Qui es va casar amb Anne of Ostfriesland?

Anne of Ostfriesland (June 26, 1562 – April 21, 1621) was the eldest daughter of Count Edzard II of East Frisia and his wife, Catherine Vasa, daughter of Gustav I of Sweden.

Anne married three times:

• First, on July 12, 1583, in Heidelberg, to the Elector Palatine, Louis VI. He died on October 22 of the same year.
• Second, Anne remarried on December 21, 1585, Ernest Frederick, Margrave of Baden-Durlach. He died April 14, 1604.
• Third, Anne married on March 7, 1617, in Grabow, Julius Henry, later Duke of Saxe-Lauenburg. The duke was 26 years younger than his wife and outlived her by many decades, dying on November 20, 1665.

Anne had no living children by any of her husbands. She was buried in the Church of the Holy Spirit, Heidelberg, but her grave is not preserved.

Louis VI du Palatinat (4 juillet 1539, Simmern – 22 octobre 1583, Heidelberg), électeur palatin de la branche Palatinat-Simmern de la Maison de Wittelsbach, convertit le Palatinat au luthéranisme. Il réforme l’Université de Heidelberg et modernise l’administration du pays.

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, en alemany Julius Heinrich von Sachsen-Lauenburg (Wolfenbüttel, Alemanya, 9 d'abril de 1586 — Praga, 20 de novembre de 1665). Va ser un noble i diplomàtic alemany, fill del duc Francesc II (1547-1619) i de la seva segona dona la princesa Maria de Brunsvic-Wolfenbuttel (1566-1626).

Va estudiar a la Universitat de Tubinga, i inicialment va posar-se al servei del rei Gustau II Adolf de Suècia. Ja al servei de l'èxèrcit imperial com a mariscal de camp, va participar en l'anomenada guerra de Gradisca contra la República de Venècia, i més tard en la batalla de la Muntanya Blanca. Va exercir de camarlenc de l'emperador Ferran II i va ser enviat com a ambaixador davant del rei Cristià IV de Dinamarca.

El 1623 l'emperador li atorgà el senyoriu de Schlackenwerth, que havia estat requisat a la família de Schlick caiguda en desgràcia després de participar en la insurrecció derrotada a la Muntanya Blanca, on participà Juli Enric. Allí s'hi va fer construir l'anomenat Palau Blanc al costat de l'antic palau dels Schlick, que Juli Enric convertí en la seva residència.

El 1629, Juli Enric va rebre el comandament suprem de les tropes imperials a Polònia i com a tal va negociar una pau amb l'elector de Saxònia Joan Jordi I. Juli Enric era considerat un amic molt proper a Albrecht von Wallenstein. De manera que els enfrontaments d'aquest amb l'emperador, van acabar amb la mort de Wallenstein i l'empresonament dels seus amic a Viena, entre els quals hi havia Juli Enric. Després de la Pau de Praga, el 1635 Ferran II l'alliberà de la presó, i encara va complir diverses missions diplomàtiques el 1637 en nom del nou emperador Ferran III.

El 1656 va succeir el seu germanastre August com a duc de Saxònia-Lauenburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Com a governant va confirmar els privilegis existents de la noblesa, va procurar preservar els seus dominis de les influències econòmiques dels estats veïns com dels de la ciutat d'Hamburg i de Lübeck, amb els quals va tenir diverses disputes territorials. Va comprar el castell de Hauenstein (Bohèmia) de la família Schlick, i més tard el senyoriu de Ploschkowitz.

Ernest Frederick of Baden-Durlach (born 17 October 1560 in Durlach – died 14 April 1604 in Remchingen) ruled the northern part of the Margraviate of Baden-Durlach. He came to power when he came of age in 1584. He founded the first Gymnasium Illustre in the margraviate. Ernst Friedrich, who had a strict Lutheran upbringing, started a reconciliation between Lutheranism and Calvinism with the publication of the Staffort Book in 1599 His occupation of Upper Baden caused serious conflicts – even with the Emperor – the consequences of which damaged Lower Baden and ultimately also led to losses of territory.