Qui es va casar amb Elisabeth Sophia van Brandenburg (1589-1629)?

Elisabeth Sophia van Brandenburg (Berlijn, 4 juli 1589 - Frankfurt an der Oder, 24 december 1629) was een prinses van Brandenburg. Ze behoorde tot het huis Hohenzollern.

Януш Радзивилл (2 июля 1579, Вильна — 3 декабря 1620, Чарлин (теперь Поморское воеводство Польша) — государственный деятель Великого княжества Литовского, представитель магнатского рода Радзивиллов. Каштелян виленский с 1618, подчаший литовский (1599—1619), староста борисовский.

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, en alemany Julius Heinrich von Sachsen-Lauenburg (Wolfenbüttel, Alemanya, 9 d'abril de 1586 — Praga, 20 de novembre de 1665). Va ser un noble i diplomàtic alemany, fill del duc Francesc II (1547-1619) i de la seva segona dona la princesa Maria de Brunsvic-Wolfenbuttel (1566-1626).

Va estudiar a la Universitat de Tubinga, i inicialment va posar-se al servei del rei Gustau II Adolf de Suècia. Ja al servei de l'èxèrcit imperial com a mariscal de camp, va participar en l'anomenada guerra de Gradisca contra la República de Venècia, i més tard en la batalla de la Muntanya Blanca. Va exercir de camarlenc de l'emperador Ferran II i va ser enviat com a ambaixador davant del rei Cristià IV de Dinamarca.

El 1623 l'emperador li atorgà el senyoriu de Schlackenwerth, que havia estat requisat a la família de Schlick caiguda en desgràcia després de participar en la insurrecció derrotada a la Muntanya Blanca, on participà Juli Enric. Allí s'hi va fer construir l'anomenat Palau Blanc al costat de l'antic palau dels Schlick, que Juli Enric convertí en la seva residència.

El 1629, Juli Enric va rebre el comandament suprem de les tropes imperials a Polònia i com a tal va negociar una pau amb l'elector de Saxònia Joan Jordi I. Juli Enric era considerat un amic molt proper a Albrecht von Wallenstein. De manera que els enfrontaments d'aquest amb l'emperador, van acabar amb la mort de Wallenstein i l'empresonament dels seus amic a Viena, entre els quals hi havia Juli Enric. Després de la Pau de Praga, el 1635 Ferran II l'alliberà de la presó, i encara va complir diverses missions diplomàtiques el 1637 en nom del nou emperador Ferran III.

El 1656 va succeir el seu germanastre August com a duc de Saxònia-Lauenburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Com a governant va confirmar els privilegis existents de la noblesa, va procurar preservar els seus dominis de les influències econòmiques dels estats veïns com dels de la ciutat d'Hamburg i de Lübeck, amb els quals va tenir diverses disputes territorials. Va comprar el castell de Hauenstein (Bohèmia) de la família Schlick, i més tard el senyoriu de Ploschkowitz.