Qui es va casar amb Margravine Sophie Charlotte of Brandenburg-Bayreuth?
Ernest August I de Saxònia-Weimar s'ha casat amb Margravine Sophie Charlotte of Brandenburg-Bayreuth el . Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth tenia 20 anys el dia del casament (20 anys, 8 mesos i 11 dies). Ernest August I de Saxònia-Weimar tenia 45 anys el dia del casament (45 anys, 11 mesos i 19 dies). La diferència d'edat era de 25 anys, 3 mesos i 8 dies.
El matrimoni va durar 12 anys, 10 mesos i 23 dies (1007 dies). El matrimoni va acabar l'.
Margravine Sophie Charlotte of Brandenburg-Bayreuth
Princess Sophie Charlotte of Brandenburg-Bayreuth (Sophie Charlotte Albertine; 27 July 1713 – 2 March 1747), was a German noblewoman member of the House of Hohenzollern and by marriage Duchess of Saxe-Weimar and Saxe-Eisenach.
Born in Weferlingen, she was the fourth of five children born from the marriage of George Frederick Charles, Margrave of Brandenburg-Bayreuth and Princess Dorothea of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck. In 1716 her mother was convicted of adultery and imprisoned; she probably never saw her again.
llegir més...
Ernest August I de Saxònia-Weimar
Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748. Era un noble alemany, fill del duc Joan Ernest III de Saxònia-Weimar (1664-1707) i de Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst (1663-1694).
Amb la mort del seu pare el 1707, Ernest August va compartir el títol de duc de Saxònia-Weimar amb el seu tiet Guillem Ernest, tot i que en realitat era aquest darrer qui dirigia el ducat. Les relacions entre ells van ser molt dolentes, i Ernest August criticava obertament la seva política, raó per la qual va haver d'abandonar el ducat. Fins que el 1728, amb la mort de Guillem Ernest, va dirigir efectivament el govern del ducat imposant un absolutisme despòtic. Amant de l'esplendor i de les excentricitats va generar un dispendi molt per sobre de les seves possibilitats que el portà a la ruïna. A part de voler mantenir un exèrcit permanent es va dedicar també a la construcció de palaus com el Beldevere de Weismar o el d'estil rococó de Dornburg.
Després de l'extinció de la línia de Saxònia-Eisenach, el 26 de juliol de 1741 amb la mort del duc Guillem Ernest, Ernest August va aplegar sota el seu domini els béns de la línia de Saxònia-Marksuhl, l'herència de Saxònia-Eisenach i la línia de Saxònia-Jena, convertint-se en el primer duc de Saxònia-Weimar-Eisenach.
llegir més...