Qui es va casar amb Escribònia (esposa d'August)?

Escribònia (en llatí: Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August. Formava part de la gens Escribònia, d'origen plebeu. Era germana de Luci Escriboni Libó, el sogre de Sext Pompeu.

Va estar casada amb dos homes de rang consular, segons Suetoni que no en dona els noms i per altres fonts només se’n coneix un: Publi Corneli Escipió, del que no consta cap consolat. Amb ell va tenir entre dos i quatre fills: Publi Corneli Escipió, Cornèlia (casada amb Paul·le Emili Lèpid, censor el 22 aC). Un altre possible fill hauria estat llegat del procònsol d'Àfrica, Juni Bles, en la campanya contra Tacfarines l'any 22 i només es pot identificar amb el nom de Corneli Escipió, tot i que podria ser Corneli Escipió Salutió. Podria ser també filla seva una Cornèlia que es va casar amb Luci Volusi Saturní (cònsol sufecte l'any 3) i va ser la mare de Quint Volusi Saturní.

Després de la guerra de Perusa (40 aC) Octavi va témer que Marc Antoni i Sext Pompeu es podien aliar en contra seva i seguint el consell de Mecenàs es va casar amb Escribònia, que era més vella que Octavi i per la que mai va sentir cap atracció. No va dubtar a divorciar-se de la seva dona un any després, el 39 aC, el mateix dia que li donava una filla, Júlia. Després del divorci, August es va casar amb Lívia Drusil·la. En aquell moment Octavi tornava a estar aliat a Marc Antoni i esperava desfer-se de Sext Pompeu. August va al·legar pel divorci la baixa moral de la seva dona però Marc Antoni va revelar que va ser perquè Escribònia es va ofendre per la relació del seu marit amb Lívia.

Va viure encara uns quants anys, atès que l'any 2 voluntàriament va acompanyar la seva filla Júlia a l'exili que havia decretat Tiberi, a l'illa de Pandatària. Sèneca diu que l'any 16 encara vivia i l'anomena "gravis femina" (una dona digna).

Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó (llatí: Publius Cornelius P. f. Scipio Pomponianus Salvitto) era un militar romà d'origen obscur del segle i aC. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipions, per bé que sembla que va néixer a la gens Pompònia i fou adoptat per un Escipió (i d'aquí l'agnomen Pomponià). Pel que fa a l'agnomen Salvitó (o Salutió, segons la lectura), el qual Cassi Dió escriu Σαλάττων Salatton, Plini diu que semblava a un personatge del mim que rebia aquest nom.

L'any 46 aC, Juli Cèsar se'l va emportar a la campanya d'Àfrica contra les forces militars que romanien de l'exèrcit dispers de Pompeu, dirigides per Metel Escipió. Atesos els precedents familiars, hom va considerar bona idea de fer-lo lluitar davant de Cèsar. Altres fonts, però, suggereixen que Cèsar el va fer comandar les tropes perquè Salvitó era un militar mediocre i així fer burla de Metel Escipió, per mostrar-li el seu menyspreu.

Pot tractar-se del mateix personatge que va ser cònsol sufecte el 35 aC i amb un dels triumvirs que varen batre moneda a Lípara el 37-36 aC.

Lucius Cornelius Lentulus (probably Lucius Cornelius Lentulus Cruscellio) (fl. 1st century BC) was a suffect consul in 38 BC, in the late Roman Republic.

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Scipio) va ser un notable romà que es va casar amb Escribònia que més tard va ser la dona d'Octavi (August). Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipió.

No es coneixen detalls de la seva vida i la seva descendència és força incerta. Suetoni diu que els dos marits d'Escribònia abans del seu enllaç amb August, eren de rang consular però com que el darrer Escipió que va ser cònsol era Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC), aquest Corneli hauria estat només cònsol sufecte o seria consular hereditari. Hauria tingut almenys dos fills: Publi Corneli Escipió (cònsol 16 aC) i Cornèlia, casada amb Paule Emili Lèpid censor el 22 aC. Un altre possible fill hauria estat llegat del procònsol d'Àfrica, Juni Bles, en la campanya contra Tacfarines l'any 22 i que només es pot identificar amb el nom de Corneli Escipió. Finalment podria ser també filla una Cornèlia que es va casar amb Luci Volusi Saturní (cònsol sufecte any 3) i va ser la mare de Quint Volusi Saturní (cònsol any 56).

Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus (90-48 av. J.-C.) est un homme d'État consul romain. Il était le père de Lentulus Marcellinus.

Il fut marié au moins deux fois. Sa première épouse est inconnue mais sa deuxième épouse était probablement Scribonia, d'au moins vingt ans sa cadette, qui deviendrait plus tard la deuxième épouse d'Augustus. En 56 av. J.-C., il est consul. Il meurt avant 47 av. J.-C.

Scribonia son épouse s'est remariée avec Publius Cornelius Scipio Salvito, avec qui elle a eu deux enfants : Cornelius Scipio et Cornelia Scipio. Plus tard elle a épousé Auguste et est devenue mère de Julia l'aînée.

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i capitost romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El regnat d'August marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nascut amb el nom de Gai Octavi, formava part d'una branca eqüestre antiga i rica de la gens Octàvia, d'origen plebeu. El seu besoncle matern, Juli Cèsar, fou assassinat el 44 aC. En el seu testament, nomenava Octavi com a fill adoptiu i hereu. A partir d'aquell moment, el jove assumí el nom de Gai Juli Cèsar i fou conegut com a Octavià (Octavianus). Formà el segon triumvirat amb Marc Antoni i Marc Lèpid per derrotar els assassins de Cèsar. Després de la seva victòria en la batalla de Filipos, els triumvirs es dividiren la República Romana i governaren de facto com a dictadors. Tanmateix, els seus interessos divergents acabaren provocant el trencament del triumvirat. Lèpid fou desterrat i desposseït del seu càrrec, mentre que Marc Antoni se suïcidà després de perdre la batalla d'Àccium contra Octavià el 31 aC.

Una vegada dissolt el segon triumvirat, August restituí un govern d'aparença republicana, amb el poder dipositat en el Senat, els magistrats executius i les assemblees legislatives, tot conservant la seva autoritat autocràtica en obtenir del Senat el seu nomenament com a comandant suprem, tribú i censor amb caràcter vitalici.

Dirigí una expansió sense precedents de les fronteres romanes, annexant Egipte, Dalmàcia, Pannònia, el Nòric i Rècia a l'imperi, ampliant les seves possessions a Àfrica i rematant la conquesta d'Hispània, tot i que patí un dur revés a Germània. En política exterior, sotmeté un conjunt d'estats coixí per blindar l'imperi i feu la pau amb l'Imperi Part. Emprengué reformes fiscals i monetàries, feu construir una xarxa viària amb un servei postal oficial, establí un exèrcit permanent i la guàrdia pretoriana i instituí cossos de guàrdia urbana i bombers a Roma, a més de dur a terme una renovació a gran escala de la ciutat.

Sota el lema de reinstaurar la República (restitutio rei publicae) conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, que es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.