Qui es va casar amb Pere I de Castella?

Pere I de Castella (castellà: Pedro I) (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369) dit el Cruel o el Justicier, fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Juana de Castro (1340 - 21 d'agost de 1374) va ser una aristòcrata castellana, filla de Pedro de Castro, cavaller gallec, i d'Isabel Ponce de León. Era besneta del rei Sanç IV de Castella i germanastra d'Agnès de Castro.

Era vídua de Diego Fernández de Haro senyor de Biscaia quan es casà amb Pere I de Castella dit el Cruel. El rei s'enamorà d'ella i, malgrat estar casat amb Blanca de Borbó i, posteriorment amb Maria de Padilla, el 1354 es casà amb Joana a Cúellar. Fruit d'aquest matrimoni va néixer l'infant Joan de Castella, que es casà amb Elvira de Eril y Falces i tingué dos fills:

• Pere de Castella (1394-1461), bisbe d'Osma i Palència.
• Constanza de Castilla i Eril (c. 1405-1478), que fou priora del convent de Santo Domingo el Real de Madrid, en el qual fou sepultada a la seva mort.

Del seu primer matrimoni tingué també un fill Pedro Díaz de Haro (mort jove vers el 1370).

Va morir a Monforte de Lemos el 21 d'agost de 1374.

Maria de Padilla (vers el 1334 - Sevilla, juliol de 1361) fou la dama favorita del rei Pere I de Castella.

Era filla de Juan García de Padilla, senyor de Villareja, i de la seva esposa na Maria González de Hinestrosa, i el rei Pere I la va conèixer el 1352 en ocasió d'un viatge que efectuà el monarca a Astúries. Es diu que Juan Alfonso de Alburquerque, en la casa del qual es criava Maria Padilla, preparà la presentació d'aquesta al monarca amb l'esperança que la bellesa de la noia captivaria el cor del sobirà, i d'aquesta manera el d'Alburquerque podria veure realitzades les seves ànsies de poder. Efectuà la presentació a Sahagún a Isabel de Meneses, esposa d'Alburquerque, i el rei s'enamorà de la jove de seguida, la qual no tardà gaire a correspondre al monarca, i l'acompanyà en el viatge que llavors efectuava en Pere I.

Trobant-se a Còrdova el sobirà, amb motiu del setge d'Aguilar, Maria Padilla li donà una filla (1353) a la que se li posà el nom de Beatriu, i el rei cedí a la nou vinguda la plaça d'Aguilar, que es rendí en aquells dies, i molts altres béns. Alguns historiadors, basant-se en afirmacions del mateix Pere I, suposen que aquest s'havia casat amb Maria Padilla a Sevilla el 1352, quan aquesta jove encara era dama de l'esposa d'Alburquerque, i que donà als contraents la benedicció nupcial l'abat Juan Perez d'Orduña. No obstant això, Pere I, per raons polítiques, casà el 3 de juny d'aquest any amb Blanca de Borbó, el qual no demostra certament que el monarca estigués casat amb Maria Padilla, i dos dies després aquell abandonà a na Blanca per a reunir-se a la Puebla de Montalbán (Toledo) amb Maria Padilla, la qual l'acompanyà després a Toledo.

Castella es dividí en dos bàndols a conseqüència de la conducta poc exemplar del monarca: el de l'esposa abandonada i el de Maria Padilla. Pere I procurà contemporitzar amb ambdós partits, i amb aquest fi es tornà a reunir amb Blanca, però atret per la seva passió per Maria Padilla, tornà a reunir-se amb aquesta a Olmedo.

Diu Víctor Gebhardt i Coll, en la seva Historia general de España i sus Indias:

En efecte, per aquell temps s'havia enamorat de Joana de Castro, i amb l'objecte de poder-se casar amb ella, aconseguí que fos declarat nul el seu matrimoni amb na Blanca de Borbó, ajudant-lo en aquesta tasca els bisbes d'Àvila i Salamanca, que conforme diu la historiador mossèn Mariana, llavors donaren a comprendre que havien nascut més per esser esclaus que bisbes.

Davant les vel·leïtats amoroses del monarca, Maria Padilla resolgué abandonar-lo i tractà de prendre el vel en el citat convent de Santa Clara, però assabentada que el rei en Pere s'havia separat de Joana de Castro, tornà a unir-se amb aquell, i el juny de 1354 li donà una filla, que fou batejada amb el nom de Constança. Atret més tard en Pere per la bellesa d'Aldonça Coronel, deixà a Maria Padilla durant algun temps, però després, no podent oblidar-la, s'amistança altra volta amb ella, i el mateix va ocórrer quan els transitoris amors del monarca amb una cosina de Maria Padilla, nomenada Maria, filla de Juan Fernández de Hinestrosa.

Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).