Qui es va casar amb Zàynab bint Jahx?

Zàynab bint Jahx al-Assadiyya o, més senzillament, Zàynab bint Jahx fou esposa de Mahoma. El profeta s'hi va casar quan la dona es va divorciar de Zayd ibn Hàritha, llibert i fill adoptiu de Mahoma. La seva mare era tia materna de Mahoma i el seu pare un membre de la tribu Asad.

Mahoma la va veure i li va agradar i va convèncer a Zayd de divorciar-se (626), episodi que a l'edat mitjana fou aprofitat pels propagandistes anti-musulmans, mentre els musulmans encara avui l'enfoquen de la manera més favorable possible a Mahoma.

Quan s'hi va casar tenia uns 35 anys. Fou amiga d'Àixa i famosa per la seva caritat. Va morir el 641.

Zaíde ibne Harita Alcalbi (em árabe: زَيْد بْن حَارِثَة الْكَلْبِيّ; romaniz.: Zayd ibn Ḥāritha al-Kalbī; c. 588 – 629) foi um companheiro de Maomé, seu escravo libertado, maula e filho adotivo antes da abolição da adoção jurídica pelo Alcorão. Pertencente à tribo dos Banu Calbe, foi capturado ainda na infância e vendido como escravo, chegando posteriormente à casa de Cadija, que o presenteou a Maomé após seu casamento. Embora seu pai e outros familiares tenham conseguido localizá-lo em Meca e oferecido resgate por sua liberdade, Zaíde preferiu permanecer ao lado de Maomé, que o libertou e o adotou publicamente, passando ele a ser conhecido durante algum tempo como Zaíde ibne Maomé. Entre os primeiros convertidos ao islão, participou da maioria das campanhas conduzidas por Maomé e comandou diversas expedições durante o período medinense.

Casou-se com Ume Aimane, de quem teve Uçama ibne Zaíde, e posteriormente com Zainabe binte Jaxe, cujo divórcio e subsequente casamento com Maomé motivaram a revelação de versículos que extinguiram os efeitos jurídicos da adoção e restabeleceram sua filiação ao pai biológico. É o único companheiro de Maomé mencionado nominalmente no Alcorão. Reconhecido como um dos mais hábeis comandantes militares do início do islão, liderou numerosas expedições e recebeu o comando do exército enviado contra o Império Bizantino na Batalha de Muta, em 8 A.H. (629), onde morreu em combate após ter sido designado por Maomé como o primeiro comandante da força expedicionária. Sua estreita relação com o profeta valeu-lhe o epíteto de Hibe Raçul Alá ("o amado do Mensageiro de Deus"), enquanto seu filho Uçama ficou conhecido como Hibe ibne Hibe.

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab: محمد, Muḥammad ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en àrab)), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy (àrab: أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy), fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sunna en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noè, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. Alhora cap religiós, polític i militar, unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.

La cultura musulmana té Mahoma en gran reverència. Després d'esmentar o escriure el seu nom, o el d'un altre profeta, com Jesús o Moisès, un musulmà afegeix «Sal·la Al·lahu alay-hi wa-salam», «Déu el beneeixi i el tingui en la pau» (àrab: صلى الله عليه و سلم). En llengües d'escriptura llatina, de vegades aquesta expressió s'indica simplement amb les inicials, de forma abreujada (SAW o SAWS). Segons la creença islàmica més generalitzada, Mahoma és la persona ideal, que tot musulmà ha de prendre com a model en la seva vida; tothom ha d'adherir-se als codis ètics i morals atribuïts al Profeta perquè així ho mana Déu. Mahoma és la persona perfecta, un regal de Déu al món, que uneix l'esfera divina amb la humana, igual com l'alba uneix la nit i el dia. Malgrat això, l'islam considera igualment que Mahoma fou un simple profeta, el transmissor de la revelació però sense cap qualitat divina.

La derivació del nom a Mahoma té origen cristià i medieval, en el context de les croades. Algunes teories afirmen que és una derivació de la paraula Maozim, originari dels texts d'Àlvar de Còrdova (856).