Qui es va casar amb Joan Frederic I de Württemberg?

Joan Frederic I de Württemberg (en alemany Johann Friedrich von Württemberg) va néixer a la població francesa de Montbéliard el 5 de maig de 1582 i va morir a Heidenheim el 18 de juliol de 1628. Era un noble alemany de la nissaga dels Württemberg, fill del duc Frederic I (1557-1608) i de Sibil-la d'Anhalt (1564-1614).

Tot i néixer al palau de Montbéliard, la seva família es traslladà a Stuttgart, quan ell tenia només cinc anys. En morir el seu pare, el 1608, Joan Frederic el va succeir al capdavant del ducat de Württemberg, així com del principat de Montbéliard amb el títol de comte.

El 1608, els prínceps protestants van abandonar la Dieta de l'Imperi i es van reunir a Anhausen, prop de Nördlingen, per constituir la Unió Protestant. Son pare havia començat les negociacions després de l'ocupació de la ciutat de Donauwörth per part de les tropes imperials. La Unió protestant fou dissolta el 1621, poc després de l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.

Joan Frederic va prometre, llavors, fidelitat a l'emperador. Malgrat la teòrica neutralitat després de la batalla de Wimpfen, el 1622, on va morir son germà, els guanyadors van envair el nord del ducat de Württemberg, i s'hi van quedar durant els anys següents, hi van fer molts estralls.

Va governar durant nou anys el principat de Montbéliard. Durant aquesta època Albert VII d'Àustria, governador dels Països Baixos i del Franc Comtat, va reclamar el principat en nom d'Espanya, amb la intenció d'annexionar-lo al Franc Comtat. Joan Frederic va recórrer a l'aliança amb el rei Enric IV de França, que tenia deutes financers amb son pare. El 1612 es va confirmar que el comtat de Montbéliard i les terres de Blamont, Châtelot, Clemont i Hericourt romanien independents del Franc Comtat.

El 1617, Joan Frederic i els seus germans, Lluís Frederic, Juli Frederic i Frederic Aquil·les i Magnus, acordaren que el comtat de Montbéliard i totes les seves dependències fossin cedides a Lluís Frederic. Per la seva banda, Juli Frederic va rebre les terres de Brenz Weiltingen. Així van néixer les dues branques paral·leles de Württemberg-Montbéliard (extingida el 1723) i de Württemberg-Weiltingen (extingida el 1792). Finalment els altres dos germans, Frederic Aquil·les i Magnus van rebre els castells de Neuenstadt i de Neuenburg respectivament.

Bàrbara Sofia de Brandenburg (en alemany Barbara Sophia von Brandenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 16 de novembre de 1584 i va morir a Estrasburg el 13 de febrer de 1636. Era una noble alemanya de la Casa de Hohenzollern, filla de l'elector Joaquim Frederic (1546-1608), i de Caterina de Brandenburg-Küstrin (1549-1602).

Amb motiu del seu casament amb el duc de Württemberg es va renovar palau d'Urach, convertint-lo en una de les mostres més reixides del Renaixement a Alemanya. El 1630, dos anys després d'haver enviudar va començar una profunda renovació del palau de Brackenheim, que li havia estat cedit com a dotació matrimonial. El castell conté una important col·lecció d'obre d'art. I, malgrat que ella mai va arribar a residir-hi sí que va ser considerada una benefactora de la ciutat.

Quan va morir el seu marit, el seu fill Eberhard III tenia 14 anys i el seu oncle Lluís Frederic, duc de Württemberg-Montbéliard, actuava com a regent. En morir aquest, el 1631, la regència va ser assumida per Bàrbara Sofia i Juli Frederic, duc de Württemberg-Weiltingen. Per aquest motiu es va traslladar a Stuttgart.

Quan l'emperador Ferran II va declarar Eberhard III major d'edat, va assumir el govern i es va unir a la Lliga Protestant que a Heilbronn va patir una aclaparadora derrota en la batalla de Nördlingen, el 6 de setembre de 1634. Württemberg va ser presa i saquejada, de manera que el jove duc i la seva família va haver de fugir i exiliar-se a Estrasburg, on morí Bàrbara Sofia.