Qui es va casar amb Mahoma?

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab: محمد, Muḥammad ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en àrab)), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy (àrab: أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy), fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sunna en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noé, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. Alhora cap religiós, polític i militar, unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.

La cultura musulmana té Mahoma en gran reverència. Després d'esmentar o escriure el seu nom, o el d'un altre profeta, com Jesús o Moisès, un musulmà afegeix «Sal·la Al·lahu alay-hi wa-salam», «Déu el beneeixi i el tingui en la pau» (àrab: صلى الله عليه و سلم). En llengües d'escriptura llatina, de vegades aquesta expressió s'indica simplement amb les inicials, de forma abreujada (SAW o SAWS). Segons la creença islàmica més generalitzada, Mahoma és la persona ideal, que tot musulmà ha de prendre com a model en la seva vida; tothom ha d'adherir-se als codis ètics i morals atribuïts al Profeta perquè així ho mana Déu. Mahoma és la persona perfecta, un regal de Déu al món, que uneix l'esfera divina amb la humana, igual com l'alba uneix la nit i el dia. Malgrat això, l'islam considera igualment que Mahoma fou un simple profeta, el transmissor de la revelació però sense cap qualitat divina.

La derivació del nom a Mahoma té origen cristià i medieval, en el context de les croades. Algunes teories afirmen que és una derivació de la paraula Maozim, originari dels texts d'Àlvar de Còrdova (856).

Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya (àrab: خديجة بنت خويلد بن أسد القرشية, Ḫadīja bint Ḫuwaylid ibn Asad al-Quraxiyya) o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid, també coneguda com a Khadija al-Kubrà (àrab: خديجة الكبرى, Ḫadīja al-Kubrà, literalment ‘Khadija la Gran’) o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (àrab: أم المؤمنين, Umm al-Muʾminīn, ‘Mare dels Creients’) (la Meca, 555-623) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.

Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya (àrab: خديجة بنت خويلد بن أسد القرشية, Ḫadīja bint Ḫuwaylid ibn Asad al-Quraxiyya) o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid, també coneguda com a Khadija al-Kubrà (àrab: خديجة الكبرى, Ḫadīja al-Kubrà, literalment ‘Khadija la Gran’) o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (àrab: أم المؤمنين, Umm al-Muʾminīn, ‘Mare dels Creients’) (la Meca, 555-623) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.

Sawda bint Zama ibn Qays ibn Abd-Xams al-Amiriyya al-Quraixiyya (àrab: سودة بنت زمعة بن قيس بن عبد شمس العامرية القرشية, Sawda bt. Zamʿa b. Qays b. ʿAbd Xams al-ʿĀmiriyya al-Quraxiyya) (m. a Medina, setembre/octubre de 674) fou la segona esposa del profeta Mahoma i una de les primeres persones a convertir-se a l'islam; era de la tribu quraixita pel costat del pare. El matrimoni fou concertat per tal de consolar Mahoma per la pèrdua de Khadija, només un mes després de la mort d'aquesta (619). No se sap del cert si primer es va concertar el seu matrimoni o el d'Àixa, però Sawda va viure per un temps sola amb Mahoma, ja que Àixa era massa jove per consumar el matrimoni. La tradició diu que tenia uns 50 anys, però si la data de la seva mort és correcte, la seva edat probablement era d'uns 30 anys. Mahoma l'hauria volgut repudiar el 629, però ella el va dissuadir (Alcorà IV, 127), tot consentint que Mahoma limités el sexe amb Àixa, ja que ella era ja gran i no volia homes, i el seu únic desig era morir com a esposa del Profeta.

Àixa bint Abi-Bakr (àrab: عائِشة بنت أبي بكر, ʿĀʾixa bint Abī Bakr) (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad. Als escrits islàmics el seu nom sovint apareix precedit pel títol d'Umm-al-Muminín o ‘Mare dels Creients’ (en àrab أم المؤمنين, Umm al-Muminīn).

Les fonts tradicionals afirmen que Àixa es va casar amb Muhàmmad a l'edat de sis anys, però va romandre a casa dels seus pares fins als nou anys, quan el matrimoni amb el Profeta, que aleshores tenia 53 anys, es va consumar (at-Tabarí, però, afirma que Àixa tenia aleshores deu anys).

Segons la tradició sunnita, Àixa va tenir un paper molt important a la història de l'islam, tant en vida del Profeta com després de la seva mort: va ser una figura activa en molts d'esdeveniments i un important testimoni de molts altres, contribuint al creixement, desenvolupament i descripció de l'islam, i constituint un model a seguir per a la resta de musulmans. També se la considera una important consultora religiosa i política.

Després de la mort de Muhàmmad, Àixa es va involucrar en la continuació del seu missatge, estant present a través dels regnats dels quatre primers califes. El seu pare, Abu-Bakr as-Siddiq, fou el primer califa a succeir a Muhàmmad. Durant el regnat del tercer califa, Uthman ibn Affan, Àixa va encapçalar una revolta per no aprovar certes pràctiques seves. Durant el regnat d'Alí ibn Abi-Tàlib, Àixa va voler venjar la mort d'Uthman en l'anomenada batalla del Camell, on va participar tot donant discursos i viatjant a la rereguarda de les tropes a lloms d'un camell. Àixa va acabar perdent la batalla però, segons la tradició, la seva participació i determinació van provocar una gran impressió.

Zàynab bint Khuzayma (la Meca, 595 - Medina, 625) fou la cinquena esposa del profeta Mahoma. Es va guanyar el títol de "Mare dels Creients", pel seu matrimoni amb Mahoma i el de "Mare dels Pobres" per la seva gran caritat.

Com a resultat de la seva primerenca mort, se sap menys sobre ella que sobre qualsevol altra de les esposes de Mahoma.

L'umm al-muminín Hafsa bint Úmar ibn al-Khattab (àrab: حفصة بنت عمر بن الخطاب, Ḥafṣa bint ʿUmar ibn al-Ḫaṭṭāb) (605 - Medina, 665) fou la quarta esposa de Mahoma.

Era filla d'Úmar ibn al-Khattab i de Zàynab bint Madhun (germana d'Uthman ibn Madhun). Es va casar primer amb el quraixita Khumays ibn Hudhafa del que va quedar vídua sense fills poc després de la batalla de Badr (març del 624) i llavors fou oferta en matrimoni pel seu pare a Uthman ibn Affan, que la va refusar (després es va excusar dient que sabia de les pretensions a la noia de Mahoma).

Fou llavors quan Mahoma, que tenia uns 55 anys, va fer la seva oferta de matrimoni que Úmar ibn al-Khattab va acceptar. Es creu que les raons de Mahoma foren polítiques per assegurar la cooperació del seu sogre. El casament s'hauria fet el febrer del 625 i fou la seva quarta esposa, just després d'Àixa bint Abi-Bakr. Fou sempre amiga i aliada d'aquesta.

Hafsa era l'única muller de Mahoma que sabia llegir i escriure (la resta o només sabien llegir o no sabien ni llegir ni escriure). Àixa, Zàynab i Umm-Sàlama foren les esposes preferides de Mahoma però algunes fonts i inclouen també a Hafsa. Es creu que una vegada fou repudiada per Mahoma però que tot seguit va revocar aquesta decisió.

Segons la tradició islàmica, Hafsa havia memoritzat el contingut de l'Alcorà. També hauria conservat a casa seva la primera transcripció del text de Zayd ibn Thàbit, feta per encàrrec d'Abu-Bakr. Quan Uthman ibn Affan va esdevenir califa, va utilitzar la còpia de Hafsa per estandarditzar el text de l'Alcorà. També es diu que va transmetre seixanta hadits de Mahoma.

Zàynab bint Jahx al-Assadiyya o, més senzillament, Zàynab bint Jahx fou esposa de Mahoma. El profeta s'hi va casar quan la dona es va divorciar de Zayd ibn Hàritha, llibert i fill adoptiu de Mahoma. La seva mare era tia materna de Mahoma i el seu pare un membre de la tribu Asad.

Mahoma la va veure i li va agradar i va convèncer a Zayd de divorciar-se (626), episodi que a l'edat mitjana fou aprofitat pels propagandistes anti-musulmans, mentre els musulmans encara avui l'enfoquen de la manera més favorable possible a Mahoma.

Quan s'hi va casar tenia uns 35 anys. Fou amiga d'Àixa i famosa per la seva caritat. Va morir el 641.

Juwayriyya bint al-Hàrith (àrab: جويرية بنت الحارث, Juwayriyya bint al-Ḥāriṯ) va ser una de les esposes del profeta Muhàmmad i va rebre el títol de «Umm al-Muminín» (‘mare dels creients’). Era filla d'al-Hàrith ibn Abi-Dirar, el cap de la tribu Banu Mustaliq, que va ser derrotat juntament amb la seva tribu en el camp de batalla.

La seva tribu, els Banu Mustaliq, s'estava preparant per atacar Medina, però els musulmans se'n van assabentar del pla i ràpidament van enviar una força militar d'uns 700 homes, que marxaven des del punt estratègic d'Al-Marisa. L'exèrcit musulmà va enviar un missatge als Banu Mustaliq perquè s'acollissin a la fe de l'islam, deixar de banda les hostilitats i continuar vivint en pau i seguretat a la seva pròpia terra. En lloc d'acceptar aquesta oferta, els Banu Mustaliq els van declarar la guerra i van disparar una sageta a un dels soldats musulmans i, en aquell moment, va esclatar una lluita ferotge.

Després d'unes poques baixes, les forces musulmanes van sortir vencedores. Entre els molts captius es trobava Juwayriyya el marit de la qual, Mustafa ibn Safwan, havia mort durant la batalla. Al principi ella va caure en mans del company de Mahoma, Thabit ibn Muhammad ibn Qays ibn al-Shammas. Amoïnada per això, Juwayriyya va cercar un acte de redempció per part de Mahoma. Aquest li va proposar casar-se amb ella i, com a resultat, la va alliberar del seu captiveri, millorant la condició de la seva tribu captiva.

Aquest incident va ser descrit amb més detall:

«A la primera oportunitat (després de ser capturada) va anar a veure al Profeta i li va pregar pel seu cas. Li va dir que era filla d'un cap i que estava feta per manar i que, per una desafortunada circumstància, es trobava desemparada en aquella posició. D'un tron d'or havia caigut a la pols... Com podria viure la vida d'una esclava? Ella li va pregar al Profeta que tingués en compte la seva condició lamentable i desesperada.»

Mahoma es va sentir commogut pels seus precs i li va preguntar si volia viure com una dona lliure i formar part d'una família si ell pagava el seu rescat. Ella, ni en somnis mai s'hauria esperat aquella oferta. Commoguda per aquest ascens inesperat del seu estatus, ella va exclamar que seria més que feliç Poc temps després, tant el seu pare com la resta dels membres de la seva tribu foren alliberats i també van acceptar l'Islam com la seva religió.

Després de casar-se es deia que es va tornar una dona molt pietosa i passava la major part del temps pregant. Juwayriyya era considerada com una dona molt bella i refinada: Va ser criada a la falda del luxe, tenia tot el refinament i la gràcia d'una princesa. Intel·ligent i sàvia, la qual dominava l'idioma i l'estil literari. Tots els que la van veure es van quedar embadalits per la seva bellesa excepcional. Criada com ho havia estat en una de les famílies més riques de l'època, no només era bella, sinó graciosa, elegant i eloqüent. Quan la va veure l'esposa de Mahoma, Àixa, va exclamar que Juwayriyya era «tan bella com una fada».

Juwayriyya va morir a l'edat de 65 anys, 50 anys després de l'hègira i fou sebollida juntament amb la resta de les esposes de Mahoma

Ramla bint Abi Sufyan ibn Harb (Arabic: رَمْلَة بِنْت أَبِي سُفْيَان ٱبْن حَرْب, romanized: Ramla bint Abī Sufyān ibn Ḥarb; c. 589 or 594–665), commonly known by her kunya Umm Habiba (Arabic: أُمُّ حَبِيبَة, romanized: Umm Ḥabība), was a wife of Muhammad.

Maymuna bint al-Hàrith (en àrab ميمونة بنت الحارث, Maymūna bint al-Ḥāriṯ) (? - Sarif, 681) fou la darrera esposa de Mahoma. Pertanyia a la tribu Hawazin i era cunyada d'Al-Abbàs. Va abandonar al seu primer marit, un thaqafita, i es va casar amb el quraixita Abu-Rukn. En morir aquest va viure a la Meca on la va conèixer Mahoma a la umra que hi va fer el 629 i per raons polítiques s'hi va casar. Llavors ella tenia 27 anys. Com que els habitants no volien que la seva estada a la ciutat s'allargués, el matrimoni es va fer a Sarif, al nord de la Meca; el seu cunyat Al-Abbàs va servir de valí. Mahoma va pagar 500 dírhams de dot. Segurament fou enterrada a Sarif.

Umm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya (àrab: أم سلمة هند بنت أبي أمية, Umm-Salama Hind bint Abī-Umayya) (la Meca, 596 - Medina, 681) fou una de les esposes de Mahoma, del clan makhzum dels quraixites.

Rayhana bint Zayd ibn Amr (àrab: ريحانة بنت زيد بن عمرو, Rayḥāna bint Zayd ibn ʿAmr) va ser una dona jueva de la tribu Banu Quraydha amb una discutida relació amb el profeta Mahoma.

Safiyya bint Huyayy (en árabe: صفية بنت حيي) era una mujer judía de la tribu Banu Nadir, que escapó a los 17 años, ya que se convirtió en una mujer musulmana y también se convirtió en esposa de Mahoma para que enseñara a los musulmanes que se podían casar con una judía.​ Ella fue llamada, junto al resto de las esposas de Mahoma, con el título de "Madre de los Creyentes".​