Qui es va casar amb Maria I d'Escòcia?

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567. Única filla legítima de Jaume V i Maria de Guisa.

Va néixer sis dies abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir, va succeir el seu pare en el tron escocès. Enric VIII d'Anglaterra proposà casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, però els escocesos no ho acceptaren, i com a represàlia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sud-oriental del país. Això provocaria una forta reacció antiprotestant. El bisbe David Bethune va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Martí Luter i proanglès, però alhora Bethune fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.

Mentrestant, Maria, que es refugiava al Castell de Dumbarton, fou duta a França el 1548 sota la regència del bisbe Beton, i la hi casarien amb el futur rei de França Francesc II. Alhora, el nou regent lord Somerset va vèncer els anglesos a Pinkie (10 de setembre de 1547) i conquerí la fortalesa de Saint Andrew, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren condemnats a galeres llevat el capitost, John Knox, qui aconseguí de fugir a Ginebra, on Joan Calví li va oferir aixopluc. El 1559 Knox va tornar a Escòcia i fundà l'església presbiteriana (1560).

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d'Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí Henry Stuart (Lord Darnley) el 1565, qui també era pretendent al tron anglès. El febrer de 1567, la residència del seu consort va ser destruïda per una explosió i Henry va ser trobat assassinat al jardí. Es va pensar que James Hepburn havia orquestrat l'assassinat, però va ser absolt dels càrrecs l'abril de 1567 i, al mes següent, es va unir en matrimoni amb la vídua. Després d'una revolta contra la reina, va ser tancada al castell del llac Leven. El 24 de juliol de 1567 la van forçar a abdicar a favor del seu fill d'un any d'edat. Després d'un intent fallit de recuperar el tron, va fugir cap al sud a la recerca de la protecció de la seua «cousin» o tia Elisabet I, reina d'Anglaterra. Abans d'arribar a Anglaterra, Maria ja havia reclamat drets al tron anglès i molts catòlics anglesos la consideraven la legítima sobirana, entre ells els participants en una rebel·lió coneguda com el Sollevaments del Nord. En percebre-la com una amenaça, Elisabet I la va confinar en diversos castells i palaus senyorials a l'interior de país. Després de divuit anys i mig sota custòdia, María va ser declarada culpable de conspirar per assassinar la reina anglesa l'any 1586. Va ser decapitada a l'any següent al castell de Fotheringhay.

Henry Stuart Lord Darnley, 1r. Duc d'Albany (7 de desembre de 1545 – 10 de febrer de 1567), va ser un aristòcrata escocès. Va ser avi de Carles I d'Anglaterra (que va ser decapitat el 1649 per estar a favor de la monarquia absoluta i el va substituir Oliver Cromwell).

Fill del comte de Lennox i de lady Margarita Douglas, i emparentat per tant amb les cases regnants d'Escòcia i Anglaterra, s'educà en aquest últim país, tornant a Escòcia el 1565, on captivà en gran manera la seva viril bellesa a la reina Maria que, contra el parer d'Isabel I i del seu germanastre el comte de Moray, casà amb ell el 29 de juliol de 1565, no sense haver-li atorgat dies abans el títol de rei.

Tanmateix, va durar ben poc, l'avinença entre ambdós conjugues; les seves maneres impol·lutes i orgullós, la manca de tota educació distingida i, sobretot, les seves constants pretensions al poder i als honors que només li corresponien nominalment, l'apartaren més i més de la seva esposa. Gelós de la creixent influència que sobre la reina exercia el seu secretari particular, l'italià Riccio, penetrà Darnley en companyia de diversos nobles escocesos la nit del 9 de març de 1566 en l'estança de la reina, del castell d'Edimburg, on els conjurats assassinaren, en presència de Maria, l'innocent Riccio.

Retinguda presa primerament, aparentà reconciliar-se la reina amb el seu espòs, abandonant amb aquest la capital i ensems reconciliant-se amb Moray i altres grans, obligà a fugir amb la seva ajuda als assassins. La indigna conducta de Darnley durant aquests esdeveniments, feren desaparèixer en el cor de la seva esposa la resta d'estimació que per ell sentia, fent-se des de llavors les relacions entre ambdós, i malgrat el naixement del futur Jaume VI (19 de juliol de 1566), cada volta més insostenibles.

Refugiat Darnley a Glasgow, on vivia el seu pare i com que patia de verola, Maria li va fer una visita el desembre del mateix any, que en aparença es reconcilià novament amb ell, se l'emporta amb ella a Edimburg i el feu instal·lar en una petita casa de camp als afores de la població, on ella el visitava freqüentment i sovint i pernoctava. La nit del 9 de febrer de 1567, que casualment passà la reina a Edimburg, fou volada amb pólvora la casa de Darnley, el cadàver del qual fou trobat més tard amb aparences d'estrangulament, en un jardí costaner de la casa.

La veu publica assenyala tanmateix al comte de Bothwell i a la reina com els verdaders assassins; els historiadors, però, acords tots en reconèixer la culpabilitat del primer, es troben encara avui dia dividits quant a considerar a Maria com a còmplice i instigadora de l'assassinat.

Jacob Hepburn (c. 1534 - el 14 d'abril de 1578) fou el primer Duc de les illes Òrcades i quart de comte de Bothwell i notori sobretot pel seu matrimoni amb Maria, reina dels escocesos, com el seu tercer marit. Era el fill del tercer comte de Bothwell i Agnes Sinclair, filla al seu torn del tercer Lord Sinclair. Duia el títol de Lord Hailes des del seu naixement. Va succeir al seu pare com el quart comte de Bothwell en 1556.