Qui es va casar amb Mohandas Gandhi?

Mohandas Gandhi (gujarati: મોહનદાસ ગાંધી) (Porbandar, 2 d'octubre de 1869 - Gandhi Smriti, 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa 'gran ànima'; prové de les formes del sànscrit maha- 'gran' i atma- 'ànima'), o bapu (de l'hindi 'pare'). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj britànic mitjançant l'ús de la no-violència.

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l'Índia. Era el fill del primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret al University College de Londres, i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs, els va realitzar a Sud-àfrica l'any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Va tornar a l'Índia el 1915, i el 1921 ja figurava al capdavant del Congrés Nacional Indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (les vagues i les vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per a resistir el domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, que va influir en el seu concepte de resistència no violenta. En va destacar la marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte.

Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any 1931, va participar en la conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i, per això, va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava l'esquerra. El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar amb els nacionalistes; però, atès que no es va trobar una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seva influència moral sobre el desenvolupament de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació del Pakistan el va descoratjar profundament.

Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors’, els pàries o ‘intocables' i els mleccha o ‘bàrbars') i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'ìndia i va defensar els musulmans al territori hindú, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948, a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llançades al riu Ganges.

Gandhi va portar una vida amb senzillesa, confeccionant les seves pròpies peces de roba i, a més, sent un destacat vegetarià. Tot i així, la seva vida presenta clarobscurs en relació al racisme, la pederàstia i la violència de gènere que, segons diverses fonts, practicava de forma freqüent.

Kasturba Ghandi (Porbandar l'11 d'abril de 1869 - 22 de febrer de 1944) va ser l'esposa de Mohandas Gandhi, i activista política al seu costat.

Es va casar amb Mohandas Gandhi quan ella tenia només tretze anys. En el moment del seu matrimoni, Kasturba era una analfabeta absoluta. Gandhi li va ensenyar a llegir i escriure. Quan el seu marit se'n va anar a Londres per prosseguir estudis, va romandre a l'Índia per a la criança dels seu fill Harilal. La parella va tenir tres fills més. L'any 1897 va acompanyar-lo a Sud-Africa.

L'any 1906, Mohandas Gandhi, es va decidir a practicar la castedat. Kasturba va decidir romandre al costat del seu marit, encara que no estava d'acord amb algunes de les seves idees. Kasturba era molt religiosa i va destacar-se per la lluita contra les barreres que creen distinció de castes i va viure durant un temps en àixrams.

En el període comprès entre 1904 i 1914, va participar activament en el moviment a la zona de Durban. L'any 1913, va aixecar la veu contra les condicions inhumanes de treball dels indis a Sud-àfrica. Va ser empresonada durant tres mesos i va denunciar també que a la presó els presoners eren obligats a realitzar treballs forçats. El 1915, va acompanyar al seu marit al retorn a l'Índia i va obtenir el suport dels hisendats indis. Allà, ella va ensenyar a les dones i els nens alguns conceptes bàsics com la higiene personal, etc.

Kasturba Gandhi va patir bronquitis crònica durant part de la seva vida. A sobre, el nivell d'estrès provocat durant les detencions del Moviment "Sortiu de l'Índia" va agreujar la seva malaltia. La seva salut va començar a declinar i la situació va empitjorar, quan va ser víctima d'una pneumònia. El seu espòs no estava d'acord amb la seva idea de tractar-se amb penicil·lina com li recomanaven els metges. El 22 de febrer de 1944, va tenir un atac de cor i va morir.