Qui es va casar amb Carolina Matilde del Regne Unit?
Christian VII of Denmark s'ha casat amb Carolina Matilde del Regne Unit el . Caroline Matilda of Great Britain tenia 15 anys el dia del casament (15 anys, 3 mesos i 17 dies). Christian VII of Denmark tenia 17 anys el dia del casament (17 anys, 9 mesos i 10 dies). La diferència d'edat era de 2 anys, 5 mesos i 23 dies.
El matrimoni va durar 5 anys, 4 mesos i 24 dies (1007 dies). El matrimoni va acabar l'.
Carolina Matilde del Regne Unit
Carolina Matilde del Regne Unit (Londres, 11 de juliol de 1751 - Celle, 10 de març de 1775) fou una princesa de la Gran Bretanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina de Dinamarca a conseqüència del seu enllaç amb el rei Cristià VII de Dinamarca.
Nascuda a Leicester House (Londres) l'any 1751 essent filla del príncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. Carolina Matilde era neta per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg i de la princesa Magdalena Augusta d'Anhalt-Zerbst.
El dia 8 de novembre de 1766 es casà amb el rei Cristià VII de Dinamarca, fill del rei Frederic V de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Gran Bretanya. La parella tingué dos fills:
- SM el rei Frederic VI de Dinamarca, nat el 1768 al palau de Christianborg i mort el 1839 al palau d'Amalienborg. Es casà amb la landgravina Maria de Hessen-Kassel.
- SAR la princesa Lluïsa Augusta de Dinamarca, nada a Hørsholm el 1771 i morta el 1843 a Augustenborg. Es casà amb el duc Frederic Cristià II de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg.
L'any 1768 el rei realitzà un llarg viatge per Europa amb visites a les corts de Londres, París o Nàpols. La seva tornada es produí l'any 1769 arribant a Copenhaguen acompanyat del seu propi psiquiatre, Johann Friedrich Struensee, que posteriorment seria nomenat ministre. Cristià havia conegut Struensee a Altona durant l'inici del seu viatge. Aparentment, Struensee podia controlar la inestabilitat emocional del sobirà esdevenint de mica en mica més indispensable per a Cristià.
Extremadament infeliç en el seu matrimoni, la princesa anglesa era arraconada i obviada pel monarca malgrat que aquest havia rebut el consell de Struensee d'intentar millorar la seva vida marital. A poc a poc nasqué entre la reina i el psiquiatre reial un interès mutu basat en l'enteniment i la comprensió esdevenint una relació amorosa a partir de la primavera del 1770.
El 17 de juny de l'any 1771 la cort es traslladà al palau de Hirschholm a Hørsholm, allà nasqué la segona filla de Carolina Matilde la paternitat de la qual és atribuïda a Struensee. Posteriorment la cort es traslladà al castell de Frederiksborg i a l'hivern al castell de Christiansborg. La nit del 16 de gener al 17 de gener, la cort celebrava un ball de màscares en el decurs del qual la reina fou detinguda i arrestada a Kronborg a l'espera de judici, i Struensee i el seu còmplice, Brandt, foren executats el 28 d'abril del 1772.
La Cort dictaminà el divorci dels monarques i l'expulsió de la reina del país. Carolina Matilde s'establí a la ciutat de Celle davant de la negativa del rei Jordi III del Regne Unit de permetre tornar-li al seu país d'origen per la seva actitud escandalosa. Morí sobtadament a Celle el 1775.
llegir més...
Christian VII of Denmark
Cristià VII (Copenhaguen, 29 de gener de 1749 – Rendsburg, 13 de març de 1808) fou rei de Dinamarca i de Noruega de 1766 a 1808. Era fill del rei Frederic V i de Lluïsa de Gran Bretanya.
A causa de la seva dèbil salut mental -probablement patia d'esquizofrènia-, fou un monarca molt dèbil. Tot i que oficialment era un monarca absolut, mai arribà a controlar el govern del país, sinó que aquest va quedar en mans d'un consell d'estat. Durant el seu regnat, es va produir el naixement de la Il·lustració, es van instaurar algunes reformes liberals.
El 1768, va signar el tractat de Gottorp al castell de Gottorp a Slesvig, que va acabar amb segles de litigis amb la ciutat hanseàtica d'Hamburg. Aliat en la Segona Lliga de la Neutralitat Armada amb Suècia, Rússia i Prússia, inicià una confrontació amb el Regne Unit en la Horatio Nelson atacà i destruí la flota danesa a la primera Batalla de Copenhaguen l'abril del 1801, i la coalició que impedia l'accés britànic al Mar del Nord es desfeu immediatament.
El 1807 Copenhaguen va patir un bombardeig britànic per capturar o destruir la flota dano-noruega durant les guerres napoleòniques, que estava sota pressió francesa per comprometre la seva flota al Bloqueig Continental de Napoleó Bonaparte, i l'incident va provocar l'esclat de la guerra anglo-rusa que va acabar amb els tractats d'Örebro el 1812. L'atac a Dinamarca, un país neutral, va ser molt criticat internacionalment. La Royal Navy es va fer amb la flota danesa i es va assegurar l'ús de les vies marítimes al mar del Nord i al mar Bàltic per a la flota mercant britànica, però Dinamarca es va unir al bloqueig Continental i a la guerra al costat de França, però sense flota tenia poc a oferir.
El 8 de novembre de 1766 es va casar amb Carolina Matilde de Hannover (1751-1775), filla del príncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. La parella tingué dos fills:
- Frederic VI de Dinamarca, nat el 1768 al palau de Christianborg i mort el 1839 al palau d'Amalienborg. Es casà amb la landgravina Maria de Hessen-Kassel i successor
- Lluïsa Augusta de Dinamarca, nada a Hørsholm el 1771 i morta el 1843 a Augustenburg. Es casà amb el duc Frederic Cristià II de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg.