Qui es va casar amb Gawhar Shad?

Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh. Era filla del noble Ghiyath al-Din Terkhan, i portaven el títol de tarkhans o therkhans concedit pel mateix Genguis Kan. Fou aquesta reina la que va induir a Xah-Rukh a no mantenir la capital a Samarcanda després de la seva conquesta el 1409 i mantenir la capital a Herat que ja era la seva residència abans de dominar Transoxiana amb Samarcanda, la capital de Tamerlà. Els seus germans (els amirs Ali Terkhan i Hasan Sufi Terkhan) i alguns parents van tenir importants càrrecs a la cort i dues germanes es van casar amb fills de Umar Xaikh (nets per tant de Tamerlà). Fou patrona de la cultura persa i amb el seu marit van portar a un renaixement cultural de les arts, atraient a Herat a artistes, arquitectes, filòsofs, poetes i altres savis; encara avui els millors exemples de l'arquitectura timúrida de l'època es poden veure a Herat. Del 1416 al 1418 es van construir per la seva iniciativa les mesquites catedrals de Dar al-Siyada i Dar al-Huffaz, a Meixad i el 1418 van començar les tasques del anomenat complex Gawharshad a Herat (mesquita i madrassa) que es va acabar el 1437/1438.

El 1444/1445 Xah-Rukh es va posar malalt i Gawhar Shad va fer reconèixer hereu al seu net preferit Ala al-Dawla Abd Allah (al que havia criat), forçant al cap militar Jalal al-Din Firuz Xah a jurar-li fidelitat, però després el vell sultà es va recuperar i aquest nomenament va quedar en suspens. A la mort del seu marit el 13 de març de 1447 a Rayy va intentar imposar com a successor al seu net Ala al-Dawla Abd Allah. Encara que ho va aconseguir després de la derrota d'Abd al-Latif Mirza, fill d'Ulugh Beg que era l'altre pretendent (i fill de l'únic fill viu de Xah-Rukh) a Nixapur el 20 d'abril de 1447, però Ala al-Dawla fou foragitat després de la derrota a la batalla de Tarnab la primavera del 1448.

Va retornar quan Sultan Muhammad Mirza de Fars i l'Iraq va ocupar Herat la primavera del 1450, i va restablir a Ala al-Dawla, però fou enderrocat al cap de poc temps quan Sultan Muhammad Mirza fou derrotat i executat (final de 1450 o començaments de 1451). Hauria viscut sota el seu net Babur Mirza fins a la seva mort el 1457; el fill Shah Mahmud, d'11 anys, el va succeir breument fins que Ibrahim ibn Ala al-Dawla va prendre el poder amb l'acord del seu pare, però l'estiu del 1458 Ibrahim i el seu pare foren expulsats per Jahan-Xah dels kara koyunlu.

Fou executada quan tenia més de 80 anys, per ordre del sultà Abu Saïd (que havia ocupat Herat el novembre de 1458) el 1459.

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405. Es va casar per primer cop el 1388 quan només tenia 11 anys i va estar casat amb dues dones: Gawhar Shad, filla de Ghiyath al-Din Tarkhan, i Malikat Agha, de família genguiskànida i vídua (1391) del seu germà gran Umar Shaykh.