Qui es va casar amb Bárbara de Celje?

Bárbara de Celje ou Bárbara de Cilli (em esloveno: Barbara Celjska; Celje, ca. 1390 — Mělník, 11 de julho de 1451) foi esposa do imperador Sigismundo tornando-se assim Imperatriz.

Através do casamento também se tornou Rainha Consorte da Hungria e da Boémia. Acabou por receber a alcunha de "Messalina da Germânia" pelas suas intrigas políticas, a sua participação foi fundamental na criação da Ordem do Dragão Bárbara também serviu como regente da Hungria aquando da ausência do marido.

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437. També va ser príncep elector de Brandenburg (1378-1488 i 1411-1415). Va ser l'últim home de la Casa de Luxemburg.

El 1396 va liderar l'exèrcit europeu que va enfrontar-se als turcs a la batalla de Nicòpolis i fou derrotat per l'Imperi Otomà. Després va fundar l'Orde del Drac per seguir lluitant contra els turcs i va assegurar els trons de Croàcia, Alemanya i Bohèmia. Durant el seu regnat va impulsar i participar en el concili de Constança (1414-1418) que va acabar amb el Cisma d'Occident, però també va provocar les guerres hussites (1419-1436). Coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic el 1433, va governar fins a la seva mort.

L'historiador Thomas Brady Jr. comenta que Sigismund "posseïa una amplitud de visió i un sentit de grandesa que no s'havia vist en un monarca alemany des del segle xiii". Es va adonar de la necessitat de dur a terme alhora reformes de l'Imperi i de l'Església. No obstant, les dificultats externes, els errors autoinfligits i el fet de no tenir descendència masculina van fer que el seu objectiu no es complís. Els acadèmics contemporanis consideren la manca de recursos financers com el principal obstacle que va tenir per a desenvolupar el seu programa. Més tard, els Habsburg continuarien la reforma imperial amb èxit amb els regnats de Frederic III i Maximilià I.

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437. També va ser príncep elector de Brandenburg (1378-1488 i 1411-1415). Va ser l'últim home de la Casa de Luxemburg.

El 1396 va liderar l'exèrcit europeu que va enfrontar-se als turcs a la batalla de Nicòpolis i fou derrotat per l'Imperi Otomà. Després va fundar l'Orde del Drac per seguir lluitant contra els turcs i va assegurar els trons de Croàcia, Alemanya i Bohèmia. Durant el seu regnat va impulsar i participar en el concili de Constança (1414-1418) que va acabar amb el Cisma d'Occident, però també va provocar les guerres hussites (1419-1436). Coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic el 1433, va governar fins a la seva mort.

L'historiador Thomas Brady Jr. comenta que Sigismund "posseïa una amplitud de visió i un sentit de grandesa que no s'havia vist en un monarca alemany des del segle xiii". Es va adonar de la necessitat de dur a terme alhora reformes de l'Imperi i de l'Església. No obstant, les dificultats externes, els errors autoinfligits i el fet de no tenir descendència masculina van fer que el seu objectiu no es complís. Els acadèmics contemporanis consideren la manca de recursos financers com el principal obstacle que va tenir per a desenvolupar el seu programa. Més tard, els Habsburg continuarien la reforma imperial amb èxit amb els regnats de Frederic III i Maximilià I.