Qui es va casar amb Ernesto Augusto di Hannover (1845-1923)?

Ernesto Augusto II di Hannover, principe ereditario di Hannover, erede di Brunswick, III duca di Cumberland e Teviotdale, III conte di Armagh (Ernst August Wilhelm Adolphus Georg Friedrich; Hannover, 21 settembre 1845 – Gmunden, 14 novembre 1923), era il figlio maggiore e unico figlio maschio di re Giorgio V di Hannover e di sua moglie, Maria di Sassonia-Altenburg. Giorgio V fu privato del trono di Hannover in seguito alla sua annessione alla Prussia nel 1866 e in seguito del ducato di Brunswick nel 1884. Sebbene fosse il maggiore dei pronipoti in linea maschile di re Giorgio III del Regno Unito, il duca di Cumberland fu privato dei suoi titoli nobiliari e onorificenze britanniche per aver parteggiato per la Germania nella prima guerra mondiale.

Thyra de Dinamarca, princesa de Hannover i duquessa de Cumberland (Copenhaguen, 29 de setembre de 1853 - Gmunden Àustria, 1933). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que esdevingué princesa de Hannover, duquessa de Brunsvic i Lüneburg a més a més de princesa del Regne Unit i de duquessa de Cumberland en casar-se amb el cap de la casa reial dels Güelfs, el duc Ernest August de Hannover.

Era filla del llavors príncep hereu i després rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Thyra era germana del rei Frederic VIII de Dinamarca, del rei Jordi I de Grècia, de la princesa Alexandra de Dinamarca i de la tsarina Maria F'dorovna.

Va rebre una educació burgesa a la cort d'Amelianborg i ben aviat se sentí atreta per un jove oficial de la marina danesa Wilhelm Marka de qui va romandre embarassada. La criatura fou donada en adopció i l'oficial després de mantenir una tempestuosa entrevista amb el rei Cristià IX s'hauria suïcidat. Thyra va ser enviada a Atenes on contragué el tifus i va ser enviada a Roma a recuperar-se'n.

De tornada a Copenhaguen començaren els preparatius per casar-la. Malgrat que els pares de la princesa no eren especialment rics les seves magnífiques connexions familiars atragueren nombrosos pretendents entre els quals destaquen el rei Guillem III dels Països Baixos i el príncep Artur del Regne Unit. En ocasió d'una trobada entre la reina Victòria I del Regne Unit i la princesa aquesta en digué: "Té uns ulls molt bonics però mai havia vist una boca tan lletja, sense cap mena de barbeta i amb un nas enfonsat. A més a més les seves celles són gruixudes però, almenys, camina dreta malgrat que els seus moviments no tinguin cap mena de gràcia".

A Roma la princesa havia conegut el príncep Ernest August de Hannover fill de l'ex-rei Jordi V de Hannover i de la princesa Maria de Saxònia-Altenburg. El príncep que vivia en un daurat exili austríac era l'hereu de la secular casa dels Güelfs. Els problemes per concretar el casament foren molt importants i bàsicament protagonitzats per Alemanya que es negava a retornar el patrimoni dels Hannover mentre aquests no renunciessin a les seves pretensions sobre el país. Sis llargs anys costà solucionar tots els conflictes i si això pogué ésser així fou gràcies a la germana de Thyra, la princesa de Gal·les.

El casament se celebrà a Copenhaguen l'any 1878 i la parella s'instal·là a la Vil·la Salzkammergut de Gmunden a l'Alta Àustria. La parella fou coneguda amb el nom de ducs de Cumberland que era el títol anglès que els Hannover tenien. La parella tingué cinc fills:

• Maria Lluïsa de Hannover, nada el 1879 a Gmunden i morta el 1948 a Castell de Salem. Es casà amb el príncep Maximilià de Baden.

• Jordi Guillem de Hannover, nat el 1880 a Gmunden i mort el 1912 en un accident automobilístic a Brandenburg.

• Alexandra de Hannover, nada el 1882 a Gmunden i morta el 1965 a Glücksburg. Es casà amb el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin.

• Olga de Hannover, nada el 1884 a Gmunden i morta el 1958.

• Cristià de Hannover, nat el 1885 a Gmunden i mort el 1901.

• Ernest August de Hannover, nat el 1887 a Penzing, prop de Viena, i mort el 1953 a Hannover. Es va dasar amb la princesa Victòria Lluïsa de Prússia.

La parella conformà un matrimoni feliç, ben rebut per tota la reialesa europea visitaren assíduament les corts anglesa, danesa, grega i russa. Gmunden esdevingué un nou centre de la reialesa europea.

A partir de l'any 1913 amb el matrimoni del príncep hereu i la princesa Victòria Lluïsa de Prússia, els ducs de Cumberland van tornar a les seves residències alemanyes de Blackenburg i Marienburg. Van tornar a Gmunden després de la derrota alemanya durant la Primera Guerra Mundial.