Qui es va casar amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I)?

Berenice fou la filla gran d'Herodes I Agripa i Cypros.

Es va casar molt jove amb Marc (fill d'Alexandre l'alabarca d'Alexandria), que va morir abans de consumar el matrimon.

Després es va casar amb el seu oncle Herodes Pòlio rei de Calcis, amb el qual va tenir dos fills; quant Pòlio va morir (any 48) tenia 20 anys i va viure uns anys amb son germà Herodes II Agripa, sospitant-se que hi tenia relacions incestuoses.

Després es va casar am Polemó II, rei del Pont Polemaic, que el 48 va adoptar la religió jueva sota la seva influència, però com que el matrimoni per part de Berenice era de conveniència, es va dissoldre i Polemó va abandonar la religió jueva.

Berenice va tornar amb son germà amb el qual vivia el 62 aC quant Sant Pau es va defensar davant ell a Cesarea. El 65 aC va intercedir davant Gesius Florus contra la matança de jueus i després va fer el possible per evitar la revolta jueva, però quant aquesta va esclatar es va posar al costat dels romans i es va guanyar el favor de Vespasià al que va fer grans regals i després va esdevenir amant de Tit Flavi, fill de Vespasiu i després emperador, que la volia fer la seva dona, però no ho va poder fer per la mala reputació que Berenice tenia entre els romans.

Marcus Antonius Polemo II (grec ancien : Μάρκος Ἀντώνιος Πολέμων Πυθόδωρος) (mort vers 69/72), dynaste d'Olba et roi en Cilicie entre 54-69/72. Ce personnage a été parfois confondu avec son cousin contemporain et presque homonyme Polémon II du Pont.

Marcus Julius Alexander (16–44 CE), the son of Alexander the Alabarch and brother of Tiberius Julius Alexander, was a distinguished and wealthy Alexandrian Jewish merchant. He was betrothed to Berenice, daughter of Herodian King Agrippa I, but died shortly afterwards and had no children with her.

Herodes Pol·lió (segle I aC - 48 dC) o Herodes de Calcis (grec antic: Ἡρώδης) fou rei de Calcis, fill d'Aristobul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).

Claudi li va concedir el regne de Calcis a petició del seu germà Agripa (any 41) i l'emperador a més li va donar rang pretorià. A la mort d'Herodes Agripa I (44) Claudi li va concedir la superintendència general del temple i dels tresors sagrats de Jerusalem amb el dret de nomenar els grans sacerdots, privilegi que va fer servir per destituir al gran sacerdot Cantheras i nomenar Josep fill de Camos, i més tard per destituir a Josep i nomenar Ananies fill de Nebedeus.

Va regnar vuit anys i va morir l'any 48. Claudi va donar el regne al seu nebot Herodes Agripa II.

Es va casar dues vegades: primer amb Mariamne filla d'Olímpies (filla d'Herodes el Gran) amb la qual va tenir un fill de nom Aristòbul; i en segones noces amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I), amb la qual va tenir dos fills: Berecià i Hircà.