Qui es va casar amb Ernest August de Brunsvic-Lüneburg?

Ernest August de Brunsvic-Lüneburg, conegut també com a Ernest August de Hannover, (en alemany Ernst August von Braunschweig-Calenberg) va néixer a Herzberg am Harz (Alemanya) el 20 de novembre de 1629 i va morir a Herrenhausen el 23 de gener de 1698. Era fill del duc Jordi (1582-1641) i d'Anna Elionor Hessen-Darmstadt (1601-1659).

Essent el quart fill, tenia poques possibilitats de succeir el seu pare com a governant, de manera que el van nomenar administrador d'Osnabrück, d'acord amb la Pau de Westfàlia. Malgrat tot, en morir dos dels seus germans grans sense descendència, ell va heretar els principats de Calenberg i Göttingen. Més tard, Ernest August unificaria diversos territoris a l'entorn de Hannover i el 1683, en contra de la voluntat dels seus cinc fills menors, Ernest August va establir que el seu territori no se subdividís més després de la seva mort. Duc de Brunsvic-Luneburg, va ser el primer Elector de Hannover a ser convertit aquest ducat en electorat del Sacre Imperi Romanogermànic, el 1692, per l'Emperador Leopold I d'Habsburg, al servei del qual va lluitar en la Gran Guerra Turca.

La seva dona va ser declarada, el 1701 hereva de la corona britànica, cosa que permetria que el seu fill gran accedís efectivament al tron com a rei de la Gran Bretanya.

Clara Elisabeth, Countess von Platen-Hallermund (14 January 1648 – 30 January 1700, Schloss Monplaisir, in what is now the Von-Alten-Garten in Hannover), was a German noblewoman, most notable as the mistress of Ernest Augustus (Elector of Hanover, father of George I of Great Britain) and for her involvement in the Königsmarck affair.

Sofia del Palatinat (La Haia, 14 d'octubre de 1630 - Hannover, 1714), fou electriu de Hannover i princesa del Palatinat amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'elector Ernest August de Hannover.

Nascuda el dia 1630 a La Haia on la seva família vivia exiliada des de 1622. Filla de l'elector Frederic V del Palatinat i de la princesa Elisabet d'Anglaterra. Sofia era neta per via paterna de l'elector Frederic IV del Palatinat i de la princesa Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau; i per via materna ho era del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca.

L'electora palatina intentà un casament avantatjós per la seva filla petita. Així, intentà concertar un matrimoni entre Sofia i el rei Carles II d'Anglaterra. Ara bé, l'escàs interès de la princesa palatina feu que el matrimoni no arribés a bon port i Sofia es traslladà a viure amb el seu germà, el nou elector Carles I Lluís, elector palatí.

El dia 30 de setembre de 1658 contragué matrimoni a Heidelberg amb el duc i després elector Ernest August de Hannover, fill del príncep Jordi de Brunsvic-Lüneburg-Calenberg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt. La parella tingué set fills:

• SM el rei Jordi I de la Gran Bretanya, nat a Hannover el 1660 i mort a Osnabrück el 1727. Es casà amb la princesa Sofia Dorotea de Celle (1666-1726).
• SAR el príncep Frederic August de Hannover, nat a Hannover el 1661 i mort a Hannover el 1691.
• SAR el príncep Maximilià Guillem de Hannover, nat a Hannover el 1666 i mort a Hannover el 1726.
• SAR la princesa Sofia Carlota de Hannover, nada a Osnabrück el 1668 i morta a Hannover el 1705. Es casà amb el rei Frederic I de Prússia.
• SAR el príncep Carles Felip de Hannover, nat a Hannover el 1669 i mort a Hannover el 1690.
• SAR el príncep Cristià Enric de Hannover, nat a Hannover el 1671 i mort el 1703.
• SAR el príncep Ernest August de Hannover, nat el 1674 a Osnabrück i mort el 1728 a Osnabrück.

Interessada enormement en la cultura, mantingué una important correspondència amb Gottfried Leibniz que fou convidat de Sofia i del seu espòs des de 1676 fins a la seva mort el 1716. A part de l'amistat amb Leibniz, Sofia es mostrà interessada en la jardineria essent una bona prova la restauració dels jardins del palau de Herrenhausen a Hannover.

L'Acte d'Establiment de 1701 al Regne de la Gran Bretanya nomenà a Sofia hereva al tron anglès en cas que la reina Anna I d'Anglaterra morís sense descendència. Sofia era filla de la princesa Elisabet d'Anglaterra i neta del rei Jaume I d'Anglaterra. A part d'aquest fet, Sofia pertanyia a una família protestant i tenia importants relacions de família amb el rei Guillem III d'Anglaterra espòs de la reina Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia i estendard del protestantisme.

L'Acte de Naturalització de Sofia produïda l'any 1705 garantí definitivament a Sofia el dret d'ocupar el tron britànic, així com de tots els seus descendents protestants de la princesa palatina.

Malgrat que considerablement més vella que la reina Anna I d'Anglaterra, Sofia gaudia d'una salut envejable, a diferència de la reina anglesa. Tot i així, Sofia moria dies abans que Anna a causa d'un col·lapse cardíac mentre passejava pels jardins del palau de Herrenhausen l'any 1714 als 83 anys. A la seva mort, els drets dinàstics de Sofia passaren al seu fill primogènit, Jordi I de la Gran Bretanya.