Qui es va casar amb Faustina (empress)?

Faustina was a Roman empress as the third wife of the emperor Constantius II. The main source for her biography is the account of historian Ammianus Marcellinus. Her origins and other names are unknown.

Flavius Julius Constantius (Grieks: Κωνστάντιος Β', Kōnstantios) (7 augustus 317 - 3 november 361), bekend als Constantius II, was een Romeins keizer van september 337 tot 3 november 361.

Constantius werd in Sirmium, in Illyricum, als tweede zoon van Constantijn de Grote en diens vrouw Fausta geboren. Op 13 november 324 werd hij door zijn vader tot Caesar benoemd. Omstreeks 335 trouwde hij met zijn eerste vrouw, een dochter van zijn oom Julius Constantius en halfzuster van zijn neef Julianus Apostata.

Toen Constantijn de Grote in mei 337 stierf was Constantius er snel bij om zo veel mogelijk macht te grijpen. Hij was waarschijnlijk de drijvende kracht achter het uitroeien van de halve mannelijke familie van Constantijn. In september datzelfde jaar verdeelde hij het rijk samen met zijn broers Constantijn II en Constans. Constantius kreeg het oostelijke deel, met uitzondering van Thracië, Achaea en Macedonia, dat onder controle van Constans viel.

In 340 stierf Constantijn II, de oudste van de drie broers, in een slag tegen Constans (de jongste). In 350 werd ook Constans gedood, door een opstand van de usurpator Magnentius. Constantius was nu theoretisch keizer van het complete rijk. Magnentius moest echter nog wel uit de weg worden geruimd. Constantius benoemde derhalve zijn neef Flavius Claudius Constantius Gallus, broer van Julianus Apostata, tot Caesar om in het oosten een oogje in het zeil te houden, terwijl hij zelf naar Italia trok. Constantius voerde twee veldslagen tegen Magnentius, bij Mursa in 351, die onbeslist eindigde, en bij Mons Seleucus in 353, waarin het hem lukte om Magnentius definitief te verslaan. Een jaar later liet Constantius Gallus executeren, omdat deze opstandig werd.

Gedurende Constantius' gehele heerschappij waren er regelmatig invallen van de Perzen. De meeste van deze invallen wist hij af te slaan. Zijn militaire campagnes tegen de Germaanse stammen waren succesvoller: in 354 versloeg hij de Alamanni; in 357 voerde hij ten noorden van de Donau campagne tegen de Quaden en Sarmaten.

In 355 benoemde Constantius op aanraden van zijn tweede vrouw Eusebia zijn neef Julianus (Apostata) tot Caesar, en stuurde hem naar Gallia. Deze had daar echter zoveel succes, dat zijn troepen hem in 360 tot keizer uitriepen. Een burgeroorlog werd voorkomen door de (natuurlijke) dood van Constantius in november 361.

Procopi (Procopius (Προκόπιος) fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor.

Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir.

Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri.

Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia.

Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia.

L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia.

Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió.