Qui es va casar amb Adelaida de Vermandois?

Adelaida de Vermandois i de Valois, (vers 1065 † 1120/1124), filla de Herbert IV, comte de Vermandois et d'Adelaida de Valois. El seu pare havent desheretat el seu germà Eudes, anomenat l'Insensat, perquè era feble d'esperit, la va declarar hereva de les seves possessions. La comtessa va reservar el Vermandois al seu fill Raül, però va donar els drets del Amiénois en dot a la seva filla Margarida, casada amb el comte de Flandes Carles I.

Es va casar amb Hug I el Gran, (1057 † 1102), del que va tenir :

• Mahaut, o Maud o Matilde o Mafalda, casada el 1090 amb Raül I de Beaugency (vers 1069 † 1130)
• Beatriu († després de 1144), casada amb Hug III (IV) de Gournay
• Raül I (vers 1094 - † 13 d'octubre de 1152) dit "el Valent".
• Isabel de Vermandois o Elisabet (abans de 1088 - † 17 de febrer de 1131), casada amb Robert de Beaumont, comte de Meulan, i després amb Guillem II de Warenne, comte de Surrey
• Constància, († després de 1118), casada amb Godefroy de la Ferté-Gaucher.
• Agnès (vers 1085 - † després de 1130), casada amb Bonifaci de Savona
• Enric († 1130), senyor de Chaumont-en-Vexin, mort per Tomàs de Marle.
• Simó († 10 de febrer de 1148), bisbe de Noyon
• Guillem, († després de 1096)

Vídua, es va casar el 1103 amb Renald, comte de Clermont, fill d'Hug I de Clermont i de Margarida de Roucy. Van tenir un fill:

• Margarida, nascuda cap a 1105, casada en primeres noces abans de juliol de 1119 a Carles I, comte de Flandes. Va rebre en dot els drets d'Amiens.

Renald II de Clermont (~1075 - ~ 1152) va ser comte de Clermont-en-Beauvaisis a partir de 1101.

Era fill d'Hug I de Clermont, i de Margarida de Roucy. Casat en primeres noces vers el 1104 amb Adelaida de Vermandois (vers 1062 † 1122), comtessa de Vermandois i de Valois, filla d'Heribert IV de Vermandois, comte de Vermandois, i d'Adelaida de Valois (o Alix de Valois), comtessa de Valois. Alix/Adelaida era vídua d'Hug el Gran, comte de Vermandois i germà del rei Felip I de França. D'aquest matrimoni van néixer:

• Margarida de Clermont (vers 1105 -després 1145), casada en primeres noces, abans de 1119, amb Carles el Bo (vers 1083 -1127), comte de Flandes, després en segones noces, vers el 1128, amb Hug II de Campdavaine, Comte de Saint-Pol, i finalment en tercer i darrer matrimoni amb Balduí d'Encre.
• Raül, citat el 1119

El 1118 el comtat d'Amiens que la corona francesa havia confiscat a la família de Boves, fou cedit a Adelaida de Vermandois i durant uns mesos el va administrar juntament amb el seu marit Renald II. Adelaida va morir pocs mesos després.

Els historiadors consideren que Renald va tenir una segona esposa de la qual la història no ha retingut el nom. En efecte, entre la mort d'Adelaida i el seu tercer matrimoni amb Clemència, van passar sis anys. Sabent que el comte no tenia en aquesta època més que una sola noia, sembla improbable que hagi esperat sis anys abans de casar-se de nou i de tenir un hereu. D'aquest segon matrimoni van néixer:

• Raül I (mort el 1191), comte de Clermont
• Simó (mort després de 1189), senyor de Nesle i d'Ailly-sur-Noye, fundador del casal de Clermont-Nesle
• Esteve
• Matilde (mort el 1200), casada al comte Alberic III de Dammartin (1155 -1200), senyor de Lillebonne.

Vídu, es va casar per tercer cop, el 1129, amb Clemència de Bar (1112 -després de 1182), filla de Renald I el Borni, comte de Bar, i de Gisela de Vaudémont. D'aquest tercer matrimoni van néixer:

• Renald
• Hug (mort el 28-5-1200), abat de Creil el 1176, canonge a Toul després ardiaca a Ligny el 1186.
• Guiu, citat el 1186
• Gautier
• Marggarida, casada el 1152 amb Guiu III «el Boteller» de Senlis (mort 1188).
• Constància, casada amb Roger de La Tournelle.

Va morir el 1152 i el va succeir el seu fill Raül I de Clermont.

Hug de Vermandois (francès: Hugues Ier de Vermandois) (1057 - Tars, 18 d'octubre de 1101) Hug I de Vermandois, anomenat Magnus o el Gran, fou ser el primer comte de Vermandois de la Casa dels Capets. És conegut principalment per ser un dels líders de la Primera Croada. El seu sobrenom Magnus (més gran o vell) és probablement una mala traducció al llatí medieval d'un sobrenom del francès antic, le Maisné, que significa "el més jove", fent referència a Hugh, com a germà petit del rei Felip I de França.

Era el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França. Fou comte de Vermandois per dret propi, si bé no va dur a terme cap fita com a governant ni com a militar. En realitat, Steven Runciman afirma que el seu sobrenom Magnus, que Guillem de Tir utilitza per fer referència a ell, en realitat és un error del copista, i que hauria de ser Minus (el menor), fent referència al fet que era el germà menor del rei de França.

A principis de 1096, Hug i Felip van començar a debatre sobre la Primera Croada després que les notícies del Concili de Clermont els arribessin a París. Tot i que Felip no va poder participar-hi. , ja que havia estat excomunicat, Es deia que Hugh va ser influenciat per unir-se a la croada després d'un eclipsi de lluna l'11 de febrer de 1096. A finals d'agost de 1096, Hug i el seu Exèrcit croat van abandonar França i van viatjar pels Alps i Roma fins a Bari (Pulla), on creuaria el mar Adriàtic al territori de l'Imperi Romà d'Orient, a diferència de la majoria dels croats que viatjaven per terra.

La seva armada possiblement estava comandada per Arnout II, comte d'Aarschot. Segons la crònica d'Anna Comnena, l'Alexíada, Hug va enviar un missatge (que ella va dir absurd) al seu pare, l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, exigint una benvinguda adequada: