Qui es va casar amb Mark Herron?

Truman "Mark" Herron (July 8, 1928 – January 13, 1996) was an American actor and the fourth husband of singer and actress Judy Garland. They were married on November 14, 1965, in Las Vegas, Nevada, but they separated after five months of marriage. Seventeen months later, Garland was granted a divorce after testifying that Herron had beaten her. He said he had "only hit her in self-defense."

Herron appeared in films such as Federico Fellini's 8½ (1963), Girl in Gold Boots (1968) and Eye of the Cat (1969).

He also appeared on the TV western series Gunsmoke in 1960 as an Army Major in the S5E38's "The Deserter".

Gerald Clarke, in his biography of Garland, Get Happy, and in an interview about the book, reported that Herron had an affair with Tallulah Bankhead, prior to meeting Garland.

Garland put Herron to work as producer of her two London Palladium concerts with her daughter Liza Minnelli in 1964, as well as some appearances in Canada in 1965.

Aside from providing Gerold Frank information for his 1975 biography Judy, Herron remained silent on the topic of Garland. He continued acting, often appearing in summer stock productions.

Herron had a long-lasting relationship with fellow actor Henry Brandon, which was only briefly interrupted by his marriage to Garland. The two men remained together until Brandon's death in 1990.

Judy Garland (Grand Rapids, Minnesota, 10 de juny del 1922 - Londres, Anglaterra, 22 de juny del 1969), nom artístic de Frances Ethel Gumm fou una cantant, actriu de cinema i vodevil estatunidenca de l'època daurada dels musicals de Hollywood. Coneguda per la seva veu contralt, va gaudir d'una carrera de més de 40 anys com a actriu en papers musicals i dramàtics, com artista de gravació i a sales de concerts. Respectada per la seva versatilitat, va rebre un Premi de l'Acadèmia Juvenil i va guanyar un Globus d'or, així com un Premi Tony Especial. Va ser la primera dona a guanyar un Grammy per l'Àlbum de l'Any.

Garland va ser nominada per a l'Oscar a la millor actriu pel seu paper en la nova versió de A Star Is Born (ha nascut una estrella) i a millor actriu de repartiment per l'actuació en el film de 1961 Els judicis de Nuremberg ( títol original en anglès Judgment at Nuremberg). Encara és la més jove (a 39 anys) en guanyar el Premi Cecil B. DeMille per la seva trajectòria en la indústria del cinema.

Després d'aparèixer en vodevil amb les seves dues germanes grans, quan era adolescent, Garland signà un contracte amb la companyia Metro-Goldwyn-Mayer. Allà, va fer més de dues dotzenes de pel·lícules, entre elles nou amb Mickey Rooney, la més famosa de les quals fou El màgic d'Oz (1939). Després de 15 anys amb la companyia la deixà i adquirí un nou èxit a través d'aparicions en concerts, incloent-hi un retorn en aclamades actuacions.

Malgrat els triomfs professionals, Garland es va esforçar molt en la seva vida personal. La imatge de si mateixa va ser fortament influenciada pels executius de les pel·lícules, que van dir que era poc atractiva i criticaven constantment el seu aspecte físic. Es va casar cinc vegades. Els seus quatre primers matrimonis van acabar en divorci. També va lluitar durant anys contra l'alcohol i les drogues, una batalla que va acabar amb la seva mort per sobredosi de barbitúrics als 47 anys.

El 1997, Garland va ser guardonada a títol pòstum amb el Grammy Lifetime Achievement Award. Mantes gravacions seves formen part del Grammy Hall of Fame. El 1999, l'American Film Institute la va col·locar entre les deu grans estrelles femenines dels clàssics del cinema estatunidenc.