Qui es va casar amb Agnès de Bures?

Agnès, dite de Bures, est, selon Guillaume de Tyr, la nièce de Guillaume I^er de Bures, prince de Galilée.

Gerard de Grenier (francès: Geraud / Gérard Grenier, mort entre 1165 i 1171) va ser el fill major d'Eustaquí de Grenier i Emelota de Chocques. Va succeir el seu pare com a senyor de Sidó, mentre que el seu germà Gautier va heretar la senyoria de Cesarea. Després de la mort del seu pare, la seva mare Emelota va contreure matrimoni ambHug II de Jaffa, cosí de la reina Melisenda de Jerusalem, la relació del qual amb la reina va ser sempre "sospitosament familiar".

Per raons desconegudes, Guillem de Tir es refereix a ell com Eustaqui II de Grenier. L'esmenta el 1124, 1126 i 1154. No obstant això apareix com Gerard en diverses actes del regne datades entre 1147 i 1165. Alguns historiadors han arribat a suggerir que Eustaqui podria haver tingut més de dos fills. La darrera menció és en una carta del 15 de març de 1165, però el seu fill no és nomenat com a nou senyor de Sidó fins al 4 de febrer de 1171. No hi ha registres sobre qui governava a Sidón durant aquests anys, durant els quals Gerard deuria morir. Sembla impossible que Eustaqui II i Gerard fossin dos senyors de Sidó consecutius.

Gerard va tenir una disputa amb un dels seus vassalls sobre un feu i quan va tractar de recuperar-ho, Amalric I de Jerusalem va intervenir en favor del vassall.

El 1153, durant el setge de Ascalón, va liderar una flota de vint galeres cristianes encarregada de bloquejar la ciutat per mar. El bloqueig va ser trencat per la flota egípcia gràcies a la seva superioritat numèrica.

Gerard sovint va realitzar campanyes de pirateria en el mar, encapçalant diverses expedicions tant en contra dels musulmans com en contra dels cristians.

Es va casar amb Inés de Bures, germana de Guillem II de Bures Príncep de Galilea. Van tenir dos fills:

• Reinald (1133-1202), que el va succeir com a Senyor de Sidó, i de qui es va escriure, en els Lignages d'Outremer, que era "extremadament lleig però molt intel·ligent". Es va casar primer amb Inés de Courtenay, i després amb Helvis d'Ibelin, filla de Balian de Ibelín.
• Gautier (anomenat Eustaqui en els Lignages d'Outremer), nascut en 1137, descrit com "no per a tots intel·ligent, i ben semblant".

Raniero Brus (en francés: Renier Brus; fallecido después del 5 de febrero de 1138) fue el señor de Banias como vasallo del principado de Galilea en el reino de Jerusalén.

Raniero recibió Banias alrededor de 1128 como un feudo hereditario, después de que los nizaríes (o secta de los asesinos) cedieran el territorio durante reinado de Balduino II de Jerusalén.​ Raniero había poseído anteriormente el señorío de Assebebe (Subeibeh) hasta que este se fusionó con Banias.

Raniero estuvo casado dos veces. Su primera esposa fue tomada prisionera por los musulmanes alrededor de 1133 cuando las tropas de Damasco conquistaron la ciudad de Banias durante su ausencia.​ Poco después de haber sido liberada en 1135, Raniero dejó que entrara en un convento después de decirle que había sido violada durante su cautiverio. Después de su muerte, se casó en segundas nupcias con Inés de Bures, pariente de Guillermo I de Bures, príncipe de Galilea, quien se casó luego de la muerte de Brus con Gerardo de Sidón.​

Después de que los cruzados lograran reconquistar la ciudad entre 1137 y 1138, la entregaron nuevamente a su antiguo señor.​ Raniero es mencionado por última vez en un documento el 5 de febrero de 1138, después de lo cual pudo haber fallecido.

De su primer matrimonio tuvo una hija que se casó con Hunfredo II de Torón, quien sucedió a su suegro como señor de Banias.