Qui es va casar amb Hendrik VIII van Engeland?

Hendrik VIII (Engels: Henry VIII) (Greenwich, 28 juni 1491 – Westminster bij Londen, 28 januari 1547) was van 1509 tot 1547 koning van Engeland, heer van Ierland en later ook koning van Ierland. Hij stamde uit het Huis Tudor en was een zoon van Hendrik VII en Elizabeth van York.

Hendrik VIII staat bekend als het stereotype van de zelfbewuste renaissance-vorst. Hij was intelligent en geïnteresseerd in kunst en wetenschap. Hij werd echter ook beschouwd als liefdeloos, egoïstisch en wreed. Tegenstrevers, echtgenotes of dienaren die hem niet aanstonden, ruimde hij meedogenloos uit de weg. Hendrik was berucht vanwege zijn huwelijksperikelen; hij heeft zes echtgenotes gehad, van wie hij er twee liet onthoofden.

Tijdens zijn bewind werden Engeland en Wales wettelijk verenigd in één koninkrijk, meer dan twee eeuwen na de verovering van Wales door Engeland. Een nog belangrijker ontwikkeling was de afscheiding van de Anglicaanse Kerk van de Kerk van Rome, vanwege een conflict met de paus over de ontbinding van zijn eerste huwelijk. Hiermee werkte hij onbedoeld de protestantse Reformatie in de hand. Hij liet zich in 1511 door paus Julius II betrekken in de Oorlog van de Liga van Kamerijk tegen Frankrijk, waarbij hij in de rug werd aangevallen door Frankrijks bondgenoot Schotland. Hij en vooral zijn echtgenote Catharina van Aragon - die de in Frankrijk vechtende Hendrik "waarnam" - wisten Schotland in 1513 echter een zware nederlaag toe te brengen in de Slag bij Flodden Field. In Frankrijk boekte hij enkele militaire successen, zoals in de Slag bij Guinegate. In 1516 stichtte Hendrik VIII de Britse postdienst Royal Mail en benoemde hij Brian Tuke als Master of the Posts (postmeester).

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533). Va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va ser ambaixadora i la seva política actualment es considera protofeminista. Per exemple, durant el seu regnat, entre altres coses, va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l'educació, encoratjant-la i popularitzant-la, i va comissionar un llibre argumentant el dret de les dones a la instrucció.

Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.

Anna va ser la segona dona del rei Enric VIII i la mare de la reina Elisabet I. El matrimoni d'Enric i Anna, i l'execució d'aquesta, són respectivament el punt de partida i una conseqüència de la considerable agitació política i religiosa que va comportar l'anomenada Reforma anglesa. La pròpia Anna, com a nova reina consort, participà activament en la promoció de la causa de la reforma de l'Església. L'han anomenada «la reina consort més influent i important que Anglaterra ha tingut mai».

Anna Bolena és popularment coneguda per haver estat decapitada sota l'acusació d'adulteri, incest i traïció. Està àmpliament assumit el fet d'haver estat innocent d'aquests càrrecs, fins al punt de ser condiderada més tard com una màrtir en la cultura protestant anglesa, particularment gràcies als treballs de John Foxe. La seva vida ha estat adaptada en nombroses novel·les, obres de teatre, cançons, òperes, drames de televisió i pel·lícules, incloent-hi Anna dels mil dies, The Other Boleyn Girl (Les germanes Bolena), Els Tudor, Les sis mullers d'Enric VIII i Doomed Queen Anne.

En anys recents, l'opinió acadèmica i històrica sobre Anna Bolena li ha estat generalment favorable, en gran part gràcies a dues extenses biografies escrites pel professor Eric Ives (1986 i 2004). Els treballs de David Starkey, David Loades, John Guy, Retha Warnicke i Diarmaid Macculloch també s'hi han mostrat favorables o admiratius. Les populars biografies de Joanna Denny i la feminista Karen Lindsey la van abordar de manera similar. Una excepció notable ve del treball de l'escriptora britànica Alison Weir, els llibres de la qual són sovint bastant més crítics amb Anna.

جين سيمور (حوالي 1508 - 24 أكتوبر 1537) كانت ملكة إنجلترا والزوجة الثالثة للملك هنري الثامن منذ زواجهما في 30 مايو 1536 وحتى وفاتها في العام التالي. أصبحت ملكة بعد إعدام زوجة هنري الثانية آن بولين، التي اتهمها الملك هنري الثامن بالزنا بعد فشلها في إنجاب الوريث الذكر الذي كان يرغب فيه بشدة. ومع ذلك، توفيت جين بسبب مضاعفات ما بعد الولادة بعد أقل من أسبوعين من ولادة طفلها الوحيد الملك المستقبلي إدوارد السادس. كانت الزوجة الوحيدة لهنري التي تلقت جنازة ملكية؛ ودُفن لاحقًا إلى جانب رفاتها في كنيسة القديس جورج، قلعة وندسور.

كانت جين سيمور إحدى وصيفات الملكة السابقة آن بولين زوجة الملك هنري الثانية. لم تحظ جين سيمور بقدر عالي من التعليم كزوجتيه الأولى أو الثانية، فلم تكن تعرف القراءة أو الكتابة. كانت سيمور بدينة بعض الشيء، حيث لم تكن تمارس الرياضة، وكانت دائمة الإحساس بالإرهاق. وبعد تسعة أشهر من الزواج، أنجبت للملك وريثًا ذكرًا، والذي قامت الاحتفالات الكبيرة لقدومه، إلا أنها توفيت بعد 12 يومًا من الولادة، وتزوج هنري بعدها من زوجته الرابعة آن كليفز.

على العكس من آن بولين، لم تشارك جين سيمور في شؤون الملك، إلا في عام 1536، عندما طلبت من الملك أن يغفر للمشاركين في تمرد حركة مهاجري الرحمة. رفض هنري طلبها، وذكرها بمصير آن بولين عندما تدخلت في شؤون الملك.

Anna de Clèveris (en alemany: Anna von Kleve), reina consort d'Anglaterra, quarta esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va néixer a la ciutat de Düsseldorf, el 22 de setembre de 1515, essent la segona dels quatre fills de Joan III, duc de Clèveris, i de Maria de Jülich-Berg, hereva dels ducats de Jülich, Berg i Ravensberg.

Essent el duc de Clèveris aliat dels prínceps protestants, Enric VIII d'Anglaterra necessitava una aliança amb ell. En aquells anys, semblava que França i el Sacre Imperi Romanogermànic, les dues principals potències catòliques, tenien la possibilitat d'unir-se i fer front a l'Anglaterra protestant. El canceller del rei, Thomas Cromwell, vicari general de l'Església anglicana, va negociar aquest casament.

Se li va encarregar a l'artista Hans Holbein el Jove un retrat d'Anna, i Enric es va mostrar satisfet amb el resultat, que no reflectia prou la realitat d'una dona alta i corpulenta, el rostre de la qual mostrava les cicatrius cutànies d'haver patit la verola. Enric VIII no es va sentir satisfet amb l'arribada d'Anna a Anglaterra, però es van casar el 6 de gener de 1540 al Palau de Placentia, a Greenwich, prop de Londres.

El matrimoni es va anul·lar el 9 de juliol de 1540 i Anna va ser compensada amb diverses propietats, inclòs el castell d'Hever, pertanyent a la família de la seva segona esposa, Anna Bolena.

Convertida en princesa d'Anglaterra, Enric li atorgà el títol de "La seva Gràcia la Germana del Rei". Anna va romandre a Anglaterra durant la resta de la seva vida, i no es va casar mai, o si més no, no se'n té constància.

Va ser l'última de les sis esposes d'Enric VIII a morir, a Londres, el 16 de juliol de 1557, essent sepultada en l'abadia de Westminster. Al final dels seus dies es va reconvertir al catolicisme seguint els consells de la filla del seu espòs, Maria Tudor.

Caterina Howard, (en anglès: Catherine Howard), reina consort d'Anglaterra, va ser la cinquena esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. També coneguda com a Katherine Howard o Katheryn Howard, va néixer entre 1520 i 1525 i morí executada a la Torre de Londres el 13 de febrer de 1542.

Era la segona de les 5 filles de Lord Edmund Howard i de Joyce Cultpepper, essent a més cosina pel costat patern d'Anna Bolena -la mare d'Anna i el pare de Caterina eren germans-. El pare de Caterina estava constantment endeutat i amb problemes econòmics. La seva neboda Anna li va aconseguir una ocupació en el govern, treballant per al rei a Calais. En aquest moment, la jove Caterina va ser enviada a viure amb la seva àvia, Isabel Tilney.

La seva àvia regentava una casa d'hostes i rebia nombrosos visitants. La seva àvia estava constantment a la cort, de manera que Caterina aviat es va veure involucrada en els embolics amorosos existents a la casa.

Als 12 anys, inicià un romanç amb el seu professor de música, Henry Mannox. El romanç va acabar quan Caterina es va enamorar d'un jove secretari, Francis Dereham. Es van convertir en amants, assumpte que va passar a ésser del coneixement dels hostes de la mansió. A la fi de 1539, Caterina va aconseguir l'ocupació de dama de companyia de la nova esposa d'Enric VIII, la reina Anna de Clèveris.

En ser una adolescent atractiva, Caterina va captar l'atenció del rei. Enric anul·là el seu matrimoni amb Anna el 9 de juliol de 1540 i es va casar amb Caterina -que havia estat la seva amant durant dos mesos- el 28 de juliol del mateix any en el palau de Oatlands, a Surrey. Enric tenia gairebé 50 anys mentre que Caterina estava encara en l'adolescència.

Enric, vell i obès, va omplir la seva jove esposa de joies i altres regals extremadament cars. El rei desconeixia el passat de Caterina a la qual considerava una reina jove i virtuosa.

A pesar de totes aquestes riqueses, Caterina va trobar que el seu matrimoni no la satisfeia. Li desagradava el cos del seu espòs i buscava entreteniments amorosos arreu. Va iniciar un romanç amb un dels cortesans favorits del rei, Thomas Culpeper. Mentre la seva relació amb Culpeper avançava, antics hostes de la casa de la seva àvia van contactar amb Caterina. Per a aconseguir el seu silenci, va contractar-ne algun. Els seus antics amants Henry Mannox i Francis Dereham estaven entre ells.

El 1541 van augmentar els rumors sobre la conducta de la reina. Un dels antics companys de Caterina va revelar la relació que la reina havia mantingut amb Francis Dereham. Al principi, el rei no va voler creure'l fins que les proves van ser massa clares per a negar el fet.

Caterina va ser posada sota vigilància en les seves estances, acompanyada tan sols d'una de les seves dames de companyia. Va ser interrogada pels consellers del rei en moltes ocasions. Es va parlar de divorciar-se i exiliar Caterina fins que es va descobrir una carta d'amor que havia escrit a Culpeper. Se la va acusar d'adulteri que, en el cas de la reina, significava traïció.

La reina va ser tancada a l'abadia de Middlesex a l'hivern de 1541. Thomas Culpeper i Francis Dereham van ser executats el 8 de desembre de 1541. La vídua del seu cosí, Lady Jane Rochford (cunyada de la reina Anna Bolena) va ser executada per haver estat auspiciadora de les relacions de Caterina Howard amb Thomas Culpeper. El cas de la reina va arribar al parlament al gener.

Va ser duta a la Torre de Londres el 10 de febrer de 1542. La nit abans de la seva execució, Caterina va passar hores practicant com col·locar el seu cap sobre el patíbul. Va ser executada el 13 de febrer de 1542, arribant al patíbul amb dignitat tot i que se la veia pàl·lida i terroritzada. Abans de morir, va demanar perdó a la seva família i va resar per la salvació de la seva ànima. La seva mort va ser ràpida i va ser enterrada a la capella de Sant Pere-ad-Vincula, al costat de la seva cosina Anna Bolena.

Caterina Parr (en anglès: Catherine Parr), reina consort d'Anglaterra, va ser la sisena esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va néixer al voltant de l'any 1512 a Great Kimble, Buckinghamshire, o a Blackfriars, Londres, essent un dels tres fills de Sir Thomas Parr i de Matilda Green. Va morir el 5 de setembre de 1548 al Castell de Sudeley, a Gloucestershire.

Té un lloc especial a la història, ja que és la Reina d'Anglaterra que més vegades ha contret matrimoni: es va casar quatre vegades.

Als 15 anys, el 1527, Caterina va contreure matrimoni amb Lord Eduard Borough, que va morir el 1529. Al voltant de l'any 1533 es va casar novament amb John Neville, Lord Latimer, el qual va morir el 1542. Després de la seva mort, la rica vídua va començar una relació amb Thomas Seymour -després primer Baró de Sudeley-, que era germà de la reina Jane Seymour, però el rei Enric VIII es va encapritxar amb Caterina -des del moment que la va conèixer quan va anar a demanar pietat per la dona del seu germà, acusada (amb proves) d'adulteri- i va ser obligada a acceptar la seva proposició de matrimoni.

El matrimoni entre Caterina i Enric VIII es va celebrar el 12 de juliol de 1543 en el palau de Hampton Court. Com a reina, Caterina va ser en part responsable de la reconciliació d'Enric amb les seves filles, Maria i Elisabet. Va tenir també una bona relació amb el príncep Eduard, futur rei Eduard VI.

Es diu d'ella que tenia un caràcter fort i una notable dignitat, que van influir de forma important en la seva fillastra, Elisabet.

Després de la mort d'Enric VIII (28 de gener de 1547), Caterina es va poder finalment casar amb el seu antic amant, Tomás Seymour, celebrant-se les seves noces el 7 d'abril d'aquest mateix any, però la seva felicitat va durar molt poc. Primer per les serioses desavinences amb l'esposa del seu cunyat, Anna Stanhope i després per l'acusació al seu espòs d'haver abusat de l'adolescent princesa Elisabet mentre residia en la seva mansió. Caterina, que no havia tingut fills de cap dels seus anteriors matrimonis, va quedar embarassada.

Va morir per complicacions en el part el 7 de setembre de 1548, en el castell de Sudeley, a Gloucestershire, on va ser sepultada. La seva única filla, Maria, nascuda el 30 d'agost, no li va sobreviure gaires anys. El seu pare, Thomas Seymour, va ser salvatgement i cruelment executat abans que la petita complís un any d'edat (10 de març de 1549). La nena va ser lliurada a la duquessa de Suffolk, la qual dirigiria un orfenat. No es tenen més notícies d'ella després de l'any 1550, pel que els historiadors assumeixen que va morir en aquesta data, amb tot just 2 anys.

El 1782 un cavaller amb el nom John Lucas va descobrir el taüt de la reina Caterina entre les ruïnes del castell de Sudeley. Va obrir el fèretre i va observar que el cos, després de 234 anys, estava en un sorprenent estat de conservació. Després de prendre uns quants flocs del cabell de la reina, va tancar de nou el taüt i el va retornar a la seva tomba. El fèretre es va obrir en repetides ocasions en els següents deu anys. Quan el taüt es va obrir de nou de forma oficial en 1817 no quedava sols que restes d'un esquelet. En aquella època el taüt va ser mogut a la tomba de Lord Chandos, la família de la qual va posseir el castell en aquell temps. En anys posteriors la capella va ser reconstruïda per Sir John Scott, erigint-se llavors un altar apropiat per a la reina Caterina.