Qui es va casar amb Eschiva de Bures?

Eschiva de Bures (? - 1187), coneguda com la senyora de Tiberíades fou princesa de Galilea, vassalla del Regne de Jerusalem. Filla d'Elinard de Bures i Ermengarda d'Ibelin, es va casar el 1159 amb Gauthier de Fauquembergues o Gautier de Saint-Omer, castlà de Saint-Omer, amb qui va tenir cinc fills, Hug de Tiberíades, Guillem de Saint-Omer, Otó de Saint-Omer, Raul de Tiberíades i Eschiva de Saint-Omer. Es va tornar a casar el 1174 amb Ramon III de Trípoli, amb qui no va tenir fills. La Comtessa va resistir a Saladí en el Setge de Tiberíades després de la derrota del Regne de Jerusalem a la batalla de Hattin fins que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences. Ramon III de Trípoli, tot i haver escapat amb vida de la batalla, va morir més tard, el 1187, de pleuresia.

Walter of Saint Omer (French: Gautier de Saint-Omer; d 1174), also known as Walter of Fauquembergues or Walter of Tiberias, was the son of William II of Saint Omer and Melisinde of Picquigny, and prince of Galilee.

Walter married Eschiva of Bures, princess of Galilee. They had four sons: Hugh, William, Ralph, and Odo.

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).

Ramon va succeir en el comtat després de l'assassinat del seu pare, Ramon II, el 1152. En les seves campanyes contra els musulmans va ser fet presoner pel líder Nur al-Din Mahmud el 1164, però va ser alliberat el 1172. Quan el nou rei de Jerusalem, Balduí IV, va assumir el tron el 1174, Ramon va reclamar reeixidament la regència com a parent masculí més proper de Balduí, infant i malalt de lepra. La regència va acabar quan Balduí va assolir la majoria d'edat (1177), però Ramon va seguir prenent part activa en els assumptes del regne.

Els rivals de Ramon aviat van induir Balduí a exiliar-lo durant dos anys (1180-1182). No obstant això, la creixent amenaça del líder musulmà Saladí, finalment va portar novament a la designació de Ramon (principis del 1184) com a regent de l'infant nebot ja moribund, que havia estat coronat rei el 1183. Tanmateix, va haver-hi una condició, que si el nou rei, Balduí V, moria abans d'hora, la successió havia de ser determinada pel papa, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i els reis d'Anglaterra i França. Quan Balduí IV va morir al març del 1185, Ramon va concloure immediatament una treva de quatre anys amb Saladí.

Balduí V va morir l'estiu del 1186, llavors la seva mare Sibil·la i el seu espòs Guiu de Lusignan van prendre el tron en violació de la condició de la regència. Negant-se a reconèixer Guiu, Ramon es va retirar a Tiberíades, un bastió que pertanyia a la seva esposa Eschiva de Bures, princesa de Galilea. Quan Saladí va reprendre la guerra contra el regne, al principi Ramon va mantenir una treva per separat. Però finalment, la massacre d'alguns dels seguidors de Guiu a la zona de Galilea per part dels musulmans, als quals Ramon havia concedit un salconduit, va impulsar-lo a una reconciliació amb Guiu. Ramon va ser ferit en la batalla de Hattin (4 de juliol del 1187), després de la qual cosa es va retirar a Trípoli i va morir poc després.