Qui es va casar amb Åsta Gudbrandsdatter?

Åsta Gudbrandsdatter (circa 970 - c.1020. Norrè occidental antic: Ásta Guðbrandsdóttir) va ser reina consort de Noruega, mare de dos reis de la Noruega unificada: Olaf II el Sant i Harald III de Noruega.

Segons les sagues nòrdiques, Åsta Gudbrandsdatter procedia del regne de Vestfold. El seu pare era Gudbrand Kula d'Oppland. Va casar-se en primeres noces amb Harald Grenske, rei viking de Vestfold i d'aquesta unió naixeria el futur rei Olaf II. A la mort de Harald Grenske, va casar-se amb Sigurd Syr d'Østlandet i d'aquesta unió va néixer Harald Hardrada (r. 1047 – 1066).

Les sagues també esmenten més descendència d'Åsta i Sigurd Syr:

• Guttorm (998 - 1047).
• Gunnhild (n. 1000) – casada amb el líder bóndi Ketil Kalv.
• Halfdan.
• Ingrid (n. 1010) – casada amb Nefstein "stalare" Halldorsson (n. 1008).

Harald Grenske (10th century) was a petty king in Vestfold in Norway.

Harald Grenske was the son of Gudrød Bjørnsson. Gudrød is claimed to have been grandson of Harald Fairhair and the king of Vestfold. Harald's cognomen Grenske is due to his being raised in the district of Grenland, Norway. When Harald was only 11 years old, his father was slain by the sons of Gunnhild Gormsdóttir (i.e. Harald Greyhide and his brothers). Harald fled to Oppland and from there to Sweden, where he stayed with the powerful strongman Skagul Toste. They went on Viking expeditions together, principally within areas of the Baltic Sea.

When the sons of Gunnhild had been banished, Harald Grenske followed Haakon Sigurdsson who ruled Norway as a vassal of the Danish king Harald Bluetooth. Harald became the king of Vestfold and Agder. He married Åsta, the daughter of Gudbrand Kula.

Harald subsequently abandoned Åsta to woo Sigrid the Haughty, the daughter of Skagul Toste. She was the wealthy widow of Eric the Victorious and owned several farms in Svithjod. Sigrid found him too eager with his entreaties. She had him burnt to death inside a great hall following a feast to discourage other suitors. Harald died together with another suitor, Vissevald (Wsevolod) from Gardarike (Novgorod).

Harald's widow, Åsta, promptly gave birth to a son, Olaf Haraldsson, later king of Norway and patron saint of the nation. Åsta subsequently remarried to Sigurd Syr, the king of Ringerike.

No contemporary sources said anything about Harald, and the sagas only mention him in connection with St. Olaf's history. According to Snorri Sturluson in Olav Trygvasons saga, he was a king of Vingulmark, Vestfold and Agder. Recent scholarship has questioned the historicity of Harald.

Sigurd Syr (nòrdic antic: Sigurðr Sýr) (mort ca. 1018) fou un dels reietons noruecs de Ringerike, una regió a Buskerud. Va ser notable en la història de Noruega en gran manera per la seva associació amb reis Harald Hardrada i Olaf II de Noruega. Pel seu matrimoni amb Åsta Gudbrandsdatter després de la mort del seu primer marit Harald Grenske, Sigurd Syr era padraste del rei Olaf i el pare del rei Harald.

La visió tradicional del pedigrí de Sigurd Halvdansson Syr, tal com es presenta en diversos poemes i sagues islandeses històriques que van culminar en el Heimskringla de Snorri Sturluson, és que ell era un besnet del rei Harald Harfagre pel fill de Harald Sigurd Rise, un relativament obscur fill de Harald amb una noia sami anomenada Snæfrid. El pare de Sigurd, Halfdan, podria no haver estat net del rei Harald, Halfdan de Hadafylke. No hi ha cap testimoniatge contemporani de tal Halfdan. No és gaire probable que aquest llinatge representi realitats històriques. Molts historiadors moderns contemplen la genealogia Hårfagreætta com inventada en gran part.

Segons el Heimskringla, Sigurd Syr era un home prudent, taciturn i modest en general, encara que molt ric. Se sap que és un bon cuidador de la seva propietat. Podria ser propietari de diverses granges grans. El seu sobrenom "Syr" es pot traduir en el sentit de "porcí" o "truja" (relacionat amb l'antic nòrdic svīn). La raó d'això és desconeguda; P.A. Munch suggereix que era perquè la seva atenció era tan concentrat en l'agricultura i que el seu sobrenom volia dir: "El que cava o arrela al terra del camp." Com que Sigurd er un home respecte d'alta alcúrnia, l'epítet més va ser probablement un títol honorífic.

Sigurd Syr fou batejat en la fe cristiana en 998. Segons el Heimskringla, "el rei Olaf Tryggvason va anar a Ringerike a expandir el cristianisme, Sigurd Syr i la seva esposa foren batejats".

Sigurd Syr no era una persona políticament ambiciosa. Ell no era aliè a la pompa i la cerimònia de la noblesa, però va jugar la part que se li esperava. Dona suport plenament les ambicions del seu fillastre Olaf de lideratge i comandament. En 1014 va sol·licitar amb èxit als seus pars, els altres reis noruecs locals, el seu suport a la causa del seu fillastre quan Olav va voler construir un exèrcit a Noruega.