Qui es va casar amb Veronica Porché Ali?

Muhammad Ali (; born Cassius Marcellus Clay Jr.; January 17, 1942 – June 3, 2016) was an American professional boxer and social activist. A global cultural icon, widely known by the nickname "the Greatest", he is often regarded as the greatest heavyweight boxer of all time. He held the Ring magazine heavyweight title from 1964 to 1970, was the undisputed champion from 1974 to 1978, and was the WBA and Ring heavyweight champion from 1978 to 1979. In 1999, he was named Sportsman of the Century by Sports Illustrated and the Sports Personality of the Century by the BBC.

Born in Louisville, Kentucky, he began training as an amateur boxer at age 12. At 18, he won a gold medal in the light heavyweight division at the 1960 Summer Olympics and turned professional later that year. He joined the Nation of Islam in the early 1960s, but later disavowed it in the mid-1970s. He won the world heavyweight championship, defeating Sonny Liston in a major upset on February 25, 1964, at age 22. During that year, he denounced his birth name as a "slave name" and formally changed his name to Muhammad Ali. In 1967, Ali refused to be drafted into the military, owing to his religious beliefs and ethical opposition to the Vietnam War, and was found guilty of draft evasion and stripped of his boxing titles. He stayed out of prison while appealing the decision to the Supreme Court, where his conviction was overturned in 1971. He did not fight for nearly four years and lost a period of peak performance as an athlete. Ali's actions as a conscientious objector to the Vietnam War made him an icon for the larger counterculture of the 1960s generation, and he became a prominent, high-profile figure of racial pride for African Americans during the civil rights movement and throughout his career.

He fought in several highly publicized boxing matches, including fights with Liston, Joe Frazier (including the Fight of the Century, to that point the biggest boxing event and the Thrilla in Manila), and George Foreman in The Rumble in the Jungle. At a time when many boxers let their managers do the talking, Ali became renowned for his provocative and outlandish persona. He was famous for trash talking, often free-styled with rhyme schemes and spoken word poetry, and is identified as a pioneer in hip-hop. He often predicted in which round he would knock out his opponent. As a boxer, Ali was known for his unorthodox movement, footwork, head movement, and rope-a-dope technique, among others.

Outside boxing, Ali performed as a spoken word artist, releasing two studio albums: I Am the Greatest! (1963) and The Adventures of Ali and His Gang vs. Mr. Tooth Decay (1976). Both albums received Grammy Award nominations. He also featured as an actor and writer, releasing two autobiographies. Ali retired from boxing in 1981 and focused on religion, philanthropy, and activism. In 1984, he made public his diagnosis of Parkinson's syndrome, which some reports attributed to boxing-related injuries, though he and his specialist physicians disputed this. He remained an active public figure, but in his later years made fewer public appearances as his condition worsened, and was cared for by his family.

Muhammad Ali-Haj o Mohamed Ali (en àrab: محمد على) (Louisville, Kentucky, 17 de gener de 1942 nascut com a Cassius Marcellus Clay Jr. - Estats Units, 3 de juny de 2016), fou un boxejador estatunidenc. Hom el considera un dels boxejadors més grans de tots els temps, alhora que un dels més famosos, fama que obtingué tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme polític. L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated.

Va néixer i va créixer a Louisville, Kentucky i començà a entrenar com a boxejador amateur amb 12 anys. Amb 18 anys, va guanyar una medalla d'or en la divisió de pes semipesant en els Jocs Olímpics de 1960 i es va fer professional aquell mateix any. Es va convertir en musulmà després del 1961. El 25 de febrer de 1964, a l'edat de 22 anys, va guanyar inesperadament el campionat mundial dels pesos pesats contra Sonny Liston. El 6 de març de 1964, va anunciar que es canviaria el nom de Cassius Clay, pel de Muhammad Ali.

El 1966, Ali es va negar a ser reclutat per l'exèrcit al·legant les seves creences religioses i la seva oposició ètica en la guerra del Vietnam. Va ser declarat culpable d'evasió del servei militar, enfrontant-se a una pena de 5 anys de presó i va ser desposseït dels seus títols de boxa. Es va mantenir fora de la presó en recórrer la decisió al Tribunal Suprem, que va anul·lar la seva condemna el 1971, però va estar gairebé quatre anys sense combatre i va perdre el seu període de màxim rendiment com a atleta. Les accions d'Ali com objector de consciència a la guerra del Vietnam el van convertir en una icona per a la generació de la contracultura en general, i va ser una figura molt destacada de l'orgull racial dels afroamericans durant el moviment pels drets civils i al llarg de la seva carrera. Com a musulmà, Ali es va afiliar inicialment a la Nació de l'Islam (NOI) d'Elijah Muhammad. Més tard es va desvincular de la NOI, adherint-se a l'Islam sunnita i donant suport a la integració racial com el seu antic mentor Malcolm X.

Va participar en diversos combats i lluites de boxa històriques, sobretot en els seus enfrontaments amb Joe Frazier, incloent el Combat del Segle (el major esdeveniment de boxa fins llavors), la Thrilla in Manila, i la seva baralla amb George Foreman coneguda com The Rumble in the Jungle, que fou seguida per una audiència televisiva estimada rècord de 1.000 milions d'espectadors en tot el món, convertint-se en la transmissió televisiva en viu més vista del món en el seu moment. Alí va destacar en una època en què molts boxejadors deixaven que els seus mànagers parlessin, i sovint es mostrava provocador i extravagant. Era conegut per la seva forma de parlar, i sovint tenia un estil lliure de rimes i poesia oral, que anticipaba elements del hip hop.

Ali tenia un estil poc ortodox per ser un pes pesant. Es posava les mans als costats, més que no pas l'estil convencional en la boxa consistent a protegir-se la cara. A més, tenia molta confiança en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus braços per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Ali dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge més elevat que la majoria de boxejadors, i això era una estratègia arriscada, perquè en combats llargs els cops al cos poden ser molt més efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces.

Ha estat considerat com el millor boxejador de pes pesat de tots els temps, i com el millor esportista de segle XX per Sports Illustrated i la Personalitat Esportiva del Segle per la BBC.

Fora del ring, va aconseguir l'èxit com a artista de la paraula parlada, on va rebre dues nominacions als Grammy. També es va destacar com a actor i escriptor, publicant dos autobiografies. Ali es va retirar de la boxa el 1981 i centrant-se en la religió, la filantropia i l'activisme. El 1984, va fer públic el seu diagnòstic de síndrome de Parkinson, que alguns informes atribueixen a les lesions relacionades amb la boxa, encara que ell i els seus metges especialistes ho van negar. Va continuar sent una figura pública activa a nivell mundial, però en els seus últims anys va fer menys aparicions públiques a mesura que la seva condició empitjorava, i va ser cuidat per la seva família. Ali va morir el 3 de juny del 2016.