i que la seua fesomia s'assemblava molt a la de l'emperadriu Popea Sabina, difunta esposa de Neró que el mateix Neró va matar l'any 63dC. La semblança de Sporus amb Popea cridà l'atenció de Neró fins a tal punt que es va unir amb Sporus en matrimoni l'any 67 de forma pública a Grècia després d'ordenar la castració del noi. El va vestir de dona i passà a anomenar-lo Sabina.

Sporus va tornar amb Neró a Roma el 68 aC i va fugir amb l'emperador de la ciutat quan va esclatar la revolta contra la tirania; va estar present al moment de la mort del seu espòs. Otó, que havia estat un dels companys de disbauxa de Neró, el va recollir i va viure amb ell, en termes íntims. Otó havia estat també casat amb Popea Sabina abans de divorciar-se. En aquest cas, però, Otó va prendre a Sporus com a consort sota el nom de Popea, i no de Sabina.

El seu successor, Vitel·li, va ordenar a Sporus que actués a l'escenari del teatre amb el paper de Persèfone quan és violada per Hades. La humiliació va ser tal que aquest fatídic fet va portar al suïcidi de Sporus.

Clàudia Octàvia (en llatí: Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa. Arran d'aquest matrimoni també era coneguda com a Octavia Neronis ('Octàvia [esposa] de Neró').

Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró. Era d'una noble família romana (filla de Tit Ol·li i Popea Sabina Major i neta de Poppeu Sabí cònsol l'any 9), i una dona molt bella.

Va agafar el nom matern (Poppaea, que formava part de la gens Popea) perquè era més il·lustre que el del pare. Es va casar inicialment amb Rufri Crispí, prefecte pretorià sota Claudi, amb el qual va tenir un fill. Després era l'amistançada de Marc Salvi Otó, amb qui es va casar quan es va divorciar de Crispí. Otó era amic de Neró, i Popea va coquetejar descaradament davant d'aquest fins que va atreure la seva atenció; Neró va nomenar Otó governador de Lusitània l'any 58 per tal d'allunyar-lo de Roma, i Popea va esdevenir la seva amant oficial. Ella volia ser la seva dona, i per això necessitava desfer-se d'Agripina, la mare de Neró, contra la qual va predisposarlo fins que Agripina va ser assassinada el 59.

Neró no estimava la seva esposa Octàvia, però se li va aconsellar de no repudiar la dona a la qual devia el tron, però finalment la va fer matar l'any 62 i es va casar amb Popea al cap de pocs dies.

L'any 63 va tenir una filla, Clàudia, en ocasió del naixement de la qual es va fer grans festes, i llavors les dues van rebre el títol d'Augusta, però el nadó va morir al cap de quatre mesos.

La causa de la mort de Poppea no s'ha aclarit mai. D'acord amb el relat de Suetoni, quan estava embarassada del segon fill, a l'estiu de l'any 65, va tenir una discussió forta amb Neró, que en un esclat de còlera li va donar un fort cop al ventre que li va causar la mort. Neró li va dedicar grans honors i la va incloure entre els déus. La seva tomba du la inscripció Sabinae deae Veneri matronae fecerunt. Neró es va casar amb un noi que es deia Sporus perquè s'assemblava a Popea.

Estatília Messal·lina (en llatí: Statilia Messallina) va ser una dama romana del segle i dC. Era neta del cònsol Tit Estatili Taure, cònsol l'any 11, i va ser la tercera esposa de l'emperador Neró, amb qui es va casar l'any 66.

Messal·lina es va casar primerament amb Marc Vestí Àtic, cònsol l'any 66; Vestí, però, va ser executat per orde de Neró, sense acusació ni judici, simplement per poder casar-se amb ella. Després de la mort de Neró, Otó va voler convertir-la en la seva esposa, i ho hauria fet si no hagués estat derrotat per Vitel·li.