Qui es va casar amb Júlia Cornèlia Paula?

Júlia Cornèlia Paula (llatí: Julia Cornelia Paula) va ser una dama romana que va viure al segle iii i que havia nascut a Síria. El seu pare, Juli Corneli Paulus, havia estat prefecte de la guàrdia pretoriana. Formava part de la gens Cornèlia.

L'any 219, Júlia Mesa, la germana gran de l'emperadriu Júlia Domna, havia arreglat el matrimoni entre Júlia Cornèlia Paula i el seu net, l'emperador Elagàbal. El seu casament es va celebrar amb gran pompa a Roma l'any 219 quan Elagàbal va tornar d'Àsia. Júlia va obtenir el títol d'Augusta.

A l'any següent l'emperador i Paula es van divorciar, i ella va ser privada del títol d'Augusta. La causa del divorci i la seva vida posterior són desconeguts. Elagàbal, en divorciar-se, es va casar amb la verge vestal Aquília Severa, cosa que va provocar gran escàndol a la ciutat.

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (llatí: Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (llatí: Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat Sol Invictus, que en llatí vol dir 'El déu Sol invicte'. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.

Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu interès en els homes era quelcom més que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Així doncs, Elagàbal es va guanyar la mala reputació de ser excèntric, decadent i fanàtic, i enemic de l'ordre religiós i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps, i com a conseqüència es va convertir en un dels emperadors romans més demonitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, més endavant, esdevingué un heroi del moviment decadentista de finals del segle xix. Siguin reals o exagerats, els escàndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser inclòs en la llista dels «emperadors folls».