Qui es va casar amb Empress Joséphine?

Joséphine Bonaparte (French: [ʒozefin bɔnapaʁt], born Marie Josèphe Rose Tascher de La Pagerie; 23 June 1763 – 29 May 1814) was the first wife of Emperor Napoleon I and as such Empress of the French from 18 May 1804 until their marriage was annulled on 10 January 1810. As Napoleon's consort, she was also Queen of Italy from 26 May 1805 until the 1810 annulment. She is widely known as Joséphine de Beauharnais (French: [ʒozefin də boaʁnɛ]) or Empress Joséphine.

Joséphine's marriage to Napoleon was her second. Her first husband, Alexandre de Beauharnais, was guillotined during the Reign of Terror, and she was imprisoned in the Carmes prison until five days after his execution. Through her children by Beauharnais, she was the grandmother of Emperor Napoleon III of France and Empress Amélie of Brazil. Members of the current royal families of Sweden, Denmark, Belgium, and Norway and the grand ducal family of Luxembourg also descend from her. Because she did not bear Napoleon any children, he had their marriage annulled and married Marie Louise of Austria. Joséphine was the recipient of numerous love letters written by Napoleon, many of which still exist.

A patron of art, Joséphine worked closely with sculptors, painters and interior decorators to establish a unique Consular and empire style at the Château de Malmaison. She became one of the leading collectors of different forms of art of her time, such as sculpture and painting. The Château de Malmaison was noted for its rose garden, which she supervised closely.

Alexandre François Marie, Viscount of Beauharnais (French pronunciation: [alɛksɑ̃dʁ də boaʁnɛ]; 28 May 1760 – 23 July 1794) was a French politician and general of the French Revolution. He was the first husband of Joséphine Tascher de La Pagerie, who later married Napoleon Bonaparte and became empress of France. Beauharnais was executed by guillotine during the Reign of Terror.

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804 - 6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. Mentre va ser emperador dels francesos esdevingué el 49è copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la batalla de Leipzig, l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.