Qui es va casar amb Claudi?

Claudi (llatí: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus) (Lugdúnum, 1 d'agost de 10 aC - Roma, 13 d'octubre de 54 dC) nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà. El seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54. Pertanyia a la dinastia julioclàudia, formada pels familiars i hereus directes d'August, el fundador de l'imperi.

Agripina la Menor (llatí: Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.

Era filla de Marc Plauci Silvà, un general romà, cònsol l'any 2 aC, i neta d'Urgulània, la protegida de Lívia Drusil·la.

Es va casar amb Claudi l'any 9, quan ningú esperava que arribaria a ser emperador. Llavors tenia 18 anys. Segons Suetoni el matrimoni es va divorciar l'any 24 suposadament per l'adulteri de Urgulanil·la i perquè va ser sospitosa d'estar involucrada en la mort de la seva cunyada.

Va ser mare de Claudi Drus, que va morir jove a Pompeia l'any 20, i de Clàudia, nascuda després del divorci, i que es va sospitar que era filla en realitat del llibert Boter. Claudi va repudiar aquesta filla i va entregar la nena a un orfenat.

Va adoptar com a fill a nebot anomenat Tiberi Plauci Silvà Elià, executat l'any 24.

Valèria Messalina (en llatí: Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida. Formava part de la gens Valèria.

Va ser la tercera esposa de l'emperador Claudi, del qual era cosina. Els historiadors Tàcit, Plini el Vell, Juvenal i especialment Dió Cassi la descriuen amb els pitjors defectes, però cal considerar que en el regnat de Neró es van produir fets encara pitjors i que Agripina Menor (la mare de Neró i següent esposa de Claudi) va tractar d'embrutar la seva reputació.

Messalina va tenir el suport de Polibi i Narcís, lliberts i ministres de Claudi. Aprofitant la seva influència sobre l'emperador va eliminar les dues Júlies, Júlia Livil·la filla de Germànic Cèsar, i Júlia Drusa filla de Drus el Jove (fill de Tiberi). També van ser objecte de les seves revenges Api Silà, que la va rebutjar com amant, Just Catoni, que la volia denunciar i ella es va avançar, Marc Vinici (casat amb Júlia Livil·la, filla de Germànic Cèsar), i Valeri Asiàtic, del que cobejava els seus jardins a Roma i sospitava que tenia una amant, Popea Sabina Major, la mare de la futura esposa de Neró.

La conspiració avortada d'Anni Vinicià i Marc Furi Camil Escribonià l'any 42 aC li va servir per eliminar alguns enemics. Els perseguits podien evitar la presó o l'assassinat lliurant grans finques, grans quantitats de diners o càrrecs elevats a favor de la gent de Messalina. Les possessions eren després venudes a qualsevol que les pogués pagar.

Messalina va rebre el títol d'augusta i el dret de precedència (ius consessus) a totes les assemblees. Tenia com amant a Sabí, prefecte de la Gàl·lia degradat a gladiador, que va ser alliberat de la mort a l'arena per Claudi a petició de Messalina, mentre tot el poble, que n'estava al corrent, es burlava de l'emperador.

Quan va decidir eliminar a Polibi, que va morir, Narcís va tenir por per la seva pròpia sort. Ella mateixa li va donar els mitjans quan es va enamorar perdudament d'un jove i bell romà, de nom Gai Sili, el qual va fer divorciar de la seva esposa Júnia Silana. L'emperadriu es va separar del seu amant del moment, l'actor Mnèster, l'any 47, i durant una absència de Claudi, que era a Òstia, es va casar públicament amb Sili amb tots els ritus legals del connubium. Narcís va convèncer a Claudi que Messal·lina i Sili el volien enderrocar, i Claudi va ordenar la mort de la seva esposa, el seu amant i tots els implicats. El llibert de Claudi, Euode, va ser l'encarregat de l'execució amb un tribú de la guàrdia.

Va deixar dos fills, Claudi Tiberi Germànic Britànic i Clàudia Octàvia.