Qui es va casar amb Viktória Bréjneva?

Viktória Petrovna Bréjneva (rus: Викто́рия Петро́вна Бре́жнева; 11 de desembre de 1907 – 5 de juliol de 1995) va ser la dona del polític soviètic i Secretari General Leonid Bréjnev. Va ser la mare de Iuri Bréjnev i Galina Brejneva.

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982) fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista (1964-1982) i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982). El seu mandat de divuit anys com a secretari general fou el segon més llarg de la història de l'URSS, després del de Ióssif Stalin. L'era Bréjnev continua sent objecte de debat entre els historiadors, puix que l'estabilitat política i els importants èxits en política exterior del seu mandat contrasten amb la corrupció, les ineficiències, l'estancament econòmic i un endarreriment tecnològic cada vegada més pronunciat respecte a Occident que marcaren aquest període.

Nasqué en el si d'una família de classe obrera a Kàmenskoie (avui Kamianskè, a Ucraïna), a la gubèrnia de Iekaterinoslav, part de l'Imperi Rus. Seguint la Revolució d'Octubre i la posterior fundació de l'URSS, el 1923 es feu militant de les joventuts del Partit Comunista i el 1929 del partit en si. Fou reclutat per l'Exèrcit Roig com a comissari quan l'Alemanya nazi envaí la Unió Soviètica el juny del 1941 i ascendí fins al grau de general major en el decurs de la Segona Guerra Mundial. Acabat el conflicte, el 1952 esdevingué membre del comitè central del partit i el 1957 membre titular del presídium. El 1964 reuní prou suports per desbancar Nikita Khrusxov com a primer secretari del PCUS i es convertí d'aquesta manera en l'autoritat suprema del país.

Durant el seu mandat, l'enfocament conservador i pragmàtic de la governança de Bréjnev va millorar significativament la posició internacional de la Unió Soviètica alhora que va estabilitzar la posició del seu partit governant a casa. Mentre que Khrusxov sovint promulgava polítiques sense consultar la resta del Politburó, Bréjnev va tenir cura de minimitzar la dissidència entre la direcció del partit prenent decisions a través del consens. A més, mentre impulsava la distensió entre les dues superpotències de la Guerra Freda, va aconseguir la paritat nuclear amb els Estats Units i va reforçar el domini de la Unió Soviètica sobre l'Europa central i oriental. A més, l'acumulació massiva d'armes i l'intervencionisme militar generalitzat sota el lideratge de Bréjnev van ampliar substancialment la influència de la Unió Soviètica a l'estranger (sobretot a l'Orient Mitjà i Àfrica), tot i que aquests esforços resultarien ser costosos i arrossegar l'economia soviètica en els darrers anys.

Per contra, el menyspreu de Bréjnev per la reforma política va marcar el començament d'una era de decadència social coneguda com l'estancament de Bréjnev. A més de la corrupció generalitzada i la caiguda del creixement econòmic, aquest període es va caracteritzar per una creixent bretxa tecnològica entre la Unió Soviètica i els Estats Units. En arribar al poder el 1985, Mikhaïl Gorbatxov va denunciar el govern de Bréjnev per la seva ineficiència i inflexibilitat abans d'implementar polítiques per liberalitzar la Unió Soviètica.

Després de 1975, la salut de Bréjnev es va deteriorar ràpidament i es va retirar cada cop més dels afers internacionals, mentre mantenia el poder. Va morir el 10 de novembre de 1982 i va ser succeït com a secretari general per Iuri Andrópov.