Qui es va casar amb Frederic I de Württemberg (1557-1608)?

Frederic I de Württemberg (en alemany Friedrich I von Württemberg) va néixer a la ciutat francesa de Montbéliard el 19 d'agost de 1557 i va morir a Stuttgart el 29 de gener de 1608. Era un noble alemany de la Casa de Württemberg, fill del comte de Montbéliard Jordi I (1498-1558) i de Bàrbara de Hessen (1536-1597).

La seva mare, que s'havia casat amb només dinou anys, quan el seu pare en tenia cinquanta-set, va morir en el moment del part i el seu pare poc després, de manera que Frederic va ser criat per la família.

Va ser duc de Württemberg i comte de Montbéliard de 1568 a 1608. Però no va rebre la investidura de mans de l'Emperador Rodolf II fins al 1580. Frederic va consolidar el dogma luterà en tots els dominis que li pertanyien el 1586, i va arbitrar un important debat que va tenir lloc a Montbéliard entre calvinistes i luterans. El luteranisme va ser definitivament confimat com a religió de l'Estat. El príncep esdevenia el cap de l'Església, "summus episcopus", amb una autoritat i unes funcions similars a les d'un bisbe.

Frederic era considerat un home intel·ligent, erudit, generós i un gran mecenes de les arts i les lletres. Durant el seu regnar va vetllar pel desenvolupament cultural i econòmic del país. Va reforçar l'educació amb especial cura per l'escola francesa de Montbéliard, i sobretot per l'educació secundària de la ciutat (anomenada "vella escola"), per la qual podien passar tots els estudiants que ho mereixien amb una beca que els permetia cursar estudis superiors a la Universitat de Tübingen a Alemanya. D'altra banda, va afavorir els oficis artesanals amb la concessió d'un estatut privilegiat, així com la cria de bestiar oví mitjançant la creació de diverses granges estatals. També va desenvolupar la indústria del paper i les explotacions de ferro a tota la regió. No obstant això, el manteniment de la seva nombrosa família, el luxe de la cort, les grans festes, els seus costosos viatges i els edificis i noves adquisicions van esgotar les seves finances.

Sibil·la d'Anhalt (en alemany Sibylla von Anhalt) va néixer a Bernburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1564 i va morir a Leonberg el 26 de novembre de 1614. Era una noble alemanya, filla del príncep Joaquim Ernest d'Anhalt (1536-1586) i d'Agnès de Barby Muehlingen (1540-1569).

El 1577, la seva germana gran Anna Maria va ser rellevada del càrrec d'abadessa imperial de Gernrode i de Frose per casar-se amb Joaquim Frederic de Brieg, essent escollida Sibil·la com a successora al capdavant de l'abadia, cosa que fou confirmada per l'emperador Rodolf. Però el 1581, Sibil·la va deixar el càrrec per tal de casar-se amb el comte de Montbéliard i hereu del ducat de Württemberg Frederic I. La seva successora com a abadessa va ser la seva germana més jove Agnes Hedwig, més tard duquessa de Schleswig-Holstein-Sonderburg.

Amb només setze anys en el moment de casar-se, Sibil·la va donar al seu marit quinze fills en els primers quinze anys del seu matrimoni, però no va tenir cap paper destacat en la vida de la cort ni va tenir cap influència sobre el seu marit. Després del naixement del seu darrer fill, la parella pràcticament vivien separats. En els seus freqüents viatges a França, Itàlia i Anglaterra, Frederic no es va fer acompanyar mai de Sibil·la.

Era una dona interessada a ampliar els seus coneixements de botànica i de química. Per amagar el seu interès per la dubtosa disciplina de l'alquímia, va reunir una col·lecció de plantes per a la producció de medicaments per als pobres. Com a assessora científica, va nomenar Elena Magenbuch, una filla de Johann Magenbuch, el metge personal de Martí Luter i de l'emperador Carles V. A Helena Magenbuch se li va concedir el títol de Farmacèutica de la cort Württemberg.

Després de la mort del seu marit el 1608, Sibil·la es va retirar a Leonberg, on va encarregar a l'arquitecte Heinrich Schickhardt construir el palau de Leonberg i crear el famós Pomeranzengarten (Orange Garden) d'estil renaixentista. El 1609 Schickhardt va construir una casa prop de Leonberg, que va ser utilitzada com a pavelló de caça.