Qui es va casar amb Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)?
Leopold I of Belgium s'ha casat amb Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues) el . Louise of Orléans tenia 20 anys el dia del casament (20 anys, 4 mesos i 6 dies). Leopold I of Belgium tenia 41 anys el dia del casament (41 anys, 7 mesos i 24 dies). La diferència d'edat era de 21 anys, 3 mesos i 18 dies.
El matrimoni va durar 18 anys, 2 mesos i 2 dies (1007 dies). El matrimoni va acabar l'. Causa: mort del cònjuge
Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850). Princesa de la Casa dels Orleans segona esposa de Leopold I de Bèlgica. Va conduir una vida discreta i va rebre el malnom de «reina oblidada».
Va nàixer a Palerm el dia 3 d'abril de l'any 1812, primera dels deu fills del darrere rei de França, Lluís Felip I i de Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. Els paren eren a Palerm per mor de les guerres napoleòniques. Els avis paterns eren el príncep Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.
El primer rei dels belgues, Leopold, cercava aliats per a protegir el jove estat contra un possible invasió dels Països Baixos. Un matrimoni de convivència amb la filla gran del rei de França li semblava una bona pista i va començar les negociacions amb Charles Le Hon, l'ambaixador de Bèlgica a París. Maria Amèlia i Lluís Felip hi veien una prova per a llur filla, Leopold era vint-i-dos anys més grand. A la fi, el sentit del deure prevaldrà sobre els sentiments.
Lluïsa és casa a Compiègne el 1832 amb Leopold I de Bèlgica en segones noces. Leopold havia estat elegit rei dels belgues l'any anterior. La parella tingué quatre fills dels quals tres van arribar a l'edat adulta.
No va ser un matrimoni feliç. Sovint és sola a Laeken, lluny de la seva família mentre el seu marit passa molt de temps a la seva finca a les Ardenes, o amb les seves nombroses amistançades, que trobava a la ciutat balneària de Wiesbaden. El 1842, Leopold II va instal·lar Arcadie Claret, una amant 36 anys més jove, en una casa prop de palau de Laken i més tard en una masia castral que Leopold va transformar per ella en un petit palau, el «Castell de Stuyvenberg».
Lluïsa ja tenia una salut fràgil i problemes pulmonars. La destitució de són pare, l'exili de ses pares a Londres el 1848 així com la fredor a la cort dels Coburg hi afegeixen un estrés pisocològic suplementari que no li va fer bé.
Morí l'11 d'octubre de l'any 1850 a la ciutat belga d'Oostende i es va enterrar a la Cripta Reial de Brussel·les.
llegir més...
Leopold I of Belgium
Leopoldo I de Bélgica, (Leopold Georg Christian Friedrich; Coburgo, 16 de diciembre de 1790-Laeken, 10 de diciembre de 1865) fue un príncipe alemán de la casa de Sajonia-Coburgo y Gotha, convertido en el primer rey de los belgas en 1831, así como el fundador de la casa real de Bélgica.
Es antepasado del actual gran duque de Luxemburgo, del anterior pretendiente al trono de Italia y del príncipe Napoleón. Reinó bajo el nombre de Leopoldo, rey de los belgas, príncipe de Sajonia-Coburgo y Gotha, duque en Sajonia.
Nacido en la casa ducal que gobernaba sobre el pequeño ducado alemán de Sajonia-Coburgo-Saalfeld, fue el tercer hijo varón y el octavo de los nueve hijos del duque soberano Francisco de Sajonia-Coburgo-Saalfeld y su segunda esposa la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf. Gracias al matrimonio de su hermana Juliana con el gran duque Constantino de Rusia, Leopoldo se convirtió en oficial del Ejército Imperial Ruso y luchó contra Napoleón I después de que las tropas francesas invadieran Sajonia-Coburgo durante las guerras napoleónicas. Después de la derrota de Napoleón, se trasladó al Reino Unido, donde se casó con la princesa Carlota Augusta de Gales, única hija y heredera del Príncipe-Regente, convirtiéndose en el futuro consorte potencial de Gran Bretaña. Sin embargo, Carlota murió en el parto en 1817. Viudo a los 27 años y sin perspectivas reales de futuro, Leopoldo permaneció en Inglaterra, donde mantuvo un importante y lucrativo estatus.
Después de la guerra de Independencia de Grecia (1821-1829), a Leopoldo se le ofreció el trono de Grecia, que finalmente rechazó, temiendo que la situación fuera demasiado inestable. Por otro lado, cuando el Congreso del nuevo Reino de Bélgica lo consideró por sus relaciones con las casas reales de Europa y lo eligió como el primer soberano belga el 4 de junio de 1831, decidió aceptar. Hizo el juramento constitucional el 21 de julio de 1831, que se convirtió en la fiesta nacional belga.
Su reinado estuvo marcado, desde un punto de vista internacional, por los intentos neerlandeses de recuperar Bélgica y por la voluntad real de asentar el reino entre vecinos poderosos. Desde el punto de vista interior, las pugnas políticas entre católicos liberales y católicos conservadores marcaron su reinado. Leopoldo —aunque personalmente se inclinaba hacia las posturas políticas conservadoras—, supo ser un conciliador entre ambas partes, fomentó la modernización de la economía, desempeñando un papel importante en la extensión de las líneas ferroviarias belgas y la posterior industrialización. En el contexto de una constitución que limita los poderes de la monarquía, logró extender estas prerrogativas a su culmen.
Habiéndose convertido en rey de los belgas, su influencia no se limitó a las fronteras del país sobre el que reinaba. El rey trabajó para establecer a miembros de su familia en varias cortes europeas: Francia, Austria, Portugal y Reino Unido. Debido a su experiencia y al asesoramiento político y diplomático que dio a los monarcas y gobernantes, fue apodado el "Néstor de Europa".
Murió a la edad de 74 años en 1865, dejando a su hijo Leopoldo II como sucesor.
llegir més...