Qui es va casar amb Maria de Romania?

Maria de Romania, reina de Iugoslàvia (Gotha 1900 - Londres 1961). Reina de Iugoslàvia era besneta de la reina Victòria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rússia.

Nascuda a la ciutat alemanya de Gotha el dia 6 de gener de l'any 1900 tota la seva vida fou coneguda amb el nom Mignon. Filla del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Era neta per via paterna del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antònia de Portugal essent-ho per via materna del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia.

El 8 de juny de l'any 1922 es casà amb el rei Alexandre I de Iugoslàvia fill del rei Pere I de Sèrbia i de la princesa Zorka de Montenegro. La parella s'instal·là a Belgrad i tingueren tres fills:

• SM el rei Pere II de Iugoslàvia nat el 1923 a Belgrad i mort el 1970 als Estats Units a la ciutat de Denver. Es casà amb la princesa Alexandra de Grècia.

• SAR el príncep Tomislav de Iugoslàvia nat el 1928 a Belgrad i mort el 2000 a Belgrad. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Margarida de Baden i en segones núpcies amb Linda Bonney.

• SAR el príncep Andreu de Iugoslàvia nat el 1929 a Belgrad suïcidant-se 1990. Es casà amb la princesa Cristina de Hessen-Kassel i en segones núpcies amb la princesa Kira Melita de Leiningen.

Esdevingué reina mare de Iugoslàvia després del regicidi del seu marit ocorregut el 1934 a Marsella. La reina partí a l'exili el 1941 instal·lant-se al camp anglès on adquirí una important finca campestre en la qual visqué fins a la seva mort el 1961.

El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).

A la Primera Guerra dels Balcans el 1912, com a comandant del Primer Exèrcit, el príncep hereu Alexandre va vèncer a les batalles de Kumanovo i Bitola, i més tard el 1913, durant la Segona Guerra dels Balcans, la Batalla de Bregalnica. En esclatar la Primera Guerra Mundial va ser el comandant suprem nominal de l'exèrcit serbi, que es va distingir en les batalles en Cer i Kolubara en 1914 en les que vencent a les forces austro-hongareses invasores i les va expulsar del país.

En 1921, a la mort del seu pare, Alexandre va heretar el tron del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que des dels seus inicis va ser conegut col·loquialment tant al Regne i la resta d'Europa per igual com Iugoslàvia. El 8 de juny de 1922 es va casar amb la princesa Maria de Romania, filla de Ferran de Romania. Van tenir tres fills: el prínceps Pere, Tomislav i Andrej. En resposta a la crisi política desencadenada per l'assassinat de Stjepan Radic, Alexandre va abolir la Constitució el 6 de gener de 1929, va prorrogar el Parlament i va introduir una dictadura personal, va canviar el nom del país al Regne de Iugoslàvia i va canviar les divisions internes de les 33 províncies a nou Banovina. En 1931 va decretar una nova Constitució, que va transferir el poder executiu al Rei.

El 9 d'octubre de 1934, quan arribava a Marsella per iniciar una visita d'Estat a França per enfortir l'aliança entre els dos països en la Petita Entente, mentre era conduït lentament en un cotxe pels carrers juntament amb el ministre d'Exteriors francès Louis Barthou, un pistoler va sortir del carrer i li va disparar dues vegades amb una pistola semiautomàtica Mauser C96.