Qui es va casar amb Frans av Bourbon-Vendôme?

Frans av Bourbon-La Marche (Frans I, greve av Vendôme), född 1470 och död 30 oktober 1495, var en fransk adelsman.

Han var son till Jean VIII de Bourbon-Vendôme och Isabelle de Beauveau. När hans far dog var han bara sju år och han blev då greve av Vendôme. Medan han var omyndig administrerades grevskapet av hans farbror Louis le Joyeuse.

År 1484, fick han baroniet Mondoubleau som inkorporerades i grevskapet Vendôme. Han var en trogen anhängare till Anne de Beaujeu och kung Karl VIII av Frankrike.

År 1487 gifte han sig med Marie I av Saint-Pol and Soissons, änka till Jacques av Savojen, greve av Romont. Hon förde med sig stora egendomar som hemgift, bland annat grevskapen Saint Pol och Soissons i Picardie.

De fick sex barn:

• Karl IV av Bourbon (1489-1537), hertig av Vendôme
• Jacques (1490-1491)
• François (1491-1545), greve av Saint Pol och Chaumont, hertig av Estouteville
• Louis (1493-1557), kardianl av Bourbon, ärkebiskop av Sens
• Antoinette de Bourbon (1493-1583), gift med Claude av Guise
• Louise (1495-1575), abbedissa av Fontevraud

Frans hade också sonen Jacques med Isabeau de Grigny.

Han dog i en ålder av 25 år i Vercelli, Italien, och efterträddes av sin son Karl IV av Bourbon. Hans hustru var regent medan sonen var omyndig.

llegir més...

Maria de Luxemburg (1462 - 1 d'abril de 1546 o de 1547, La Fère) fou la filla gran de Pere II de Luxemburg, comte de Saint-Pol, i de Margarida de Savoia que no van tenir fills mascles que haguessin arribat a adults, fou Comtessa de Saint-Pol, de Marle, de Soissons i senyora de Condé.

Es va casar (1484) en primeres noces amb el seu oncle Jaume de Savoia (1450- 1486), comte de Romont i baró de Vaud, dels quals va tenir Francesca de Savoia, casada amb Enric III de Nassau-Dillenburg (fill de Joan V de Nassau-Dillenburg), i morta sense descendència el 1511.

Vídua, es va casar de nou (8 de setembre de 1487) amb Francesc de Borbó (1470 - 1495), comte de Vendôme, senyor d'Epernon i va tenir cinc fills:

• Carles, comte i després duc de Vendôme i duc de Borbó;
• Francesc, comte de Saint-Pol i d'Estouteville;
• Lluís, qui fou cardenal
• Antonieta, casada amb Claudi de Lorena, duc de Guisa;
• Lluïsa, abadessa de Fontevraud.

A la mort del seu segon marit, va prendre la tutela dels seus fills i va governar el comtat de Vendôme, del qual tenia l'usdefruit, fins a la seva mort l'1 d'abril de 1546 a La Fère a Picardia. Va embellir fortament la ciutat de Vendôme, fent restaurar o reconstruir diversos edificis. És igualment ella la que va fer homenatge al rei Carles VIII per la castellania d'Epernon el 21 d'abril 1497. El 1520, a la mort de Joana d'Orleans el rei li va concedir l'usdefruit vitalici del ducat de Valois.

Va morir el 1546. Segons el llibre "La Fère, son histoire""... el seu hereu directe fou el seu net Antoni de Borbó, nascut a La Fère el 22 d'abril de 1518, mort al setge de Rouen el 1562, duc de Vendôme de 1537 a 1562, tenia nombroses altres possessions i es va casar el 20 d'octubre de 1548 a Moulins amb Joana d'Albert (1528 † 1572), reina de Navarra, el qual fou rei de Navarra des del regnat d'Enric II de França (1519 -1559), convertint-se, amb la seva dona, al calvinisme. Van tenir cinc fills dels quals dos sobreviuran (Caterina i el futur rei Enric IV de França). Amb el seu germà Lluís I de Borbó, príncep de Condé (1530 † 1569), eren els caps del partit calvinista i van lluitar contra la influència del duc de Guisa, que dirigia els catòlics.

Maria de Luxemburg era una dona activa i culta, modesta, en bons termes amb les corts de França i de Brussel·les. Aproximadament 150 persones estaven al seu servei, els seus recursos eren immensos i els va utilitzar amb molta intel·ligència. Era capaç de fer llargues cavalcades i aquestos viatges li permetien arranjar ella mateixa els seus assumptes. Així, se sentia més lliure de fer el bé que volia a les abadies o monestirs i sobretot als humils. Ho va fer amb tanta discreció que no en quedés més que la llegenda.

Va fundar el monestir de La Fère, l'església de Travecy (on es diu que Enric IV hauria assistir a la seva primera misa després d'haver abjurat), de Ly-Fontaine, i de Vendeuil, i va mantenir en bon estat l'Hotel-Dieu… Per La Fère va restar la «bona senyora dels pobres». La princesa Maria va portar també una activitat política considerable, sostenint als Valois, i donant suport als seus fills en el servei dels reis, i el mateix Francesc I de França va anar sovint al castell de La Fère. Fou al seu hotel Sant Pol de Cambrai que es va signar el 1529 la "pau de Cambrai" dita pau de les senyores entre l'Imperi i França, signada per les seves dues cosines i nebodes, les cunyades Margarida d'Àustria i Lluïsa de Savoia.

llegir més...