Qui es va casar amb Christine of Baden-Durlach?
Albert II de Brandenburg-Ansbach s'ha casat amb Christine of Baden-Durlach el . Christine of Baden-Durlach tenia 20 anys el dia del casament (20 anys, 3 mesos i 15 dies). Albert II de Brandenburg-Ansbach tenia 44 anys el dia del casament (44 anys, 10 mesos i 9 dies). La diferència d'edat era de 24 anys, 6 mesos i 25 dies.
El matrimoni va durar 2 anys, 2 mesos i 26 dies (1007 dies). El matrimoni va acabar l'.
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg s'ha casat amb Christine of Baden-Durlach el . Christine of Baden-Durlach tenia 36 anys el dia del casament (36 anys, 3 mesos i 23 dies). Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg tenia 35 anys el dia del casament (35 anys, 1 mesos i 30 dies). La diferència d'edat era de 1 anys, 1 mesos i 24 dies.
El matrimoni va durar 9 anys, 11 mesos i 19 dies (1007 dies). El matrimoni va acabar l'.
Christine of Baden-Durlach: Cronologia de l'estat matrimonial
1 Pixel = 1 Month
Christine of Baden-Durlach
Christine of Baden-Durlach (22 April 1645 – 21 December 1705) was a German noblewoman.
She was a daughter of Frederick VI, Margrave of Baden-Durlach and his wife Christina Magdalena of the Palatinate-Zweibrücken. Her first marriage was to Albert II, Margrave of Brandenburg-Ansbach. He died in 1667, and in 1681 she married for the second time to Frederick I, Duke of Saxe-Gotha-Altenburg, widowed earlier that year. She had no children by either marriage.
llegir més...
Albert II de Brandenburg-Ansbach
Albert II de Brandenburg-Ansbach, (en alemany Albrecht von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 18 de setembre de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 22 d'octubre de 1667. Era un noble alemany, el segon fill de Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach (1583-1625) i de Sofia de Solms-Laubach (1594-1651).
El 1625, el seu germà gran Frederic de Brandenburg-Ansbach va succeir el seu pare, quan encara era menor d'edat. de manera que la seva mare n'exercí la regència. El 6 de setembre de 1634, Frederic fou mort a la batalla de Nördlingen, en el transcurs de la Guerra dels Trenta Anys, de manera que Albert va esdevenir l'hereu, tornant a exercir la seva mare la regència fins al 1639.
llegir més...Ubicació del casament
Christine of Baden-Durlach
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich I von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha el 15 de juliol de 1646 i va morir a Friedrichswerth el 2 d'agost de 1691. Era un noble alemany, el quart fill del duc Ernest I (1601-1675) i de la princesa Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).
Quan el seu pare va heretar el ducat de Saxònia-Altenburg, el 1672, Frederic ja en va fer de regent. I dos anys més tard, amb el seu pare malalt, va fer de regent de la totalitat del ducat, fins que va assumir-ne el tron amb la seva mort, el 1675. Amb tot, d'acord amb les lleis familiars, va haver de permetre que els seus sis germans menors participessin en el govern. Inicialment, van viure tots set germans al palau de Friedenstein.
Posteriorment, es van iniciar les negociacions per a la divisió de l'herència paterna. Això es va aconseguir finalment el 24 de febrer de 1680. Frederic va mantenir Gotha, Tenneberg, Wachsenburg, Ichtershausen, Georgenthal, Schwarzwald, Reinhardsbrunn, Volkenrode, Oberkranichfeld, Orlamünde, Altenburg i Tonna. Aquests pobles formen pràcticament el l'antic ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg.
Per tal de prevenir futurs conflictes entre els seus descendents, va establir la primogenitura per al seu ducat el 1685, amb el consentiment Imperial atorgat el 1688. Cap al 1680 es va establir al palau de Lustschloss Friedrichswert, prop del poble d'Erffa, a uns 20 quilòmetres de Gotha, que va adoptar en honor seu el nom de Friedrichswerth.
El 1683 va crear el Teatre de Gotha, encara avui existent. Frederic, a més, va escriure uns diaris que es van convertir en una de les fonts més importants del seu temps. Va prendre part en la Gran Guerra turca contra els turcs, i en la guerra de la Gran Aliança en contra de França. El fet de mantenir un exèrcit permanent, que en el moment de la seva mort comptava amb més de 10.000 homes, va comportar la ruïna de les finances del ducat.
llegir més...