Qui es va casar amb Joana Elisabet de Holstein-Gottorp?

Joana Elisabet de Holstein-Gottorp (en alemany Johanna Elisabeth von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorf (Alemanya) el 24 d'octubre de 1712 i va morir a París el 30 de maig de 1760. Era filla del príncep Cristià August de Holstein-Gottorp (1673-1726) i d'Albertina Frederica de Baden-Durlach (1683-1755).

Joana Elisabet, quan el seu germà Adolf Frederic va ser elegit com a successor del tron de Suècia, conscient que ella havia estat casada amb un home de rang inferior al seu, va procurar per tots els mitjans casar algun dels seus fills amb alguna família reial. Cosa que va aconseguir amb Sofia Augusta, convertida en tsarina de Rússia en casar-se amb Pere III de Rússia. Amb tot, ella no va ser ben acceptada a la Cort del tsar i un cop fet el casament en va ser apartada, fins a prohibir-li veure la seva filla.

Vídua el 1747, es retirà a París on residí fins a la seva mort.

Cristià August d'Anhalt-Zerbst (en alemany Christian August von Anhalt-Zerbst) va néixer a Dornburg (Alemanya) el 29 de novembre de 1690 i va morir a Zerbst el 16 de març de 1747. Era el tercer fill del príncep Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst (1656-1704) i de Cristina Elionor de Zeutsch (1666-1699).

Després de la mort del seu pare, el 1704, Cristià August va heretar Anhalt-Dornburg conjuntament amb els seus germans Joan Lluís II, Joan August, Cristià Lluís i Joan Frederic.

Va iniciar la seva carrera militar com a capità d'un regiment de guàrdia el 1708, el 1709 es va unir al Regiment d'Anhalt-Zerbst, que més tard adoptaria el nom de Regiment de Granaders del Rei Frederic Guillem IV de Prússia. El 1711 va ser condecorat amb l'Ordre De la Générosité, i dos anys després era ascendit al rang de tinent coronel. Va participar en diverses campanyes militars durant la Guerra de Successió espanyola i als Països Baixos. El 1714 va ser nomenat Cap del Regiment, dos anys després coronel i el 14 d'agost de 1721 es va convertir en el General Major.

Continuà la seva carrera convertint-se en comandant de Stettin, distingit com a cavaller de l'Orde de l'Àguila Negra, ascendit el 1732 a tinent general i finalment general d'Infanteria el 1741. Va ser designat com a Governador de Stettin i el 16 de maig de 1742 el rei Frederic II de Prússia li va atorgar la més alta distinció militar, el rang de Generalfeldmarschall.