Qui es va casar amb Muhammad?

Muhammad (c. 570 – 8 June 632 CE) was an Arab religious, military and political leader, as well as the founder of Islam. According to Islam, he was the final prophet of God who was divinely inspired to preach and confirm the monotheistic teachings of Adam, Noah, Abraham, Moses, Jesus, and other prophets in Islam. He is believed by Muslims to be the Seal of the Prophets, and along with the Quran, his teachings and normative examples form the basis for Islamic religious belief.

According to the traditional account, Muhammad was born in Mecca to the aristocratic Banu Hashim clan of the Quraysh. He was the son of Abdullah ibn Abd al-Muttalib and Amina bint Wahb. His father, Abdullah, the son of tribal leader Abd al-Muttalib ibn Hashim, died around the time Muhammad was born. His mother Amina died when he was six, leaving Muhammad an orphan. He was raised under the care of his grandfather, Abd al-Muttalib, and paternal uncle, Abu Talib. In later years, he would periodically seclude himself in a mountain cave named Hira for several nights of prayer. When he was 40, in c. 610, Muhammad reported being visited by Gabriel in the cave and receiving his first revelation from God. In 613, Muhammad started preaching these revelations publicly, proclaiming that "God is One", that complete "submission" (Islām) to God (Allāh) is the right way of life (dīn), and that he was a prophet and messenger of God, similar to other prophets in Islam.

Muhammad's followers were initially few in number, and experienced persecution by Meccan polytheists for 13 years. To escape ongoing persecution, he sent some of his followers to Abyssinia in 615, before he and his followers migrated from Mecca to Medina (then known as Yathrib) later in 622. This event, the Hijrah, marks the beginning of the Islamic calendar, also known as the Hijri calendar. In Medina, Muhammad united the tribes under the Constitution of Medina. In December 629, after eight years of intermittent fighting with Meccan tribes, Muhammad gathered an army of 10,000 Muslim converts and marched on the city of Mecca. The conquest went largely uncontested, and Muhammad seized the city with minimal casualties. In 632, a few months after returning from the Farewell Pilgrimage, he fell ill and died. By the time of his death, most of the Arabian Peninsula had converted to Islam.

The revelations (waḥy) that Muhammad reported receiving until his death form the verses (āyah) of the Quran, upon which Islam is based, and are regarded by Muslims as the verbatim word of God and his final revelation. Besides the Quran, Muhammad's teachings and practices, found in transmitted reports, known as hadith, and in his biography (sīrah), are also upheld and used as sources of Islamic law. Apart from Islam, Muhammad has received praise in Sikhism as an inspirational figure, in the Druze faith as one of the seven main prophets, and in the Baháʼí Faith as a Manifestation of God.

Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya (àrab: خديجة بنت خويلد بن أسد القرشية, Ḫadīja bint Ḫuwaylid ibn Asad al-Quraxiyya) o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid, també coneguda com a Khadija al-Kubrà (àrab: خديجة الكبرى, Ḫadīja al-Kubrà, literalment ‘Khadija la Gran’) o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (àrab: أم المؤمنين, Umm al-Muʾminīn, ‘Mare dels Creients’) (la Meca, 555-623) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.

Khadija bint Khuwàylid ibn Àssad al-Quraixiyya (àrab: خديجة بنت خويلد بن أسد القرشية, Ḫadīja bint Ḫuwaylid ibn Asad al-Quraxiyya) o, tot simplement, Khadija bint Khuwàylid, també coneguda com a Khadija al-Kubrà (àrab: خديجة الكبرى, Ḫadīja al-Kubrà, literalment ‘Khadija la Gran’) o pel títol honorífic d'Umm-al-Muminín (àrab: أم المؤمنين, Umm al-Muʾminīn, ‘Mare dels Creients’) (la Meca, 555-623) va ser la primera esposa del profeta Muhàmmad i la primera musulmana.

Sawda bint Zama ibn Qays ibn Abd-Xams al-Amiriyya al-Quraixiyya (àrab: سودة بنت زمعة بن قيس بن عبد شمس العامرية القرشية, Sawda bt. Zamʿa b. Qays b. ʿAbd Xams al-ʿĀmiriyya al-Quraxiyya) (m. a Medina, setembre/octubre de 674) fou la segona esposa del profeta Mahoma i una de les primeres persones a convertir-se a l'islam; era de la tribu quraixita pel costat del pare. El matrimoni fou concertat per tal de consolar Mahoma per la pèrdua de Khadija, només un mes després de la mort d'aquesta (619). No se sap del cert si primer es va concertar el seu matrimoni o el d'Àixa, però Sawda va viure per un temps sola amb Mahoma, ja que Àixa era massa jove per consumar el matrimoni. La tradició diu que tenia uns 50 anys, però si la data de la seva mort és correcte, la seva edat probablement era d'uns 30 anys. Mahoma l'hauria volgut repudiar el 629, però ella el va dissuadir (Alcorà IV, 127), tot consentint que Mahoma limités el sexe amb Àixa, ja que ella era ja gran i no volia homes, i el seu únic desig era morir com a esposa del Profeta.

Àixa bint Abi-Bakr (àrab: عائِشة بنت أبي بكر, ʿĀʾixa bint Abī Bakr) (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad. Als escrits islàmics el seu nom sovint apareix precedit pel títol d'Umm-al-Muminín o ‘Mare dels Creients’ (en àrab أم المؤمنين, Umm al-Muminīn).

Les fonts tradicionals afirmen que Àixa es va casar amb Muhàmmad a l'edat de sis anys, però va romandre a casa dels seus pares fins als nou anys, quan el matrimoni amb el Profeta, que aleshores tenia 53 anys, es va consumar (at-Tabarí, però, afirma que Àixa tenia aleshores deu anys).

Segons la tradició sunnita, Àixa va tenir un paper molt important a la història de l'islam, tant en vida del Profeta com després de la seva mort: va ser una figura activa en molts d'esdeveniments i un important testimoni de molts altres, contribuint al creixement, desenvolupament i descripció de l'islam, i constituint un model a seguir per a la resta de musulmans. També se la considera una important consultora religiosa i política.

Després de la mort de Muhàmmad, Àixa es va involucrar en la continuació del seu missatge, estant present a través dels regnats dels quatre primers califes. El seu pare, Abu-Bakr as-Siddiq, fou el primer califa a succeir a Muhàmmad. Durant el regnat del tercer califa, Uthman ibn Affan, Àixa va encapçalar una revolta per no aprovar certes pràctiques seves. Durant el regnat d'Alí ibn Abi-Tàlib, Àixa va voler venjar la mort d'Uthman en l'anomenada batalla del Camell, on va participar tot donant discursos i viatjant a la rereguarda de les tropes a lloms d'un camell. Àixa va acabar perdent la batalla però, segons la tradició, la seva participació i determinació van provocar una gran impressió.

Zaynab bint Khuzayma (Arabic: زينب بنت خزيمة) (c. 596 – 625), also known as Umm al-Masākīn (Arabic: أم المساكين, "Mother of the Poor"), was the fifth wife of Muhammad. As a result of her early death, less is known about her than about his other wives.

Hafsa bint Umar (Arabic: حفصة بنت عمر, romanized: Ḥafṣa bint ʿUmar; c. 605–665) was the fourth wife of Muhammad and a daughter of the second caliph Umar (r. 634–644). In Islamic writings, her name is thus often prefixed by the title "Mother of the Believers" (Arabic: أمّ المؤمنين, romanized: ʾumm al-muʾminīn).

Zàynab bint Jahx al-Assadiyya o, més senzillament, Zàynab bint Jahx fou esposa de Mahoma. El profeta s'hi va casar quan la dona es va divorciar de Zayd ibn Hàritha, llibert i fill adoptiu de Mahoma. La seva mare era tia materna de Mahoma i el seu pare un membre de la tribu Asad.

Mahoma la va veure i li va agradar i va convèncer a Zayd de divorciar-se (626), episodi que a l'edat mitjana fou aprofitat pels propagandistes anti-musulmans, mentre els musulmans encara avui l'enfoquen de la manera més favorable possible a Mahoma.

Quan s'hi va casar tenia uns 35 anys. Fou amiga d'Àixa i famosa per la seva caritat. Va morir el 641.

Juwayriyya bint al-Hàrith (àrab: جويرية بنت الحارث, Juwayriyya bint al-Ḥāriṯ) va ser una de les esposes del profeta Muhàmmad i va rebre el títol de «Umm al-Muminín» (‘mare dels creients’). Era filla d'al-Hàrith ibn Abi-Dirar, el cap de la tribu Banu Mustaliq, que va ser derrotat juntament amb la seva tribu en el camp de batalla.

La seva tribu, els Banu Mustaliq, s'estava preparant per atacar Medina, però els musulmans se'n van assabentar del pla i ràpidament van enviar una força militar d'uns 700 homes, que marxaven des del punt estratègic d'Al-Marisa. L'exèrcit musulmà va enviar un missatge als Banu Mustaliq perquè s'acollissin a la fe de l'islam, deixar de banda les hostilitats i continuar vivint en pau i seguretat a la seva pròpia terra. En lloc d'acceptar aquesta oferta, els Banu Mustaliq els van declarar la guerra i van disparar una sageta a un dels soldats musulmans i, en aquell moment, va esclatar una lluita ferotge.

Després d'unes poques baixes, les forces musulmanes van sortir vencedores. Entre els molts captius es trobava Juwayriyya el marit de la qual, Mustafa ibn Safwan, havia mort durant la batalla. Al principi ella va caure en mans del company de Mahoma, Thabit ibn Muhammad ibn Qays ibn al-Shammas. Amoïnada per això, Juwayriyya va cercar un acte de redempció per part de Mahoma. Aquest li va proposar casar-se amb ella i, com a resultat, la va alliberar del seu captiveri, millorant la condició de la seva tribu captiva.

Aquest incident va ser descrit amb més detall:

«A la primera oportunitat (després de ser capturada) va anar a veure al Profeta i li va pregar pel seu cas. Li va dir que era filla d'un cap i que estava feta per manar i que, per una desafortunada circumstància, es trobava desemparada en aquella posició. D'un tron d'or havia caigut a la pols... Com podria viure la vida d'una esclava? Ella li va pregar al Profeta que tingués en compte la seva condició lamentable i desesperada.»

Mahoma es va sentir commogut pels seus precs i li va preguntar si volia viure com una dona lliure i formar part d'una família si ell pagava el seu rescat. Ella, ni en somnis mai s'hauria esperat aquella oferta. Commoguda per aquest ascens inesperat del seu estatus, ella va exclamar que seria més que feliç Poc temps després, tant el seu pare com la resta dels membres de la seva tribu foren alliberats i també van acceptar l'Islam com la seva religió.

Després de casar-se es deia que es va tornar una dona molt pietosa i passava la major part del temps pregant. Juwayriyya era considerada com una dona molt bella i refinada: Va ser criada a la falda del luxe, tenia tot el refinament i la gràcia d'una princesa. Intel·ligent i sàvia, la qual dominava l'idioma i l'estil literari. Tots els que la van veure es van quedar embadalits per la seva bellesa excepcional. Criada com ho havia estat en una de les famílies més riques de l'època, no només era bella, sinó graciosa, elegant i eloqüent. Quan la va veure l'esposa de Mahoma, Àixa, va exclamar que Juwayriyya era «tan bella com una fada».

Juwayriyya va morir a l'edat de 65 anys, 50 anys després de l'hègira i fou sebollida juntament amb la resta de les esposes de Mahoma

Ramla bint Abi Sufyan ibn Harb (Arabic: رَمْلَة بِنْت أَبِي سُفْيَان ٱبْن حَرْب, romanized: Ramla bint Abī Sufyān ibn Ḥarb; c. 589 or 594–665), commonly known by her kunya Umm Habiba (Arabic: أُمُّ حَبِيبَة, romanized: Umm Ḥabība), was a wife of Muhammad.

Maymuna bint al-Hàrith (en àrab ميمونة بنت الحارث, Maymūna bint al-Ḥāriṯ) (? - Sarif, 681) fou la darrera esposa de Mahoma. Pertanyia a la tribu Hawazin i era cunyada d'Al-Abbàs. Va abandonar al seu primer marit, un thaqafita, i es va casar amb el quraixita Abu-Rukn. En morir aquest va viure a la Meca on la va conèixer Mahoma a la umra que hi va fer el 629 i per raons polítiques s'hi va casar. Llavors ella tenia 27 anys. Com que els habitants no volien que la seva estada a la ciutat s'allargués, el matrimoni es va fer a Sarif, al nord de la Meca; el seu cunyat Al-Abbàs va servir de valí. Mahoma va pagar 500 dírhams de dot. Segurament fou enterrada a Sarif.

Umm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya (àrab: أم سلمة هند بنت أبي أمية, Umm-Salama Hind bint Abī-Umayya) (la Meca, 596 - Medina, 681) fou una de les esposes de Mahoma, del clan makhzum dels quraixites.

Rayhana bint Zayd ibn Amr (àrab: ريحانة بنت زيد بن عمرو, Rayḥāna bint Zayd ibn ʿAmr) va ser una dona jueva de la tribu Banu Quraydha amb una discutida relació amb el profeta Mahoma.

Safiyya bint Huyayy ibn Àkhtab (àrab: صفية بنت حيي بن أخطب, Ṣafiyya bt. Ḥuyayy b. Aẖṭab) (vers 610 – vers 670) fou una dona jueva capturada a la tribu dels Banu n-Nadir a l'edat 17 anys que va esdevenir la muller del profeta Mahoma. Juntament amb totes les altres mullers de Mahoma, se l'anomenava Umm al-Muminín o ‘Mare de Creients’.

Després de la mort de Mahoma, es va implicar en la vida política de la primera comunitat musulmana, i va adquirir una influència important fins a la seva mort.

Màriya al-Qibtiyya (àrab: مارية القبطية, Māriya al-Qibṭiya, literalment ‘Maria la Copta’) o Màriya bint Xamun (àrab: مارية بنت شمعون, Māriya bint Xamʿūn) (?-637,febrer) fou una jove copta que, juntament amb la seva germana Sirín, fou regalada a Mahoma entre el 627 i el 629. El Profeta va oferir Sirín a Hassan ibn Thàbit, però sentí una gran passió per Màriya, a qui va instal·lar a Medina, on l'anava a visitar dia i nit, tot desfermant la gelosia de les seves altres dones o, com a mínim, la d'Hafsa i la d'Àixa).

Hafsa hauria sorprès Mahoma en relacions íntimes amb Màriya al-Qibtiyya un dia que era el torn d'Àixa. Mahoma confessà a Hafsa alguna cosa, pot ser que això havia passat altres cops, i li va fer prometre que no ho revelaria. Aquesta, però, li ho hauria explicat a Àixa. Mahoma va prometre a Hafsa que no tindria més relacions amb Màriya al-Qibtiyya, però quan Hafsa trencà la promesa, Mahoma se sentí lliure de trencar al seu torn la seva.

Màriya al-Qibtiyya va donar un fill a Mahoma, de nom Ibrahim, que hauria mort el dia d'un eclipsi de sol. Com que se sap que hi va haver un eclipsi el 27 de gener de 632, aquesta degué ésser la data de la mort d'Ibrahim ibn Muhàmmad. Després de vídua va rebre una pensió dels califes Abu-Bakr i Úmar que cobrà fins a la seva mort el febrer del 637.