Qui es va casar amb Roderic?

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Era fill del comte Teodofred i net del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i fou fet duc de la Bètica. Aquest va ésser proclamat rei, gràcies als enemics del rei Vítiza, que amb la seva restauració dels béns i els drets dels seus enemics no va fer sinó atiar el foc de la venjança. Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià (comes Julianus, en llatí), sota el domini de Mūsà ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els àrabs, comandats per Tàriq ibn Ziyad i ajudats pel comte Olbà, passaren l'estret i s'establiren al lloc després anomenat Gibraltar. Roderic tornà a Còrdova, reuní l'exèrcit i en confià les dues ales als germans de Vítiza. Tàriq ibn Ziyad envià reforços, per tal de consolidar les places. S'entaulà la batalla de Guadalete, a un indret entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i durà des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els germans de Vitiza abandonaren l'exèrcit i el centre d'aquest fou destruït. Roderic desaparegué; probablement morí a la batalla, si bé hom parla de l'existència de la seva sepultura a Viseu, a Lusitània, on es devia refugiar. Posteriorment es va trobar una làpida de pedra que deia en llatí Hic requiescit Rodericus, rex Gothorum.

La llegenda de la filla de Julià (anomenada Florinda la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l'entrada àrab a Hispània, no resta prou demostrada històricament. Més aviat, sembla que els àrabs, oportunament, van saber treure profit de les oportunitats que els passaven pel davant.

Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs (c. 659<680 - 718) fou l'esposa del darrer rei visigot de Toledo, Roderic (710-711) i possiblement era germana o cosina de Casius Fortunius.

Després de la batalla del Guadalete i de la mort de Roderic, Egilona fou capturada a Mèrida per Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr el 30 de juny de 713 i va romandre tres anys en poder dels àrabs (Abd-al-Aziz moriria la primavera del 716). El 714 Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad van passar cap al sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. El govern del valiat d'al-Àndalus va quedar en mans del fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz ibn Mussa, com a emir. Aquest es va enamorar d'Egilona i ella va acceptar de ser la seva dona el 715.

Es digué que influïa en el seu marit a ser més clement amb els captius cristians. Segons alguns historiadors, això no agradà al califa de Damasc, Sulayman, que va enviar a Ixbíliya (Sevilla) un emissari que el va assassinar, però sembla més probable que les causes del crim fossin altres (fou acusat de voler establir la seva pròpia monarquia), El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.