Qui es va casar amb Carlos van Bourbon (1938-2015)?

Carlos Maria Alfonso van Bourbon (Lausanne, 16 januari 1938 – Retuerta del Bullaque, 5 oktober 2015) was een infant van Spanje (en volgens sommigen hertog van Calabrië en prins der Beide Siciliën).

Hij was het tweede kind en de oudste zoon van Alfons Maria van Bourbon en Alice van Bourbon-Parma. Hij werd na de Tweede Wereldoorlog door de Spaanse dictator Francisco Franco samen met zijn neef Juan Carlos aangewezen als mogelijke troonopvolger op de Spaanse troon. Dit deed Franco vooral om de Spaanse monarchisten tevreden te stellen.

Na de dood van zijn oudoom Ferdinand claimde Carlos' vader het chefschap van het Huis van Bourbon-Sicilië, alsmede het grootmeesterschap van de Napolitaanse obediëntie van de Heilige Militaire Constantijnse Orde van Sint-Joris en nam de titels van hertog van Calabrië en graaf van Caserte aan. Deze claim werd onmiddellijk betwist door zijn oom Reinier, die meende dat Karel Maria afstand had gedaan van zijn rechten van hem en zijn nazaten. Binnen de familie werd de claim van Reinier over het algemeen als rechtsgeldig aanvaard. Niettemin bleef Alfons aanspraken maken op de titel. Deze aanspraken werden later opgeëist door Carlos, die op 8 april 1984 door zijn neef koning Juan Carlos werden erkend. De prinsen uit het huis der Beide Siciliën, alsmede zijn schoonvader, de Graaf van Parijs, erkenden die aanspraken niet.

Hij werd bij koninklijk decreet van 16 december 1994 infant van Spanje. Volgens het Spaanse protocol was hij Z.K.H. infant don Carlos, prins der Beide Siciliën, hertog van Calabrië.

In 1965 trouwde Carlos met Anne van Orléans, dochter van Henri d'Orléans, Graaf van Parijs, en Isabella van Orléans-Bragança. Het paar kreeg vijf kinderen.

Anna d'Orleans, duquessa de Calàbria (Woluwé- Saint-Pierre, Bèlgica 4 de desembre de 1938) és una aristòcrata amb la consideració de princesa reial de França i duquessa vídua de Calàbria.

És filla dels comtes de París, Enric d'Orleans, pretendent a la corona de França, i d'Isabel d'Orleans-Bragança. És neta per via paterna de Joan d'Orleans i d'Isabel d'Orleans, i per la via materina de Pere del Brasil i de la comtessa Elisabet de Dobrzensky von Dobrzenicz.

Tot i ser nascuda a Bèlgica, passà la seva infància a França, tot i que després per l'exili dels seus pares va voltar per diversos països com Marroc, Espanya i Portugal. Va contraure matrimoni civil amb Carles de Borbó-Dues Sicílies a Louveciennes, l'11 de maig de 1965. La parella s'havia conegut el 1962 a la boda de Joan Carles I d'Espanya. A la relació s'hi va oposar el comte de París, perquè no reconeixia a Carles com a hereu de les Dues Sícilies, ni l'altre el reconeixia a ell com a cap de la Casa de França.A la relació s'hi va oposar el comte de París, perquè no reconeixia a Carles com a hereu de les Dues Sícilies, ni l'altre el reconeixia a ell com a cap de la Casa de França. Finalment, amb la intervenció de Joan de Borbó, es va poder celebrar l'enllaç.

La parella va tenir cinc fills:

• SAR la princesa Cristina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Madrid el 1966. Es casà el 1994 a Ciudad Real amb Pedro López-Quesada.
• SAR la princesa Maria Paloma de Borbó-Dues Sicílies, nada a Madrid el 1967. Es casà amb l'arxiduc Simeó d'Àustria el 1996 a Ciudad Real.
• SAR el príncep Pere de Borbó-Dues Sicílies, nat a Madrid el 1968. Casat morganàticament amb Sofia Landaluce y Melgarejo el 2001 a Madrid.
• SAR la princesa Inès de Borbó-Dues Sicílies, nada a Madrid el 1971. Casada a Toledo amb l'aristòcrata napolità Michele Carrelli Palombi dei Marchesi di Raiano l'any 2001.
• SAR la princesa Victòria de Borbó-Dues Sicílies, nada a Madrid el 1976. Casada des de l'any 2003 amb l'armador grec Markos Nomikos.

Anna d'Orleans és un membre de la Família Reial habitual en actes públics. Molts legitimistes consideren als ducs de Calàbria hereus al tron espanyol com a conseqüència dels casament morganàtics dels fills dels reis d'Espanya.

Ha destacat en la pintura com a aquarel·lista. Aficionada des de la seva infància, els seus pares van fomentar aquest aspecte amb un professor d'art. Posteriorment ha estat alumna de l'Escola de Sèvres, de París, i de l'estudi de Milly Possos a Sintra, durant l'exili dels comtes de París a Portugal. Més tard també ho ha estat de Pablo Echevarría i el seu talent ha estat reconegut al llarg dels anys. Les seves obres s'han repartit per diversos països.