Qui es va casar amb Frederica Carlota de Prússia?

Frederica Carlota de Prússia, princesa del Regne Unit (Palau de Charlottenburg 1767 - Oatlands Park (Surrey) 1820). Princesa de Prússia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la família reial britànica, esdevenint duquessa de York.

Nascuda al Palau de Charlottenburg el dia 7 de maig de 1767 essent filla del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la duquessa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel. Frederica Carlota era neta per via paterna del príncep August de Prússia i de la duquessa Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg; mentre que per via materna ho era del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Felipa Carlota de Prússia.

El 29 de setembre de l'any 1791 es casà per poders a Berlín i el 24 de novembre a Londres amb el príncep Frederic del Regne Unit, fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella no tingué descendència.

La parella rebé els títols de duc de York i de duc d'Albany. Arran del seu matrimoni, la parella ducal rebé una calorosa benvinguda a Londres però aviat feren aigües com a parella. Frederic i Frederica Carlota decidiren separar-se i la princesa prussiana s'establia a la finca d'Oatlands Park al comtat de Surrey on morí a l'edat de 53 anys el dia 6 d'agost de 1820.

Frederic del Regne Unit (Londres, 1763 - 1827) fou duc de York i Príncep del Regne Unit i durant molt de temps hereu presumible a la Corona anglesa. Es guanyà de forma justificada la fama de gran home d'armes i cometé importants reformes a l'exèrcit britànic.

Fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz nasqué el dia 16 d'agost de 1763 al Palau de Saint James de Londres. El príncep era net per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la princesa Carolina de Brandenburg-Ansbach i per part de mare era net del príncep Carles Frederic de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet de Saxònia-Hilburghausen.

El 27 de febrer de 1764, a l'edat de sis mesos, fou elegit, a instàncies del seu pare, bisbe-príncep d'Osnabrück. Ell rebé aquest títol perquè els electors de Hannover tenien el dret d'escollir la persona que ostentaria el títol i el seu pare optà per lligar encara més el territori eclesiàstic a la família. Fou investit com a Cavaller de la Gran Creu de la més excel·lent Orde del Bany el 1767 i Cavaller de l'Orde de la Lligacama el 1771.

La voluntat paterna que ingressés a l'exèrcit es materialitzà quan l'any 1780 ingressà a l'exèrcit i fou nomenat coronel. Des de 1781 a 1787 Frederic va viure a Hannover, on ell participà en certes maniobres militars de l'exèrcit austríac i prussià. També estudià a la Universitat de Gottingen junt amb altres seus germans. Elevat l'any 1782 a la categoria de coronel de la segona guàrdia muntada de granaders i va ser promocionat a general major l'any 1784.

L'any 1784 fou creat duc de York i comte de l'Ulster i va esdevenir membre del Consell Privat del seu pare. Alhora retingué el títol de bisbe-príncep d'Osnabruck fins a l'any 1803, any en què se secularitzà el territori i passà a formar part de Hannover.

L'any 1787 saltaren rumors a la premsa estatunidenca d'una possible invitació oficial del nou govern estatunidenc al príncep Frederic per convertir-se en rei dels Estats Units. Malgrat tot, mai es confirmà oficialment aquesta invitació i el duc prengué un seient a la Cambra dels Lords.

El duc fou el fill preferit del rei. Alhora mantingué una estreta relació amb el seu germà el príncep de Gal·les i futur rei Jordi IV del Regne Unit.

El 29 de setembre de 1791 contragué matrimoni al Palau de Charlottenburg a Berlín amb la princesa Frederica Carlota de Prússia. La princesa era filla del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel. La nova duquessa fou rebuda de forma entusiasta a Londres però el matrimoni no reeixí. La parella aviat se separà i la duquessa visqué a Oatlands Park, Weybridge, on morí l'any 1820. La parella no tingué cap fill. S'ha especulat sobre dos possibles fills il·legítims del duc.