Qui es va casar amb Manuel Ier Comnène?

Manuel I^er Comnène (en grec byzantin : Μανουήλ Αʹ Κομνηνός / Manouếl I Komnênós), né le 28 novembre 1118 et mort le 24 septembre 1180, est un empereur byzantin (1143-1180) à une période charnière pour l’Empire. Manifestant sa volonté de le restaurer dans sa gloire passée et de réaffirmer la suprématie byzantine sur le monde méditerranéen au XII^e siècle, Manuel poursuit une politique étrangère ambitieuse et énergique. Pour ce faire, il s'allie au pape et aux puissances occidentales montantes, envahit l'Italie, maîtrise le passage de la deuxième croisade à travers son empire et établit un protectorat byzantin sur les royaumes croisés d'Outremer. Faisant face au djihad islamique en Terre sainte, il soutient le royaume de Jérusalem, notamment lors de l'invasion de l'Égypte fatimide. Manuel recompose la carte politique des Balkans et de la Méditerranée orientale en plaçant les royaumes de Hongrie et d'Outremer sous l'hégémonie byzantine et en menant des campagnes militaires aussi bien à l'ouest qu'à l'est. Toutefois, vers la fin de son règne, les réalisations de Manuel en Anatolie sont compromises par sa défaite à la bataille de Myriokephalon.

L'historien latin Guillaume de Tyr décrit Manuel comme sage, bon et brave. Manuel est aussi loué par Robert de Clari comme étant « un homme généreux et plein de sagesse ». Une telle estime pour un souverain byzantin est rare parmi les chroniqueurs occidentaux, et incite quelques historiens modernes à le voir comme un innovateur inspiré qui compte plus sur la coopération que sur la confrontation avec l'Occident et les croisés.

Nommé Megas (Μέγας, « le Grand ») à Constantinople, Manuel est connu pour avoir inspiré une loyauté intense à ceux qui l'ont servi. Il apparaît comme un héros dans une histoire écrite par son secrétaire Jean Cinnamus et chez qui on retrouverait toutes les vertus : du courage au combat, en passant par l'intelligence, l'humanité, jusqu'à des compétences en philosophie et même en médecine. Jean Phokas, un soldat qui combat dans l'armée de Manuel, le décrit comme un glorieux empereur, « sauvegardant le monde ».

Manuel est de plus renommé pour son charisme et son affinité pour l'Occident, ce qui l'amène à organiser des joutes équestres et même à y participer, chose inhabituelle pour les Byzantins. Il est représentatif d'un nouveau genre de souverains byzantins dont la pensée est influencée par les croisés occidentaux. Homme de guerre accompli et doté d’un grand courage, Manuel s'est consacré aux armes tout au long de son règne avec diverses fortunes.

Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient. Era filla de Ramon de Poitiers i Constança d'Antioquia, prínceps d'Antioquia.

Es va casar amb l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè quan aquest va quedar vidu d'Irene (Berta de Sulzbach) el 1158. L'anterior matrimoni havia tingut una filla, Maria Comnena. Amb aquest matrimoni, Manuel esperava un fill, i l'enfortiment dels vincles amb el principat d'Antioquia, vassall de l'Imperi Romà d'Orient.

La unió entre Manuel i Maria sembla que va ser feliç L'emperador es beneficiava dels consells de la seva dona que, pels seus orígens francs, coneixia bé el llatí. Després d'un embaràs que no va arribar a terme i que va atemorir la cort, Maria d'Antioquia va donar a llum un fill, Aleix II Comnè, nascut l'any 1169, o el 1167, segons Nicetes Coniata.

A la primavera de 1180, Manuel Comnè va decidir casar la seva filla Maria Comnena amb Renyer de Montferrat, ja que la família d'ell tenia vincles amb Orient i l'havien ajudat a Llombardia contra Frederic Barba-roja. Aleix Comnè s'haurà de casar amb Agnès de França i de Xampanya, rebatejada com a "Anna" a la seva arribada a Constantinoble, filla de Lluís VII de França.

A la tardor del 1180, després d'una curta malaltia, Manuel Comnè va morir, deixant la regència a la seva dona, amb la condició que no es tornés a casar i prengués l'hàbit monàstic, cosa que Maria d'Antioquia va fer, i va prendre els hàbits adoptant el nom de Xena, mentre continuava vivint al Palau.

En el seu paper de regent va prendre com a principal ministre un cosí del seu difunt marit, el protosebast Aleix Comnè, que es va convertir en el seu amant. Això va ser mal vist per la família dels Comnens i pel poble, que li retreia el seu origen estranger i d'actuar a favor dels llatins.

La seva fillastra Maria Comnena i el seu marit Renyer de Montferrat, van estar intrigant a la cort, potser esperant emparar-se del poder. Maria d'Antioquia va intentar fer-los presoners, però es van refugiar a Santa Sofia, i la persecució va provocar un motí. Maria i Renyer van demanar ajuda a Andrònic I Comnè, l'ambiciós cosí del desaparegut Manuel.

Andrònic es va revoltar i va marxar cap a Constantinoble. L'exèrcit enviat per la regent i el seu ministre i comandat per Andrònic Àngel i el seu fill Isaac (el futur Isaac II Àngel) es van passar als revoltats. El poble es va aixecar i es va produir la Massacre dels llatins. El protosebast va ser cegat, i Maria Comnena i el cèsar Renyer van ser ràpidament enverinats.

Maria d'Antioquia va ser deposada de la regència, i va haver d'abandonar el Palau. Va cometre l'error de cridar al seu cunyat, el rei Béla III d'Hongria, per ajudar-la. Denunciada, va ser acusada d'alta traïció i condemnada a mort. Andrònic va obligar el jove Aleix II a signar l'ordre d'execució de la seva mare. Es van destruir tots els retrats de Maria d'Antioquia i va ser estrangulada. No se sap on va ser enterrada, el seu cos podria haver estat llançat al mar o enterrat de manera anònima en una platja l'any 1182.

Berta de Sulzbach (que va adoptar el nom grec d'Irene) fou una emperadriu romana d'Orient. Era filla de Berenguer, comte de Sulzbach, i germana de Gertrudis de Sulzbach, dona de Conrad III d'Alemanya.

El 1142 Berta va ser adoptada per Conrad III d'Alemanya. Berta va arribar a Constantinoble el mateix any i es va casar el 1146, amb el nom d'Irene, amb l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè. El seu matrimoni amb l'emperador Manuel va ser programat per motius polítics, el van iniciar els pares dels nuvis, Joan II Comnè i Conrad III. L'objectiu era segellar una aliança entre Manuel i Conrad III contra el normand Roger II de Sicília. A causa dels seus orígens, de l'ètnia dels francs i catòlica, els sacerdots romans d'Orient de la cort van objectar a aquell matrimoni, i Berta va estar tancada abans de les noces al districte de les dones. Manuel va construir per a ella un palau anomenat Polytimos i li va donar la roba i la comitiva adequada al seu rang d'emperadriu.

D'aquest matrimoni van néixer dos fills: Maria Comnena, que després es va casar amb Renyer de Montferrat, i Anna Comnena (1154-1158).

Berta va intervenir en favor d'Enric Berenguer, un fill de Conrad III, per casar-lo amb una neboda de Manuel I. Va mostrar un gran encert diplomàtic fent gestions entre el seu marit i l'emperador germànic, en particular durant una visita a la cort romana d'Orient el 1148. Es conserven poemes i un discurs escrits per la seva mà.

L'any de la seva mort no se sap del cert. Segons les fonts, la data podria ser el 1158, a finals del 1159 o el 1160. Quan va morir, Manuel I Comnè va dirigir una campanya militar a Anatòlia. Berta va ser enterrada al monestir del Pantocràtor. La seva tomba va ser destruïda quan els otomans van conquerir Constantinoble i l'església va ser convertida en mesquita.