Qui es va casar amb Francesc II de França?

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart(8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567. Única filla legítima de Jaume V i Maria de Guisa.

Va néixer sis dies abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir, ella el va succeir en el tron escocès. Enric VIII d'Anglaterra proposà casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, però els escocesos no ho acceptaren, i com a represàlia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sud-oriental del país. Això provocaria una forta reacció antiprotestant. El bisbe David Beaton va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Martí Luter i proanglès, però alhora Beaton fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.

Mentrestant, Maria, que es refugiava al Castell de Dumbarton, fou duta a França el 1548 sota la regència del comte d'Arran, on la casarien amb el futur rei de França Francesc II. Abans, Arran amb el suport d'una força naval francesa, havia conquerit la fortalesa de Saint Andrews, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren condemnats a galeres però el capitost, John Knox, aconseguí de fugir a Ginebra, on Joan Calví li va oferir aixopluc. El 1559 Knox va tornar a Escòcia i fundà l'església presbiteriana (1560).

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d'Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí Henry Stuart (Lord Darnley) el 1565, qui també era pretendent al tron anglès. El febrer de 1567, la residència del seu consort va ser destruïda per una explosió i Henry va ser trobat assassinat al jardí. Es va pensar que James Hepburn havia orquestrat l'assassinat, però va ser absolt dels càrrecs l'abril de 1567 i, al mes següent, es va unir en matrimoni amb la vídua. Després d'una revolta contra la reina, va ser tancada al castell del llac Leven. El 24 de juliol de 1567 la van forçar a abdicar a favor del seu fill d'un any d'edat. Després d'un intent fallit de recuperar el tron, va fugir cap al sud a la recerca de la protecció de la seua «cousin» o tia Elisabet I, reina d'Anglaterra. Abans d'arribar a Anglaterra, Maria ja havia reclamat drets al tron anglès i molts catòlics anglesos la consideraven la legítima sobirana, entre ells els participants en una rebel·lió coneguda com el Sollevaments del Nord. En percebre-la com una amenaça, Elisabet I la va confinar en diversos castells i palaus senyorials a l'interior de país. Després de divuit anys i mig sota custòdia, María va ser declarada culpable de conspirar per assassinar la reina anglesa l'any 1586. Va ser decapitada a l'any següent al castell de Fotheringhay.